Una malalta de Covid, des de l’hospital: «No us ajunteu amb les vostres famílies per Nadal»

«És dur quan et diuen aquesta paraula», explica enganxada a la finestra. Aquesta gallega natural de Monforte de Lemos (Lugo), que porta 60 anys a Catalunya, no sap on es va infectar, però creu que va ser en aquest mateix hospital, on estava ingressada en una altra àrea per una malaltia diferent. «Va ser la meva companya d’habitació», assegura. La realitat és que totes dues van rebre visites de familiars que, amb molta probabilitat, van ser l’origen del contagi. Però això mai se sabrà.

«Feia tres mesos que no sortir de casa, no volia anar enlloc per cuidar-me del virus. ¡Tant que m’escapava d’ell...! No m’ajuntava amb la gent, parlava a distància, no volia visites», es lamenta Vázquez, que reconeix que no ho està «assimilant» gens bé. «Bé, Ramona, doncs posi’s tranquil·la, que ja veurà com ho solucionem tot. Segur», l’anima, des de l’altra punta de l’habitació, el doctor Pere Domingo, coordinador de la ‘planta Covid’ de Sant Pau. «Això fa por, clar que sí», afegeix el metge.

«Una mica de tos...»

Vázquez diu que tot va començar amb «una mica de tos». Dijous li van fer la prova PCR i divendres al matí va donar positiu. Pensava celebrar el Nadal a casa amb el seu marit, amb qui conviu però, a sis dies de la nit de Nadal, sap que no podrà. I ho explica plorant, amb un dolor que no oculta, i enviant un missatge a la població. «Jo diria a la gent aquests dies que no s’ajunti en família. Perquè pagaran justos per pecadors. I això s’enganxa. Jo ho he vist bé ara. Deixeu-vos de tantes festes», adverteix.

Amb Vázquez hi ha la seva companya d’habitació, Ángeles Navarro, de 72 anys. Ella porta des de dilluns ingressada a la ‘planta Covid’ de Sant Pau i aviat la traslladaran a l’Hospital El Pilar per acabar de recuperar-se del tot. Sap per què es va infectar de coronavirus. «Me’n vaig anar uns dies a Tàrrega a casa de la meva filla. Vaig sopar amb la meva consogra, la meva filla i les nenes. Dies després, la meva filla va donar positiu i després, jo», reconeix. En el seu cas, els símptomes es van iniciar amb uns vòmits.

Aquella trobada es va produir uns dies abans del pont de la Constitució. «Em trobo bé», assegura aquesta dona que admet que ella era de les que no tenien por del coronavirus. «Ara que m’he vist així, sí que em fa por. Però fins ara no perquè pensava: ‘Mantinc la distància, no em trobo amb gent...’». Enmig de l’entrevista també Navarro es posa a plorar. «Demano a la gent que estigui a casa. Que de Nadals n’hi haurà molts. Que, sisplau, pensin en la família. La joventut, que pensi en els pares», reclama.

L’inici de la tercera onada

El doctor Pere Domingo constata l’augment de nous positius de coronavirus dins de l’hospital. «Estem tenint entre set i vuit ingressos diaris, mentre que setmanes enrere eren dos o tres per dia», explica. «Estem al començament de la tercera onada, i coincideix amb les tres setmanes que van passar des que es van començar a aixecar restriccions [el 23 de novembre] i amb les dues setmanes del pont», afegeix. Segons ell, l’efecte de Nadal es veurà al gener. «Sí, ens fa por. Podem arribar a posar-nos com a l’octubre. O, encara pitjor, com al març. Val la pena recordar-ho: al març, vam estar a hores del col·lapse. No a dies, no. A hores», opina Domingo.

Aquest metge internista, expert en malalties infeccioses, opina que el cansament no juga a favor dels sanitaris, que l’arrosseguen des de la primavera passada. «El comportament ciutadà és francament millorable. I fan falta mesures més dures per evitar la interacció social, perquè aquest virus només es transmet si hi ha contacte», valora Domingo.

Ell va perdre un company per Covid en la primera onada, un anestesista que no arribava als 60 anys. «Per Nadal, cada ovella al seu corral», conclou Domingo. «Aquest any, aquesta dita ha de ser estricta. De Nadals n’hi haurà més. Si una persona té la desgràcia d’emmalaltir i mor, no tindrà més oportunitats de celebrar-lo».

«Veig gent morir»

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Fa dos dies que Rosa María Bas, pensionista, està hospitalitzada a la ‘planta Covid’ de Sant Pau. És sospitosa de coronavirus i espera el resultat d’una segona PCR. L’anterior va donar negatiu, però aquestes proves tenen una sensibilitat del 75%, segons el doctor Domingo, i de vegades donen falsos negatius i també falsos positius. «Tinc pneumònia. Tot i que cada any tinc bronquitis perquè soc fumadora», explica a la seva habitació, en la qual, a diferència de Vázquez i Navarro, està sola per evitar que la contagiïn en cas que no ho estigui.

Assegura que sempre respecta l’ús de la mascareta, la distància física i la higiene de mans. Però si té el virus, no té ni idea d’on es va poder haver contagiat. «És clar que em fa por la Covid-19, com a tota la gent gran. Els joves es passen la mascareta per la faldilla», critica. «Veig gent morir, altres que no es recuperen bé, que tenen seqüeles... Demano a la gent que s’ho prengui seriosament». I repeteix el mateix que tots els entrevistats: «Hi haurà més Nadals».