Sanitaris al capdavant de la Covid: «Demanem un sacrifici de tres setmanes»

Aquella pacient va ser la primera de moltíssims d’altres que vindrien després. Vega recorda el seu rostre, però no si la pacient va aconseguir sobreviure: són les seqüeles de la feina obstinat que els sanitaris fa mesos que fan al capdavant de la pandèmia. «Estem esgotats», assegura aquesta infermera.

Llavors la societat vivia la primera onada de la Covid-19. Nou mesos després està ja en la tercera. Cada dia moren a Espanya per coronavirus un nombre de persones equivalent a si s’estavellés diàriament un avió, segons van denunciar els quatre hospitals principals de Barcelona en un manifest. En aquesta tessitura, els sanitaris assisteixen atònits al debat social sobre si s’han de celebrar o no el Nadal aquest any, perquè per a ells la resposta és òbvia: no.

«Jo no celebraré el Nadal. Seré a casa amb el meu marit i els meus dos fills, el meu grup bombolla. No com amb els meus pares des del març, els he anat veient en espais a l’aire lliure i amb distància». Vega reconeix que sent «ràbia» amb el comportament de determinats ciutadans que li han perdut la «por» del virus. A més, lamenta que la societat s’hagi «immunitzat» a tantes morts diàries per Covid. «Això no depèn només dels sanitaris», adverteix. I crida la població que assumeixi la seva part de responsabilitat i compromís en aquesta descomunal crisi sanitària. «Només us demanem un sacrifici de tres setmanes».

L’Hospital de Sant Pau tenia divendres 14 pacients amb Covid-19 ingressats a l’uci. «Molts ciutadans haurien de fer un tomb per aquí per entendre què és això», comenta Vega. Perquè un passeig per la unitat permet veure malalts molt greus, la majoria inconscients, molts d’intubats. Altres de semiinconscients, amb la mirada perduda, sense gairebé poder moure’s. Hi ha els qui, fins i tot en el seu estat, intenten fer fisioteràpia per tornar a fer una cosa tan senzilla com aixecar un pam una cama. De fons sempre, el xiulet dels monitors.

Augment constant

Sant Pau, com la resta de centres, està experimentant en els últims dies un increment de malalts greus amb Covid a la seva uci. Divendres, dels 30 llits que hi havia oberts, 28 estaven ocupats i, d’aquests, 14 tenien pacients amb el virus. Sant Pau està ingressant, per dia, un pacient molt greu a través de les seves Urgències. Però el problema és que el temps mitjà d’estada en una uci és d’uns 15 dies (entre 10 i 21).

La pressió assistencial als hospitals està creixent. «Aquest increment de pacients és típic de les preonades», adverteix el director de Medicina Intensiva de Sant Pau, Jordi Mancebo. Creu que la tercera onada de la pandèmia de coronavirus, quan la societat encara no s’ha recuperat de la segona, està per caure. Podria entrar de ple en els pròxims dies. I, quan arribi, ho farà amb un personal sanitari cansat físicament i intel·lectualment, insisteix també ell. «El sistema ja està extremadament tensat. A partir de la setmana vinent, les coses es poden posar molt malament si es manté el ritme de pacients que van entrant a l’hospital», expressa aquest internista.

Notícies relacionades

Una malalta de Covid, des de l’hospital: «No us ajunteu amb les vostres famílies per Nadal»

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

A Mancebo el preocupa que aquesta onada sigui pitjor que la segona perquè la d’octubre va arrencar amb 40 pacients en ucis a tot Catalunya. Però ara mateix, a les portes de la tercera, hi ha 345 malalts greus a tot el territori. «La situació de base és molt dolenta», diu. Fa 70 dies que el pacient més antic de l’uci de Sant Pau hi està ingressat. Això són més de dos mesos. Els plans de contingència (l’augment de llits) estan preparats perquè és una «possibilitat» que calgui utilitzar-los.

«El comportament social ens preocupa, sí, però els metges no podem fer més que recomanacions. Sobretot, que no ens diguin que no hem avisat. El consell és que la gent o no es mogui o es mogui únicament i exclusivament per a les accions que són imprescindibles», conclou aquest metge.