La vacuna alleuja els geriàtrics: «Ja no ens morim»

I això que aquesta residència pot presumir de no haver tingut mai cap positiu entre els seus 73 residents, la gran majoria dones. Quan la pandèmia va començar, la direcció li va veure ràpidament les orelles al llop i el 29 de febrer de l’any passat va fer la mascareta obligatòria entre el personal. «Vèiem el que passava a Itàlia, a la Xina... i ens vam avançar, explica Rueda, també president de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad).

El geriàtric va arribar a instal·lar a l’entrada un arc de desinfecció. Per aquest van passar aquest dijous les infermeres del centre d’atenció primària (CAP) Antoni Creus de Terrassa per vacunar. Aquesta residència no ha patit els retards de les vacunes i han pogut seguir el calendari.

Una de les que es va vacunar ahir va ser Pepita Gallinat, de 85 anys. «Estic contenta, jo confio en la vacuna. Hi ha d’haver alguna cosa perquè s’acabi tot això», explica a aquest diari asseguda en un banc del pati. «Sé que és una vacuna que s’ha fet molt de pressa i que hi ha algun dubte, però la ciència està tan avançada, que hi confio. No em fa por», assegura.

El coronavirus, al contrari, sí que li fa por a la Pepita, però més per la seva família (i, en especial, les seves filles), que per ella mateixa. Ho explica amb emoció. «Jo la meva vida ja la tinc feta», diu aquesta dona. Tot i que troba a faltar els seus. «Fa molt que no estic amb la família. La veig per videotrucada».

Els efectes positius de la vacunació ja s’estan fent notar als geriàtrics. La incidència del virus als centres ha baixat durant les últimes setmanes. El fàrmac comença a ser efectiu als 10 o 14 dies de la primera dosi, abans d’administrar la segona.

Segons dades de Salut d’aquest divendres, a Catalunya hi ha 459 casos positius als geriàtrics, una xifra molt inferior als 1.280 de fa 10 dies (que suposaven un 55% més de positius que ara). A més, hi ha també 104 residències amb algun cas confirmat, però fa 10 dies eren 237 residències: un 38,3% més que ara.

Por de les variants

Malgrat que els residents i el personal d’aquest centre ja estan vacunats i, per tant, protegits del virus, aquest geriàtric de Terrassa ni es planteja començar a obrir les portes. El temor d’una pandèmia que encara no ha acabat sempre és present.

«Tenim por de la variant anglesa i de la brasilera. Quan vam prendre les mesures aquí, només teníem un cas de coronavirus a Barcelona. Així que no obrirem tot i que estiguem tots vacunats perquè estan sortint noves variants», explica Rueda.

Tot i així, ell defensa l’efectivitat de la vacuna. «És veritat que [a Espanya] hi va haver brots a les residències, però creiem que es van produir abans de la vacunació. Les residències vacunades s’estan defensant molt bé», diu Rueda.

El també coordinador de residències de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials assegura que el fet que alguns geriàtrics s’hagin infectat dies després de posar-se la primera dosi (i abans de la segona) els fa pensar que no han de «baixar la guàrdia».

Celebració

L’alegria i el bon ànim impregnaven dijous cada racó del geriàtric Sant Pere de les Fonts. «¡Ja estem vacunats!», exclama una treballadora del centre després que les infermeres acabessin de vacunar els residents. «¿Ja no ens morim?», pregunta una àvia. «¡Ja no ens morim!», li respon.

Malgrat les seves llargues vides, aquestes residents octogenàries no han viscut abans res semblant a aquesta pandèmia de Covid-19. Ho diu Pepita Gallinat, que va treballar com a dependenta. «Jo no he vist res com això i he vist moltes coses», assegura. Gallinat ha viscut «pestes de tifus» i de tuberculosi. «Allà també moria molta gent. I després la guerra, que va ser terrible. Però almenys podies emigrar i anar a un altre país. Ara, una cosa tan mundial, mai l’havia viscut. Mai», diu Gallinat.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Al seu costat, a Isabel Martínez (96 anys i natural d’Almeria), li cauen les llàgrimes al recordar que, durant tota la pandèmia, només ha vist una vegada el seu nebot, que cuida d’ella «com si fos un fill», a causa de les fortes restriccions d’entrada i sortida del centre. Ella, que va arribar a Catalunya amb 18 anys, és viuda des d’en fa vuit. Mai va tenir fills. «El meu nebot es porta molt bé amb mi», assegura.

Martínez explica que està «contenta» d’haver-se vacunat, i no només per ella i els seus companys, sinó per «no enganxar-li el virus als altres». «Li tenia una miqueta de respecte. Hem fet el que havíem de fer», assegura.