Avançar-se a la Covid-19
El model de la Vall d’Hebron, a estudi per la seva bona gestió de la pandèmia
L’escola de negocis IESE imparteix als seus alumnes una classe sobre com l’hospital es va adaptar a la primera onada
El centre va prendre mesures de prevenció el gener del 2020, abans que arribés el virus, i va multiplicar per sis els seus llits d’uci
El 6 d’abril del 2020, amb el món sencer sumit en la primera onada de la pandèmia de coronavirus, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) felicitava l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per la seva gestió de la crisi sanitària. L’organisme destacava la capacitat del centre per «reformular tots els espais» i «preparar tots els seus professionals per avançar-se al virus». Avui, el model de la Vall d’Hebron és un cas d’estudi a escoles com el centre de negocis privat IESE Bussiness School, que aquest dilluns ha impartit una classe als seus alumnes titulada ‘Cas Hospital Universitari Vall d’Hebron: gestió de la Covid-19’.
La gestió de la pandèmia, segons el gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, es va dividir en dos eixos. D’una banda, en la necessitat de treballar qualsevol projecte en col·laboració amb tots els agents del territori. De l’altra, a nivell intern, en la potenciació dels equips multidisciplinaris. «La Covid-19 ens ha demostrat que el treball conjunt entre especialitats, estament, metges i infermeres, és capaç d’aconseguir resultats molt superiors en l’atenció al pacients», ha dit Salazar.
«Investigar sobre la gestió de la pandèmia en un hospital com la Vall d’Hebron ha sigut tot un encert, ja que avui dia no hi ha res escrit sobre això», ha destacat per la seva banda el professor d’IESE, Jaume Ribera. «[Els estudiants] han pogut veure un exemple real de l’evolució de les fases d’una crisi i com encaixa en l’estratègia futura d’un centre hospitalari», ha afegit.
L’hospital públic de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya i que per tant compta amb més recursos que altres de més petits, es va preparar ràpidament quan van arribar les primeres notícies de la Xina sobre el virus. A més, va aconseguir sextuplicar llits d’unitats de cures intensives (ucis) al pic de la pandèmia, va contractar fins a 1.150 professionals més per atendre els pacients i va reconvertir el Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron en un espai sanitari per tractar malalts amb coronavirus. Tot això li va valer les felicitacions de l’OMS.
1. RAPIDESA
Salazar ha reconegut avui que, a falta de precedents, «hi va haver un percentatge altíssim d’improvisació». «No teníem un model en què fixar-nos. Sabíem el que passava a la Xina i Itàlia, on la situació era catastròfica. Nosaltres teníem els plans de contingència de cada hivern per a la grip, però la Covid va ser una altra cosa», ha dit Salazar.
Però, tot i així, la Vall d’Hebron va saber anticipar-se a l’arribada del virus: abans que es detectés el primer cas a Catalunya (el 22 de febrer), va crear protocols d’actuació i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d’escenaris. La direcció del centre va decidir ràpidament que fins a 800 administratius treballessin des de casa, va suspendre les visites dels familiars i va reconvertir la visita ambulatòria en una de telefònica. «Per la nostra banda hi va haver una certa anticipació des de finals de gener, no vam minimitzar l’amenaça i vam poder preparar tot això», ha dit el gerent.
2. ADAPTACIÓ
Un altre element important va ser la «ràpida adequació d’espais» per als pacients més crítics que requerien una uci. Molts d’ells empitjoraven ràpidament, cosa que feia necessari tenir llocs disponibles. «Abans de la pandèmia teníem 52 llits uci. En la primera onada vam arribar a tenir 222 pacients crítics en ucis, però teníem preparats fins a 300 llits ucis [que no es va haver d’utilitzar en la seva totalitat] distribuïts en 13 espais diferents», ha recordat Salazar. Tot això es va poder fer «perquè es va cancel·lar l’activitat restant», a excepció de les urgències com ara ictus, infarts i trasplantaments d’emergència.
«Tota la Vall d’Hebron es va convertir pràcticament en un hospital d’una sola malaltia. Ens vam quedar uns 50 o 60 llits, a un o dos dies, que tots els pacients sense excepció tinguessin pneumònia per Covid», ha dit el gerent del centre. «El repte més important en les altres onades ha sigut continuar atenent altres patologies», ha afegit.
L’hospital, a més, va instal·lar al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron un centre d’assistència per a pacients de coronavirus que tenia una capacitat per a 132 persones. L’Ajuntament de Barcelona va cedir al març quatre poliesportius a la Vall d’Hebron, Sant Pau, el Clínic i el Mar per muntar hospitals de campanya.
La Vall d’Hebron també va comptar amb l’Hotel Alimara, a 500 metres del centre, per allotjar malalts lleus que no podien fer quarantena a casa seva.
3. PERSONAL
La Vall d’Hebron va contractar, durant la primera onada, 1.150 nous treballadors, dels quals les infermeres i els tècnics i zeladors que hi treballen en van representar gairebé 800. Segons Salazar, en comparació amb el gener del 2020, l’hospital té aquest any 550 contractes més.
Gràcies a aquesta contractació, ha remarcat el gerent, «ni en els pitjors moments de l’epidèmia, les infermeres van doblar torns». «Tampoc es van retocar les ràtios d’atenció als pacients, és a dir, no vam reduir el nombre d’infermeres ni en crítics ni en semicrítics». Segons Salazar, la «bona ordenació dels torns i els descansos» han fet «atractiu» l’Hospital de la Vall d’Hebron. «A l’estiu, quan la incidència de Covid va disminuir, vam mantenir contractes en actiu perquè la gent pogués descansar. Es van fer les vacances i descansos, i això va permetre mantenir contractes que ara s’estan utilitzant».
El gerent ha explicat que l’hospital va estar «a punt» de no tenir els equips de protecció individual (epis) adequats. «Vam estar a un dia o dia i mig, però hi va haver un esforç de tot l’equip per tenir a punt els epis i els respiradors».
4. FUTUR
Els experts no descarten en absolut més pandèmies d’altres virus en el futur. Els hospitals hi han d’estar preparats. «Nosaltres en aquests moments estem fent el pla estratègic de la Vall d’Hebron per als pròxims cinc anys i la Covid afectarà aquesta estratègia. S’ha d’insistir en l’abordatge territorial de tots els projectes, comptar amb tot el territori, amb tots els actors», ha demanat Salazar.
Notícies relacionadesSegons ell, una altra clau de l’èxit de l’hospital en la pandèmia ha sigut la «relació amb el territori». «Cal sortir dels murs de l’hospital i col·laborar amb els geriàtrics, amb l’atenció primària, amb altres centres d’aguts». A més, la Vall d’Hebron ha inaugurat recentment l’edifici Garbí, al Parc Sanitari Pere Virgili, destinat avui per a pacients Covid i que es quedarà per a futures pandèmies.
Al pic de la primera onada aquest hospital públic també va poder col·laborar amb altres de la xarxa privada, com la Quirón i la Delfos. A Catalunya, la Conselleria de Salut va posar tots els llits dels hospitals privats al servei de la pandèmia. «Una de les coses bones de l’estat d’alarma és que va posar tots els recursos del país en mans de l’Administració pública», ha destacat Salazar.
