Catalunya demana vacunar amb AstraZeneca «com a mínim» fins als 65 anys

En alguns països com Espanya, la vacuna d’AstraZeneca està indicada només per als col·lectius essencials (policies o professors, per exemple) de menys de 55 anys. No obstant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defensa la seva eficàcia també en mes grans de 65 anys. Aquest dimarts el secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha tornat a reclamar al Ministeri de Sanitat que ampliï la franja d’edat de persones que poden rebre la vacuna d’AstraZeneca «com a mínim» fins als 65 anys. El límit de 55 anys fixat per Sanitat fa que persones joves estiguin sent vacunades abans que persones de 80 anys. També Alemanya estudia ampliar l’ús de la vacuna d’AstraZeneca a més grans de 65 i França l’ha aprovat fins als 75. La Generalitat de Catalunya ha enviat avui una carta a l’Executiu central en la qual ha reiterat aquesta petició per l’«evidència» procedent de la vacunació al Regne Unit.

Catalunya utilitza les dosis d’AstraZeneca per vacunar col·lectius essencials com els docents, Mossos d’Esquadra, bombers, professionals de protecció civil i treballadors sanitaris que no estan en la primera línia d’atenció de la Covid-19. En roda de premsa al costat de la subdirectora general de promoció de la salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, Argimon ha argumentat que «no té sentit» que actualment es vacuni un professional de 30 anys d’algun col·lectiu essencial que està contemplat en l’estratègia de vacunació mentre que companys seus de 60 anys no la poden rebre.

«Sol·licitem la revisió perquè estem privant molta gent d’aquesta vacuna eficaç i efectiva», ha insistit l’epidemiòleg, que també ha destacat que el límit d’edat d’inocular fins als 55 anys genera, segons la seva opinió, problemes logístics que, si s’ampliés fins als 65 anys, es podrien alleujar.

La variant britànica

A més, Argimon ha confirmat aquest dimarts que la variant britànica del coronavirus, que és més contagiosa, ja és predominant a Catalunya i representa un 60% dels nous casos, segons les dades de seqüenciació del virus que realitzen als principals centres hospitalaris de Catalunya.

Sobre les variants sud-africana i brasilera, Argimon ha assegurat que identifiquen casos «amb els dits de la mà» i ha descartat concretar el nombre de positius corresponents a aquests ceps perquè el que volen fer amb la seqüenciació és, textualment, monitoritzar si la infecció de les variants agafa velocitat.

Respecte a la situació epidemiològica a Catalunya, Argimon ha precisat que es manté l’estabilitat a la baixa i ha remarcat que els indicadors de la pandèmia segueixen en descens tot i que «no gaire pronunciat ni amb intensitat».

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

En aquest sentit, l’epidemiòleg ha atribuït aquesta lentitud en la baixada dels indicadors a la variant britànica que, al ser més transmissible que la variant de Wuhan, podria ser «una de les possibles raons» per la qual els indicadors descendeixen més a poc a poc. Quant a les variants sud-africana i brasilera, es compten de moments «amb els dits de la mà». La preocupació que la sud-africana s’imposés sobre la britànica per avantatge evolutiu no està ocorrent. 

En relació amb les actuals restriccions, segons Argimon es podria donar «més aire», però aquesta opció es discutirà a partir d’aquest dimecres si la millora de les dades continua. En tot cas no suposarà retirar restriccions actuals. Pel que fa a la Setmana Santa, ha assenyalat que encara queda un mes i que ja es veurà si es relaxaran o no algunes restriccions. Els interns a les residències, per exemple, seguiran amb mascaretes «fins que no hi hagi immunitat de grup».