L’onada que s’acosta

Si volem evitar una quarta onada que encara ens agafaria amb les ucis saturades no n’hi ha prou de limitar els moviments entre les autonomies. No s’ha de relaxar cap restricció més i caldria reconsiderar-ne algunes d’imprudentment aixecades.  

1
Es llegeix en minuts
Personal sanitario atendiendo a un paciente ingresado en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) para enfermos de coronavirus del Hospital Universitario Dr  Josep Trueta de Girona .

Personal sanitario atendiendo a un paciente ingresado en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) para enfermos de coronavirus del Hospital Universitario Dr Josep Trueta de Girona . / Gloria Sanchez - Europa Press

La vacuna és el miracle d’aquesta pandèmia. Encara no apreciem prou la magnitud d’aquesta fita en temps rècord de científics, governs i farmacèutiques. El coronavirus acabarà convertit en un refredat o una altra grip. No passarà de cop però passarà. Tot i que hi hagi sobresalts com el de les trombosis d’AstraZeneca, retards en la fabricació, l’aparició de variants o qualsevol altra pedra al camí, la tornada a la normalitat només és qüestió de temps.

Notícies relacionades

Davant el cansament de la població i la situació límit d’alguns sectors econòmics, el termini s’ha convertit, no obstant, en una qüestió clau. ¿Com es pot accelerar la tornada, com a mínim, a una certa normalitat? La nova ministra de Sanitat ha fet un gir de 180 graus i el que va ser permissivitat per Nadal s’ha tornat en tancament estricte de les autonomies per Setmana Santa i el pont de sant Josep. L’objectiu és clar: cal situar la incidència en 25 casos per 100.000 habitants, el que faria manejable el rastreig i aïllament dels infectats i els seus contactes.

Arribar a aquesta meta garantiria arribar a l’estiu amb un cert grau de normalitat tenint en compte que la població més vulnerable, els més grans de 60 anys i malalts crònics, ja estaran vacunats encara en el cas molt improbable que AstraZeneca quedés invalidada. Aquesta és la població que ara acumula el 90% de les hospitalitzacions i les ucis. Però encara falten tres mesos per arribar a aquest punt i els efectes de la relaxació de les mesures a la majoria de les autonomies, inclosa Catalunya, es comencen a notar. La caiguda dels contagis s’estanca o repunta lleument. Així és inviable arribar a la meta marcada. Si volem evitar una quarta onada que encara ens agafaria amb les ucis saturades no n’hi ha prou de limitar els moviments entre les autonomies. El moviment intern que es generarà a les festes és més que suficient per tornar a disparar els casos. No s’ha de relaxar cap restricció més i caldria reconsiderar-ne algunes d’imprudentment aixecades.