Així treballen, contra rellotge, els ressuscitadors del SEM

«L’operador envia l’ambulància més pròxima de seguida mentre obté més informació i a l’instant passa la trucada a un metge que, per telèfon, i amb l’ajuda de la persona que ha trucat, intenta confirmar si és una parada cardiorespiratòria. En cas afirmatiu, aquesta persona anònima ja pot començar a reanimar-lo amb les instruccions que li dona per telèfon el facultatiu i que consisteix a anar fent pressió al pit del pacient al ritme que se li indica fins que arriba la primera unitat», afirma Jorge Morales, director mèdic del SEM a la flamant central d’aquest servei d’emergències, a l’Hospitalet de Llobregat.

Morales s’avé a comentar les impactants fotografies d’una ressucitació en ple carrer a Molins de Rei (Baix Llobregat) que va fer fa uns dies el fotògraf Ángel García, col·laborador de EL PERIÓDICO i que corren per les xarxes socials Twitter i Instagram. «Jo era a casa de la meva mare –explica el fotoperiodista– quan ella em va avisar que sortís al balcó perquè estaven reanimant algú al carrer. I el que vaig veure va ser una increïble demostració de treball en equip, de coordinació. Eren moltes persones atenent la que era a terra. He sigut en hospitals treballant com a fotògraf i en ambulàncies, però mai havia vist alguna cosa així en directe».

Vuit especialistes sanitaris

Les fotos mostren el cos del pacient a la vorera. I al seu voltant actuen dos metges, un infermer i cinc tècnics sanitaris que han anat arribant en quatre vehicles del SEM de forma esglaonada amb una diferència de sis minuts entre el primer i l’últim. «És el procediment habitual en una mort sobtada. Primer hi va l’ambulància més pròxima, en aquest cas una Unitat de Suport Vital Bàsic, amb dos tècnics sanitaris que ja col·loquen un desfibril·lador al pacient. De seguida arriba una Unitat de Suport Vital Avançada, amb tècnic i infermer, i després d’ells un Vehicle d’Intervenció Ràpida, amb un metge i un tècnic, i un quart cotxe amb un metge en cap de guàrdia i un tècnic sanitari més», diu el doctor Morales mentre examina les imatges.

A les fotos s’observa com el metge que dirigeix la intervenció se situa al costat al cap del pacient «per poder veure’l bé i a tot l’equip», afirma el metge del SEM. Al seu costat, la infermera. Tots dos controlen els dos desfibril·ladors o DEA, el que portava la primera ambulància, més senzill, similar al que hi ha en llocs públics, i el del vehicle d’intervenció mèdica, més sofisticat. Aquests vehicles són més petits que una ambulància, més maniobrables, i com que no porten llitera disposen de moltíssim material per a qualsevol emergència mèdica.

Assegurar el lloc

A l’escena un dels tècnics prepara un sèrum, per facilitar-l’hi a l’infermer, que ja ha preparat una via. Una patrulla de la policia local manté la zona «assegurada», per evitar curiosos o algun risc per al personal sanitari i el malalt. «També solem tapar el pacient, en aquest cas amb una manta d’alumini, o protegim la zona amb alguna lona o posant un vehicle al costat per evitar els curiosos», diu el director del SEM. «En casos greus sempre els avisem la policia local o els Mossos perquè si arriben primer ja saben com fer una reanimació cardiopulmonar», precisa.

En poca estona, amb l’ajuda dels tècnics sanitaris, es col·loca al pit del malalt un Lucas, un cardiocompressor automàtic que manté el ritme cardíac. Abans se l’ha intubat per facilitar-li també oxigen mentre es recupera. Per això en la imatge d’aquest reportatge apareixen unes ampolles d’oxigen al costat del malalt. «Hem de mantenir l’oxigenació», afirma Morales. Al final el pacient és conduït a l’Hospital de Bellvitge una vegada estabilitzat. En casos similars és habitual fer un electrocardiograma per confirmar si hi ha hagut infart. «En aquest cas no entra per Urgències sinó que directament va a una unitat especial d’hemodinamia per ser intervingut de seguida», afegeix el directiu del SEM.

Fins i tot un helicòpter

Aquesta ressucitació al carrer que il·lustra el reportatge és només una de les 3.000 parades cardiorespiratòries o morts sobtades que atén cada any el SEM a tot Catalunya, gairebé una desena al dia, tot i que l’any passat, a causa de la pandèmia i la menor activitat social, van baixar un 10%, fins a 2.727. D’aquest total un 25% salven la vida, un percentatge similar al de la resta d’Espanya i Europa, segons el SEM. En totes aquestes intervencions es coordinen no només diversos vehicles, «i de vegades un helicòpter», sinó també els hospitals que rebran els pacients.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Tots i cadascun dels professionals sanitaris del SEM tenen una missió en aquesta cadena, des del telefonista al conductor. «La gent de vegades pensa que els conductors de les ambulàncies o dels altres vehicles de recolzament només condueixen, però al lloc actuen com tècnics sanitaris i fan moltes funcions», explica el doctor Morales.

I el fotògraf que va topar amb l’escena sota de la casa de la seva mare, encara sorprès per l’acció dels sanitaris, apunta un detall: «Quan van acabar, un d’ells fins i tot es va encarregar de recollir els residus i embolcalls que havien deixat». Després, al marxar l’última ambulància, el carrer recupera el ritme. Poc després tornarà a activar-se un altre codi «tres zero» i començarà un nou i frenètic compte enrere. I un altre pacient ressuscitarà.