Antonio Alcamí: «Podem mesurar quant coronavirus hi ha a l’aire»

¿En què consisteix el seu sistema?

És tan senzill com un motor que aspira l’aire i un filtre que atrapa les partícules de coronavirus al seu pas. Mitjançant una PCR, el filtre ens revela la presència del virus i la quantitat de partícules que hi ha flotant en l’ambient.

¿On ho han provat?

Fins ara, el principal ús que hem fet d’aquest sistema ha sigut hospitalari. Hem aconseguit monitorar, de forma continuada durant diversos mesos seguits, la presència de SARS-CoV-2 a l’aire en diverses zones dels hospitals de La Paz de Madrid i Severo Ochoa de Leganés (Madrid), com les sales d’espera, les urgències, les ucis, les àrees de descans dels sanitaris... És un estudi de camp únic al món, perquè no hi ha gaires institucions que tinguin sistemes per mesurar la concentració de coronavirus que hi ha a l’aire.

¿I què han trobat?

La gran utilitat d’aquest sistema és que permet detectar zones que, per estar mal airejades o tenir un sistema de ventilació defectuós, concentren molta presència de virus i, per tant, són perilloses perquè poden facilitar els contagis. Ens hem emportat algunes sorpreses, com comprovar l’escassa presència de SARS-CoV-2 a l’aire de les ucis Covid a causa del bon funcionament dels seus sistemes de depuració de l’aire. Un dia, el nostre mesurador va detectar una presència altíssima de coronavirus en una uci del Severo Ochoa. Ho vam comunicar a l’hospital i ràpidament van trobar el problema: acabaven de canviar l’aparell de ventilació i el nou no funcionava bé. Amb aquell avís, vam aconseguir evitar contagis.

¿Es podria utilitzar en altres llocs?

Aquesta és la idea, monitoritzar altres ambients per detectar la presència del virus i corregir els problemes de ventilació que puguin donar-se en aquests espais. Seria molt útil en llocs amb molta presència humana, perquè permetria identificar possibles focus de contagi abans que la malaltia es transmeti. Si pogués, l’instal·laria en el transport públic, en grans superfícies, en escoles...

¿Ho veu factible?

Tècnicament, sí, però no depèn de mi. Les consultes que hem fet amb organismes públics i privats no han donat fruit. Detecto un cert temor de les autoritats a analitzar l’aire que es respira en aquests llocs per si els resultats són dolents i aconsellen el tancament. És un error, perquè, en general, l’ambient en els espais públics sol ser bo, però de vegades hi ha zones mal ventilades que poden concentrar altes dosis víriques. El més intel·ligent és identificar-les i corregir-les, no mirar a una altra banda.

¿La instal·lació del seu sistema de mesurament és complicada?

En absolut. La tecnologia ja la tenim, i és senzilla i econòmica. El cost d’aquest tipus de mesuradors no supera els 1.000 euros. I no faria falta tenir-lo permanentment instal·lat al mateix lloc, el seu ús es pot compartir. I es pot anar movent d’un lloc cap a l’altre per mesurar la concentració de virus que hi ha a cada zona. Si de sobte passa una persona carregada de virus, l’aparell ho detectarà, però aquesta informació puntual no és la més útil. L’important és veure si, diverses hores després, aquesta alta concentració viral es manté a l’aire o ha desaparegut. Si no se n’ha anat, és a causa que aquesta zona té problemes de ventilació i cal actuar.

¿En què treballa el seu equip actualment?

A millorar el model. El nostre únic problema tècnic és que les anàlisis no són immediates, perquè les PCR tarden encara massa temps a oferir els resultats, però estem perfeccionat el sistema per escurçar el marge de resposta. Al costat de la PCR tradicional, també en fem una altra de digital que ens revela la quantitat exacta de partícules de coronavirus que hi ha a l’aire. És una informació molt útil per lluitar contra la Covid, tant de bo haguéssim tingut aquesta dada al principi de la pandèmia. 

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

¿Com valora la vigilància que hem mantingut dels contagis per via aèria?

Ha sigut molt deficient. Ha costat convèncer la gent i les autoritats que la principal via de propagació del SARS-CoV-2 és l’aire, no les superfícies. Li dono una dada que espero que convidi a la reflexió: segons tots els estudis, el 80% de les transmissions del virus l’ha causat el 15% de les persones infectades, els famosos supercontagiadors. Evidentment, aquests contagis es van produir per l’aire i en llocs mal ventilats.