Biocomsc, els sentinelles del coronavirus

Són Clara Prats, Daniel López-Codina, Enric Álvarez, Sergio Alonso i Martí Català, membres de l’àrea d’epidemiologia matemàtica del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la UPC, els sentinelles del coronavirus. Tot i que els inicis del Biocomsc (convertit en un referent de la pandèmia durant l’últim any) es remunten a la dècada dels 80, va ser entorn de l’any 2010 quan el grup va començar a treballar també amb la malària, la tuberculosi i les malalties desateses. «Per cert, abans d’aquesta pandèmia, la tuberculosi provocava un milió i mig de morts al món, és la malaltia infecciosa més mortal. A Catalunya en tenim mil casos a l’any. Però, com que afecta sobretot els pobres, no interessa», precisa López-Codina.

Quan el març de l’any passat va esclatar la Covid-19, el Biocomsc ja comptava amb experiència en models matemàtics en epidemiologia. «Es van començar a publicar xifres en temps pràcticament real. Així que teníem dades en obert disponibles per poder analitzar-les», explica des del seu despatx de la UPC, a Castelldefels (Barcelona), Clara Prats, recentment guardonada amb el premi Matemàtiques i Societat 2021 de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. «El gener del 2020, amb les primeres dades de la Xina, vam començar a pensar en models matemàtics per entendre què estava passant. Vam començar a utilitzar el model de Gompertz, que és simple i descriptiu, a l’adonar-nos que en aquesta epidèmia eren determinants les interaccions socials», prossegueix al seu costat López-Codina.

Aquest model va permetre al Biocomsc reproduir amb èxit el comportament, al llarg del temps, del nombre total de contagis acumulats. El seu treball va començar a cridar l’atenció de les autoritats i al març, coincidint amb el confinament domiciliari, la Comissió Europea (CE) va contactar amb el grup perquè escrigués informes setmanals sobre l’evolució de la pandèmia, una cosa que el Biocomsc continua fent un any després. Actualment, el Biocomsc també col·labora («sense cobrar», precisa López-Codina) amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas) i amb tècnics de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Una altra clau de l’èxit d’aquest grup d’investigadors és el «treball multidisciplinari»: col·laboren (i sempre ho han fet) amb biòlegs o metges.

«No som sanitaris»

«No som sanitaris. Podem ajudar els epidemiòlegs, però no fer d’epidemiòlegs», insisteixen Prats i Codina. Per això el Biocomsc no entra mai a discutir sobre quines mesures són les adequades, sinó que només ofereix anàlisis objectives de la situació epidemiològica. «El que fem és analitzar les dades numèriques, quantificar la situació, assenyalar en quins indicadors hauríem de fixar-nos», diu Prats. «I intentar entendre les causes de la situació –diu López-Codina–. El nostre treball és important perquè, per prendre bones decisions cal conèixer la realitat, les dades». «Però també hem de saber què hi ha darrere d’aquestes dades –prossegueix Prats–. No és el mateix un poble petit en què hi ha 50 contagis desconnectats entre si que una festa d’aniversari en què es genera un clúster de 50 contagis».

Si els sanitaris han reconegut moltes vegades anar darrere del virus, el Biocomsc treballa per justament el contrari: per avançar-se-li i evitar que s’expandeixi i no generi més danys. Un exemple: el grup treballa també amb l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), centre que, el setembre passat, va demanar ajuda a aquests investigadors per planificar la seva situació, si calia obrir més llits, si havia de contractar més personal... El Biocomsc ajuda l’hospital a preveure quina serà la situació de la Covid-19 i, partint d’això, procedir d’una manera o una altra.

El Biocomsc també està darrere de l’informe que el Govern va publicar a mitjans de gener d’acord amb les eleccions del 14-F. Aquest document plantejava diferents escenaris per als comicis i la Generalitat s’hi va aferrar per demanar un retard electoral que finalment no es va produir, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va rebutjar.

Indicadors i més indicadors

Incidència acumulada, índex de reproducció (Rt), risc de rebrot (EPG), positivitat... Són només alguns dels indicadors amb què la població s’ha familiaritzat l’últim any i que els experts miren cada dia per entreveure cap on es dirigeix l’epidèmia. De fet, el risc de rebrot, que mesura el creixement potencial de l’epidèmia, és una invenció del Biocomsc. L’utilitzen Catalunya i altres autonomies com les Balears. «L’EPG és producte de la incidència en 14 dies per la Rt. Ens dona una idea de quins seran els següents passos del virus», diu López-Codina.

Per sobre de 100 punts, el risc que l’epidèmia torni a reproduir-se és alt. Per sobre de 200, molt alt. Catalunya està aquest dimecres en els 267 punts, però va a la baixa. «El primer que mirem cada dia és si els ingressos en ucis han pujat o baixat, també la incidència i la tendència (marcada aquesta per la Rt). És a dir, si hi ha molta gent contagiada i si estem de pujada o de baixada», explica Prats.

Notícies relacionades

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

¿I quina és la situació epidemiològica actual de Catalunya? La incidència del virus és alta, però la tendència és de baixada. «Progressivament anirà millorant», assegura aquesta investigadora, que demana calma i contenció, perquè «les baixades definitives estan a tocar, d’aquí unes setmanes o pocs mesos». Això, gràcies a la vacunació. «Veurem corbes que baixaran i que no tornaran a pujar, com a les residències. Falta relativament poc perquè això comenci a passar, així que val la pena concentrar-se al juny», insisteix.

La perspectiva del Biocomsc és, en aquests moments, de «moderat optimisme». Segons les seves estimacions, la mortalitat en la població general es reduirà en un 75% quan els més grans de 70 anys estiguin vacunats i les ucis s’alliberaran en un 60% quan també ho estiguin els de 60 a 69. Són dos col·lectius que ja s’estan immunitzant i que, segons Salut, hauran acabat de fer-ho al juny. Però la Covid-19 continua causant morts diàries. Des de l’any passat, a Catalunya han mort 21.724 persones per aquesta malaltia. «Darrere dels números hi ha persones. I això ho hem normalitzat», conclou Prats.