A la recerca de la normalitat: la vida després de l’estat d’alarma

A partir del 9 de maig veurem un fenomen similar al de l’any passat després del confinament domiciliari de dos mesos. El 4 de maig del 2020 va engegar la que llavors vam conèixer com a ‘fase zero’ de la desescalada del confinament, que també llavors va ser diferent entre les autonomies. «La transició de l’estat d’alarma a la ‘normalitat’ serà diferent entre les autonomies. Si algunes volen mantenir restriccions que afectin els drets fonamentals [com, per exemple, el toc de queda], hauran de recórrer a la llei de salut pública. I si en alguna hi hagués una situació greu, es demanaria aprovar l’estat d’alarma circumscrit a un territori», explica Hernández.

La desescalada, diu, estarà basada en dos vectors. «Un, les recomanacions individuals: per exemple, les mesures especials per a les persones vacunades quan el percentatge d’immunitzats sigui alt [el Centre Europeu de Control de Malalties ha donat llum verda perquè els vacunats vagin sense mascareta, una cosa que Catalunya rebutja de moment perquè la taxa és encara baixa]. Dos, les mesures generals o restriccions, que, com dic, seran heterogènies perquè la situació epidemiològica ho és», afegeix.

El País Basc, Navarra o Madrid són en aquests moments tres de les autonomies més afectades per la Covid-19, mentre que el País Valencià o les illes Balears, les que menys. «En tot cas, caldrà comunicar bé perquè la gent no pensi que s’ha acabat la cosa», diu Hernández.

Independentment del final de l’estat d’alarma, Daniel López-Codina, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), demana començar a desescalar quan la incidència acumulada en 14 dies estigui «per sota de 100». El 4 de maig del 2020, quan Espanya va començar la primera desescalada, la incidència acumulada dels últims 14 dies era de 50,99 casos per 100.000 habitants. Aquest divendres, la incidència acumulada de Catalunya era de 292,40 casos per 100.000 habitants, encara molt alta i la mitjana d’Espanya, de 235,51. «Portugal o el Regne Unit van fer la desescalada amb una incidència molt més baixa. Convindria baixar més abans de desescalar», assenyala López-Codina.

Tot i que la situació epidemiològica a Catalunya (i Espanya) és «estable», el nombre de contagis al dia continua sent molt alt. «Cada dia que passa la vacunació ens ajuda que sigui més fàcil. I les altes temperatures també ens ajudaran», valora aquest investigador del Biocomsc, que veu «bé» que es vagi desescalant, però demana anar «a poc a poc».

Què obrirà abans

Per la seva banda, Hernández creu que les activitats en obert són les que primer es reprendran amb al final de l’estat d’alarma, que a més coincidirà amb temperatures més càlides. «Aviat veurem activitats culturals en espais oberts. No obstant, els espais interiors tardaran més a obrir; s’ampliaran els aforaments, però més lentament. Tardaran més a tornar al 100%», opina.

El cap de Malalties Infeccioses del Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Benito Almirante, creu que el sector educatiu és un dels que té «més possibilitats» de reprendre la seva activitat de sempre amb el final de l’estat d’alarma, a causa del «baix risc de contagi». També els sectors «comercial i cultural», que aniran tenint un nivell d’ocupació total «a mitjans o finals de juny».

En tot cas, «a partir del maig, caldria esperar una desescalada progressiva», defensa Almirante, que creu que, si en aquests moments es permet la lliure circulació dins les comunitats (tot i que totes, excepte Madrid i les illes Balears i les Canàries, estiguin tancades perimetralment), «no té sentit no permetre-la entre elles». «Amb el final de l’estat d’alarma, no hi haurà limitació de mobilitat dins d’Espanya», assegura.

L’infectòleg valora que els bars i restaurants són sempre el «punt més difícil». Opina que, a l’aire lliure (això és, a les terrasses), haurien de poder obrir «al 100%». «A l’interior podran anar augmentant l’aforament progressivament, però tots hauran de tenir bons sistemes de ventilació», diu Almirante. «A partir del 9 de maig, l’escenari serà diferent. A Catalunya, ja estan vacunats el 35% dels més grans de 60 anys. És un percentatge molt important. Cal tenir en compte que tenim un 10% de la població que ha passat la malaltia i que té anticossos. Ens posem en un 45%, és una situació molt bona», valora.

L’ajuda de la vacuna

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

En la desescalada d’aquest any comptarem amb una cosa amb què no comptàvem fa un any: les vacunes contra la Covid-19. Els experts confien que canviaran la situació a curt-mig termini. Hi haurà baixades epidemiològiques en col·lectius en què no hi tornarà a haver més pujades. Hernández destaca que Espanya està «incrementant» el seu ritme de vacunació, posant 500.000 dosis a la setmana. «Però això no s’haurà acabat –adverteix l’epidemiòleg–. S’acabaran moltes restriccions, però seguirem en pandèmia i haurem de vigilar les noves variants i els brots, i esbrinar el temps de durada de les vacunes».

Almirante demana canviar l’estratègia de vacunació d’Espanya i fer «com a Israel o el Regne Unit», on s’està retardant la segona dosi de la vacuna per posar la primera (que ja ofereix protecció) a més gent. «Aquesta estratègia és la millor i podríem estar infinitament millor que ara», diu l’infectòleg. Hernández no n’està tan segur. Assegura que, tot i que hi ha metges que demanen no seguir la fitxa tècnica de la vacuna i retardar les segones dosis, d’altres ho rebutgen. «Ni uns ni altres tenen proves sobre què és el millor, però les dues postures són raonables», afirma.