El contagi entre els joves i les variants del virus, els perills que obre el 9-M

Dotze mesos després, la població espanyola espera amb ganes el pròxim diumenge 9 de maig, que implicarà la caiguda automàtica de l’estat d’alarma. Hi ha una alegria continguda en l’ambient. Espanya entra, una altra vegada, en un nou escenari menys restrictiu. I amb una diferència indefugible respecte del 2020: l’estratègia de vacunació, que, per fi i després de molts mesos d’obstacles pels retards de les farmacèutiques, va «com un coet», segons va definir dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias. Ja s’estan veient, gràcies als fàrmacs, baixades de corbes de contagi que ja no tornaran a pujar. Fa un any els més desprotegits eren la gent gran; avui, els ciutadans amb més risc de contagiar-se passaran a ser els no vacunats: els joves, amb menor probabilitat d’ingrés hospitalari i a l’uci.

Però els epidemiòlegs adverteixen que aquest nou escenari no estarà exempt de perills. «Les altes taxes de transmissió afavoreixen l’aparició de variants del virus [una cosa que pot afectar l’efectivitat de les vacunes]. Per això no és bo deixar que l’epidèmia es continuï reescalfant. Serà fonamental un enèrgic esforç de la vigilància epidemiològica –tests, rastrejos i confinaments–, perquè això seguirà durant molt temps», assenyala Ildefonso Hernández, membre de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). En aquest sentit, per aquest epidemiòleg, és important «fer pedagogia» i cridar els joves a protegir-se, ja que seran els que patiran les incidències més grans del virus.

També caldrà tenir en compte els brots que hi haurà, amb seguretat, a diferents punts del país. Hernández valora que els següents «15 dies o tres setmanes» després de la caiguda de l’estat d’alarma seran «molt importants» perquè «ja s’estan planificant molts moviments de persones a la costa». «Viurem una situació de ‘descomprensió’: ganes de fer coses i interaccionar socialment. Caldrà tenir molt en compte els grups que necessitaran més cures. La majoria dels casos greus els veurem en adults joves», anticipa l’epidemiòleg, que aposta per reforçar els missatges sobre com utilitzar bé les mascaretes en les interaccions privades i sobre la importància de la bona ventilació.

És més, caldrà «donar la volta» als «missatges i prioritats», perquè la gent que fins ara més contribuïa a l’hospitalització a les plantes i ucis estarà majoritàriament protegida. A Catalunya, segons xifres de la Conselleria de Salut, el 75% dels més grans de 60 anys ja tenen almenys una dosi de la vacuna. Aquest divendres hi havia ja 2.061.744 catalans amb una punxada (un 26,3% de la població general) i uns altres 954.316 (un 12,9%) amb la pauta completa. En el total d’Espanya les xifres són similars: 12.966.552 persones (un 27,3% de la ciutadania) tenen una dosi i 5.696.827 més (un 12%), les dues.

El virus segueix present

Preocupa que en la població cali el missatge que l’epidèmia ja s’ha acabat. No és així. El coronavirus continuarà existint: les vacunes protegeixen de les formes greus de la Covid-19, però no impedeixen que el virus continuï circulant. Ho continuarà fent i, com més ho faci, més probabilitats hi ha que muti, es torni més agressiu i que les vacunes perdin efectivitat. «Tot i que hi ha comunitats com Madrid amb una saturació a les ucis, en l’àmbit estatal és poc probable que es produeixi aquesta saturació, tot i que mai s’ha de descartar. Si es contagien molts joves, sí que podria haver-n’hi», anticipa Hernández. A Catalunya hi havia aquest divendres 1.432 pacients amb Covid-19 als hospitals, 468 a les ucis. Encara són molts.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els sanitaris, moderadament optimistes, miren d’apaivagar aquesta ànsia ciutadana de destapar l’ampolla de xampany quan s’anul·li l’estat d’alarma. «Que decaigui l’estat d’alarma és un tema purament administratiu. Això no es correspon necessàriament amb una situació epidemiològica ideal. Assimilar caiguda de l’estat d’alarma amb final de la pandèmia és un error molt gran», alerta l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. La realitat, a partir de dilluns, serà més aviat que a Espanya hi haurà «un terç de la població amb anticossos» (bé perquè està vacunada, bé perquè ha passat la malaltia), mentre que uns altres dos terços (la majoria) continuaran sent «susceptibles» al virus i es podran contagiar.

«La Covid-19 no llegeix el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i li és igual que hi hagi estat d’alarma o no», afegeix Trilla. Per ell, l’evolució de l’epidèmia a partir del 9 de maig «dependrà que la gent entengui o no que la pandèmia continua». «No estem en un control consolidat ni tenim un volum de població vacunada tan alt. Cal continuar aplicant les mateixes mesures de contenció individual. No sembla lògic que dilluns ens reunim amb 25 persones per celebrar el final de l’estat d’alarma», opina. Per evitar que el virus circuli lliurement haurà d’estar vacunat entre un 50% i un 60% de la població, segons els càlculs de Trilla, que crida a continuar evitant «els espais tancats i amb molta gent» i intentar fer el màxim d’activitats a l’aire lliure.

Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) control consolidat entre un 50% i un 60%el màxim d’activitats a l’aire lliure.