La pandèmia no frena la fugida d’infermeres a l’estranger pels mals contractes

Almenys 139 infermeres de Barcelona van migrar a l’estranger l’any passat, en plena pandèmia de Covid-19, a la recerca de condicions laborals més bones. Són dades del Col.legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), que assegura que la xifra «és una mica més alta que l’any anterior». La fugida d’aquest col·lectiu professional a altres països fa anys que es produeix i va experimentar el seu repunt entre els anys 2011 i 2015, quan unes 1.300 de col·legiades van abandonar Catalunya, segons el COIB, que va tramitar, a través de la seva Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE), «una mitjana anual de 257 expedients». El 2019, en va tramitar 115 i el 2020, malgrat la crisi sanitària, encara més: 139. La contractació i l’eventualitat en la pandèmia va millorar, però no suficient. Fa anys que les infermeres arrosseguen precarietat laboral.

A aquesta migració d’infermeres a la recerca de condicions laborals més bones, se suma la falta estructural d’aquest col·lectiu professional (format en un 80% per dones) a tot Espanya i, en concret, a Catalunya. Catalunya té una ràtio de 6,2 infermeres per cada mil habitants. Barcelona, on treballen el 78% de les infermeres catalanes, té una ràtio de 6,6. La comunitat d’Espanya amb una ràtio més gran és Navarra, amb 8,6 per mil habitants. La que en té menys és Andalusia, amb 4,4. Lluny totes elles de la mitjana de la Unió Europea (UE): 9,5 infermeres per cada mil habitants.

«Barcelona hauria d’incorporar 10.886 infermeres, un 30% més, per arribar a la ràtio de Navarra. I 16.000, un 43% més, si volguéssim equiparar-nos a la UE», ha explicat aquest dimarts en roda de premsa la presidenta del COIB, Paola Galbany, amb motiu del Dia Internacional de la Infermera, que se celebrarà demà dimecres 12 de maig. Les previsions, ha alertat Galbany, atès l’envelliment poblacional, són que cada vegada calguin més infermeres per cuidar la ciutadania. I no n’hi ha. «Moltes fins i tot deixen la professió», ha assenyalat.

«A Catalunya i, especialment a Barcelona, treballen amb unes condicions precàries i una gran dificultat per a conciliar. I sense poder promocionar-se laboralment al llarg dels anys. El sou és especialment millorable a les residències i centres sociosanitaris», ha explicat Galbany. Una xifra: el percentatge d’eventualitat entre les infermeres és del 16%, el doble que entre el col·lectiu mèdic.

Les condicions són especialment difícils en plena pandèmia de Covid-19. Les professionals, adverteix el COIB, estan doblant torns i treballant hores extraordinàries. Recau en elles la vacunació contra el coronavirus de la població. La situació danya psicològicament el col·lectiu. El Programa Retorn del COIB, dedicat a la salut mental de les infermeres, ha fet el 2020 un total de 2.812 visites de seguiment, un 55% més que el 2019 havien, quan n’havia fet 1.800.

«Som el col·lectiu sanitari més nombrós però, tot i així, falten infermeres. Com més infermeres, menys mortalitat, menys infeccions. Som la columna vertebral del sistema de salut», ha reivindicat per part seva Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB. L’escola demana també «més places d’infermeres perquè puguin accedir a la universitat». El mes anterior a Catalunya només 300 infermeres estaven a l’atur. «La pràctica totalitat d’infermeres estan treballant», insisteix el COIB per reflectir com de necessàries són.

Condicions laborals

Atès que els sous solen ser baixos (depenent, no obstant del centre), el COIB reclama «revisar-los», així com fer-ho també amb «els convenis públics i privats». «L’eventualitat va millorar durant la pandèmia, però això s’ha de mantenir», ha dit Galbany. «I les infermeres haurien de tenir l’opció de promocionar-se laboralment. Moltes fan postgraus, màsters, altres carreres...», ha afegit.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Aquest és un dels problemes que arrossega la professió infermera. «Malgrat que són graduades acadèmiques, això no es veu reflectit en el sou. No cobren el complement A1 que sí que tenen altres graus universitaris. Ens continuen pagant com si estiguéssim diplomades en Infermeria. Infermeres amb diferents especialitats no tenen la categoria real reflectida en el sou», ha denunciat Glòria Jodar, directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, que reclama la pujada del nivell professional de les infermeres.

La situació és preocupant en l’àmbit estatal. Des del 2010, Espanya va perdre unes 5.200 infermeres a tot el país (el COIB no disposa de xifres de les que va perdre Catalunya) que no s’han recuperat, denuncia aquest col·legi professional.