Els CAP resisteixen entre les baixes laborals dels metges i els pacients crònics descompensats

L’octubre del 2018, els sanitaris (metges i infermeres) catalans del sector públic, a l’atenció primària, i del concertat, a l’hospitalària, van fer vaga quatre dies per protestar per les condicions laborals. Un dels punts estrella de l’acord per acabar la mobilització entre el sindicat Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), el director gerent del qual era (i encara és, a falta que prengui possessió com a conseller de Salut) Josep Maria Argimon, va ser fixar un màxim de 28 visites per metge al dia.

No obstant, i tot i que la situació de cada CAP és diferent, aquesta regla continua sense complir-se en molts centres de salut. «El motiu d’aquella vaga va ser la sobrecàrrega laboral. Es van pactar una sèrie de coses que no es van complir. I ara tenim un altre motiu de consulta afegit: la Covid-19. Tractem pacients amb seqüeles, gestionem les baixes, assumim les residències d’avis...», explica la Roser, que també és membre del sindicat. Molts metges continuen denunciant jornades laborals amb 35 o 40 pacients diaris. «Tenir 28 pacients és l’excepció», assegura la Roser. El pla de Salut per reforçar l’atenció primària, anunciat al setembre i que va suposar una inversió anual de 127 milions i més professionals (306 metges i 220 infermeres, entre d’altres) fins al 2022, s’ha vist que és insuficient.

Fer de psicòleg

En un context de greu crisi econòmica i social, amb moltes persones a l’atur i en risc d’exclusió social, els metges de la primària han assumit un altre paper: el de psicòlegs dels seus pacients. Són un mur de contenció. «Tractem moltes persones amb ansietat i depressió. Tenim més motius de consulta i molta feina acumulada», explica. A tot això se suma que les llistes d’espera per a les proves a l’atenció hospitalària han crescut a causa de la pandèmia. «Així que aquests pacients que s’han de fer proves tornen a la primària perquè no es troben bé», assegura la Roser.

A més, els metges de família coincideixen a l’hora d’expressar la seva preocupació pels pacients crònics «descompensats», és a dir, que no han pogut rebre un seguiment adequat durant l’últim any a causa de la crisi sanitària. «El gran drama que estan començant a viure ara els hospitals és la quantitat de pacients crònics que reben les urgències davant la incapacitat de la primària de controlar els pacients que té assignats», descriu el secretari general de MC, Xavier Lleonart.

També la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) s’adona d’això. «Hi ha hagut un desplaçament de la Covid-19 sobre la resta de patologies. Tardarem un any a recuperar el control de les malalties cròniques», estima el president de la Camfic, Antoni Sisó. Segons ell, s’han registrat el 40% menys de diabetis, hipertensió o factors de risc cardiovascular. No obstant, s’han detectat entre el 16% i el 17% més de trastorns d’ansietat.

«La voràgine ara és recuperar les visites dels pacients amb malaltia crònica i recuperar tota la presencialitat», confirma la infermera Alba Brugués, membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (Aificc). En aquests moments, a més, les infermeres dels CAP són les qui estan vacunant tota la població contra la Covid-19. «Els pacients crònics descompensats, juntament amb la salut mental de la població, serà la gran feina dels pròxims mesos i anys», certifica Brugués, que assegura que també han baixat, entre el 35% i el 40%, els nous diagnòstics d’insuficiència cardíaca, càncer i malaltia pulmonar obstructiva crònica (epoc). «Això és prevenció i promoció de la salut», assenyala aquesta infermera.

Més baixes laborals

Segons denúncia MC, a l’atenció primària de Catalunya, que encara arrossega les conseqüències de les retallades del 2010, falten uns mil metges. En la conjuntura actual, la pressió porta molta gent a demanar-se la baixa laboral. «Ens anem esgotant i acabem emmalaltint», expressa la Roser. «És estrès crònic: acabes claudicant i desenvolupant ansietat i/o depressió». Segons ella, al seu territori, l’àrea Metropolitana Nord de l’ICS, les baixes laborals «s’han triplicat en els últims anys» entre els metges. «Del 2% o 3% que estaven de baixa el 2019, hem passat al 4,5% el gener del 2020 i al 9% el 2021», relata.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

I els qui no es poden demanar la baixa sol·liciten un permís sense sou. És el cas de Laura Romera, metge de família al CAP Raval Nord. «Estic tan esgotada de tot que he decidit agafar-me un permís sense sou de tres mesos. Els meus companys em diuen que, si poguessin, farien el mateix que jo», expressa Romera. Ella mateixa feia el seguiment de la baixa de dos companys d’altres centres de salut. «Una d’elles estava desbordadíssima perquè tres companyes seves estaven de baixa i no hi havia contractació d’altres metges». Un peix que es mossega la cua.

Romera relata llargues jornades en què els sanitaris de la primària «no paren» i enllacen les visites telefòniques amb les presencials. «És veritat que ens paguen les hores extres [un dels acords després de la vaga del 2018], però també necessitem gent que ens rellevi», diu. «Hi ha molts companys amb antidepressius. Hi ha bastant pessimisme en l’ambient, perquè les persones volen un respir. Jo no estic a l’extrem del ‘burnout’ [síndrome del treballador cremat], però vull replantejar-me com continuar visitant», conclou. Segons va publicar la Fundació Galatea a l’abril, el 25% ha estat de baixa per motius relacionats amb la Covid-19.