Donació en asistòlia controlada
El primer trasplantat de cor aturat a Catalunya: «Em vaig despertar i vaig dir: “Estic viu”»
L’Hospital de Bellvitge realitza una intervenció pionera que augmentarà fins a un 30% els trasplantaments d’aquest òrgan
A diferència dels casos de mort encefàlica, en la donació d’òrgans parats els metges utilitzen l’«oxigenació extracorpòria»
Feia 14 anys que Francesc Béjar tenia problemes cardíacs. «Anava perdent mobilitat, em costava respirar, caminar...», relata aquest home de 54 anys. El maig passat, Béjar es va sotmetre a un trasplantament de cor. Però la seva intervenció va ser diferent de l’habitual: l’Hospital de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat) li va trasplantar l’òrgan d’un donant en «asistòlia controlada», és a dir, amb el cor aturat. Bellvitge és el primer hospital de Catalunya que ha realitzat un trasplantament de cor aturat i és la vuitena intervenció d’aquest tipus que es fa a Espanya. Actualment, només cinc països al món la realitzen (Espanya, els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i Bèlgica). Béjar recorda el moment en què va despertar després de l’operació: «Vaig mirar i vaig dir: “Estic viu”. Vaig sentir alegria. M’ha tocat la grossa», ha relatat l’home, que pocs dies després de l’operació es troba bé.
El trasplantament d’un cor procedent d’un donant en asistòlia controlada és un «procediment nou» que «obre la porta a tenir més cors disponibles per al trasplantament cardíac», segons ha definit aquest dimecres en roda de premsa Nicolás Manito, director dels programes de trasplantaments de Bellvitge. Fins ara Catalunya només havia realitzat aquest tipus d’intervenció amb altres òrgans. Bellvitge és l’únic hospital de Catalunya que ho fa també amb el cor. El primer de tot Espanya va ser el del Puerta de Hierro de Madrid. «Això podria incrementar entre un 10% i un 30% el trasplantament cardíac en els pròxims anys», ha destacat Manito.
Diferències amb la mort encefàlica
La intensivista i membre de l’equip de Coordinació de Trasplantaments de Bellvitge, Eva Oliver, ha detallat la diferència entre la donació en mort encefàlica i la donació en parada circulatòria controlada (la que va rebre Béjar). «En la mort encefàlica el sistema nerviós central deixa de funcionar per diferents patologies: traumatismes, ictus, accidents... I així, la resta del cos també deixa de funcionar», ha explicat. Els metges disposen d’un «temps curt» (20 minuts és el màxim que el cor pot aguantar), perquè el cor continuï funcionant, i per fer-ho utilitzen màquines i fàrmacs que permeten que la sang continuï circulant.
Al contrari, la donació d’òrgans en asistòlia es produeix a partir de donants que moren després d’una parada cardiorespiratòria, cosa que implica que els òrgans es deterioren ràpidament per la falta de flux sanguini i fa que el procés de donació sigui més complex que en la mort encefàlica. En el cas del donant de Béjar, aquest va morir per una malaltia neurològica i, per tant, el cor es va poder trasplantar.
Durant l’extracció del cor, es va instaurar un circuit de perfusió que va permetre recuperar la seva funcionalitat mitjançant l’aportació de sang oxigenada. Els donants cardíacs, fins ara, sempre eren en mort encefàlica, perquè necessitaven que el cor estigués oxigenat», ha afegit.
¿En què consisteix aquesta tècnica?
En la donació en asistòlia controlada, els òrgans del pacient «pateixen», però diversos òrgans es mantenen en circulació gràcies a aquesta màquina, que aconsegueix que continuïn sent «vitals», ha explicat, per la seva banda, el cirurgià cardíac de Bellvitge Fabrizio Sbraga. «Una vegada s’ha certificat la mort, és clau fer circular la sang. El temps juga en contra nostra i per això és necessària la coordinació de tot l’equip», ha dit. Segons Sbraga, fa uns «cinc anys» que Bellvitge treballa en el «protocol» per fer la tècnica el més segura possible.
Segons xifres de l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT), el 2020 es van realitzar 120 trasplantaments amb asistòlia controlada al territori. Però amb altres òrgans. Al maig es va realitzar el primer amb el cor aturat.
Com ha explicat Sbraga, els donants que se seleccionen per fer un trasplantament en asistòlia controlada tenen un pronòstic de vida «pràcticament nul». «Els mantenim en vida gràcies a l’uci, però sense aquesta ajuda el pacient moriria», ha dit. Acostumen a patir malalties neurològiques «molt greus», sense «cap esperança». En el cas del pacient receptor de l’òrgan, és «valorat prèviament» i seleccionat «en funció del grup sanguini i la compatibilitat» amb el donant.
En el cas del donant de Béjar, els metges van poder utilitzar-ne no només el cor, sinó el fetge i els ronyons per a altres pacients. «No tinc paraules d’agraïment», ha volgut expressar Béjar, que tampoc ha amagat la por que va sentir quan li van dir que havia de ser intervingut amb aquesta nova tècnica. «Em vaig espantar, però em vaig posar a les mans dels metges perquè no tenia cap més solució. Volia viure i m’havia d’arriscar». Feia un any que estava a la llista d’espera perquè li trasplantessin un cor que li ha salvat la vida.
