El col·lapse sobrevola la salut mental de la primària

No obstant, en donen compte els treballadors. «Al créixer les derivacions urgents, hi ha més dificultats per complir amb el temps d’espera garantit», explica Berna Villarreal, presidenta de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM). Aquesta entitat és dins de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN).

Villarreal precisa que la situació és «molt heterogènia» al territori, per la qual cosa no es poden oferir «dades generals» sobre llistes d’espera en salut mental. Però és una situació, certifica, que està tenint lloc no només a Catalunya, sinó també a moltes zones d’Espanya. Arran de la crisi sanitària, ha augmentat la demanda d’atenció de la salut mental tant en adults com en nens, i de manera més important en adolescents i joves.

Més urgència

Un metge de capçalera pot derivar el pacient a un psicòleg o psiquiatre (del CSMA o CSMIJ, tot i que aquests també es desplacen al CAP) amb caràcter ordinari, preferent o urgent. Per a les visites ordinàries, el temps màxim d’espera són tres mesos. Per a les preferents, el màxim són entre 10 i 15 dies. Per a les urgents, 24 o 48 hores. Segons Villarreal, estan augmentant totes les derivacions, però especialment les preferents i les urgents. En concret aquestes últimes s’estan «doblant» en alguns serveis. «Així es comença a col·lapsar el sistema, al forçar-se les agendes dels equips que atenen». I no només això: les situacions que estan arribant són «més agudes».

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) certifica que als CAP està havent-hi «més derivacions» als serveis de salut mental, tot i que no sap quantes, ja que no s’està comptabilitzant. Però això passa perquè «hi ha més casos nous, les persones que ja estaven en tractament han empitjorat i falten professionals» en aquesta àrea, precisen fonts de la Camfic.

Passa, a més, que la Covid-19 ha fet que gran part de l’atenció dels metges de família sigui telefònica. «És difícil la valoració d’aquest tipus de consultes, especialment si el metge no coneix el pacient i la seva situació. Aquest pot ser un dels motius pels quals augmenten les derivacions. I el sistema es va col·lapsant», insisteix Villarreal, que creu que les vacances d’estiu poden implicar una dilatació dels temps d’espera.

Més sofriment

Aquesta professional de la salut mental matisa que el que s’està veient ara és més sofriment psíquic i social. Les persones pateixen com a reacció natural a la situació pandèmica, però això no necessàriament derivarà en un trastorn. «Si ara treballem per ajudar aquesta població que està patint, no tindrien per què augmentar els trastorns», diu. 

Tot i que el malestar és general, aquest es fa «més evident» en la població infanto-juvenil, i especialment en les noies. Augmenten els trastorns de la conducta alimentària i els gestos autolítics en nens i adolescents. «Expressen a través del cos el seu dolor psíquic», diu Villarreal. I augmenta l’agressivitat en les famílies, cap a la infància, al carrer i a les escoles. «Hi ha més malestar general», destaquen també fonts de la Camfic.

Més pressió hospitalària

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Existeix un altre factor que resulta indicatiu de com estan els serveis de salut mental de l’atenció primària: les urgències hospitalàries. «Nosaltres estem veient molta més pressió a les urgències i unitats d’aguts, cosa que vol dir que molts casos que habitualment es resolien als CSMA o CSMIJ ara tarden més, no tenen un abordatge específic i aquestes persones venen a Urgències», explica el psiquiatre Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Cardoner constata que les persones que arriben estan pitjor perquè «hi ha una demora». «En moltes ocasions s’ha hagut de substituir la intervenció presencial amb altres mesures com les trucadesper telèfon. Això incrementa la incidència», diu aquest psiquiatre que està convençut que la societat està vivint ja una cinquena onada de la Covid-19: la de l’empitjorament de la salut mental.