«Tinc depressió i em van donar cita amb el psicòleg per a set mesos després»

El cas de l’Édgar il·lustra com alguns pacients amb problemes de salut mental, que no són prou aguts com per anar a les urgències psiquiàtriques, tarden massa temps a tenir una primera visita amb el psicòleg o psiquiatre del seu centre de salut. Passa, tot i que de manera heterogènia, a tot Espanya, i des d’abans de la pandèmia. El problema és que la Covid-19 ha agreujat els trastorns mentals ja existents i augmentat el dolor emocional de la població, que sol·licita més suport dels recursos de salut mental.

Édgar, que és artista i comercial («cobro menys que abans de la pandèmia i malvisc», diu), no pot pagar-se un psiquiatre privat. Així que va decidir fer ioga, exercici i meditació. Va tenir sort un dia que es va tornar a acostar al centre de salut: hi havia una psicòloga temporal amb qui va poder fer quatre sessions. «Ella, la medicació i el ioga em van reequilibrar una mica. La psicòloga em va demanar una cita amb Psiquiatria i em van atendre a finals de maig perquè ella va aconseguir avançar-me-la», explica aquest jove.

Dos anys amb depressió

A Édgar li van diagnosticar una depressió el març del 2019. Explica la seva història amb una calma que sorprèn: prové d’una família desestructurada i ell va patir maltractaments psicològics i físics sent petit tant dins del seu nucli familiar com a l’escola. «Jo ja venia d’allà, però sempre he tirat cap a davant. Un psiquiatre em va dir una vegada que tenia un cadàver dins meu que m’agradava alimentar. I m’he trobat molta lentitud en el sistema», explica.

Des del març del 2019, quan va ser diagnosticat d’una depressió, al juny del 2020, Édgar va arribar a prendre fins a nou fàrmacs diferents. Va costar de trobar el que li va fer efecte. Tampoc es va entendre amb tots els metges que el van atendre, alguns van tenir més sensibilitat que d’altres, tot i que la seva crítica principal és, repeteix, la «lentitud del sistema».

Fins i tot va arribar a demanar un préstec per realitzar un tipus de teràpia que no ofereix la Seguretat Social (l’EMDR, una tècnica psicològica utilitzada per dessensibilitzar i superar esdeveniments traumàtics), però va haver d’abandonar-la perquè necessitava una col·laboració de la seva família que no va trobar. Estarà pagant aquest préstec fins als 28 anys.

La recaiguda d’aquest 2021

Édgar creu que, si aquest any va recaure en la depressió, és perquè l’agost del 2020 es va incorporar a treballar, ja que la Seguretat Social (que, segons ell, no li va fer la pertinent valoració a causa de la crisi sanitària) li va donar l’alta mèdica. Ell considera que no estava encara preparat per tornar a la feina.

Notícies relacionades

«Els intents de suïcidi en menors s’han doblat en els últims tres mesos»

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

«A mi la pandèmia m’ha ajudat per conèixer-me com mai abans. Però sé que molta gent està patint. Jo soc conscient que tinc una depressió», explica l’Édgar. Depressions i trastorns d’ansietat estan a l’ordre del dia. I, en nens i adolescents, també els trastorns de la conducta alimentària i els intents autolítics. De fet, els intents de suïcidi en els menors d’edat s’han doblat en els últims tres mesos, com va explicar recentment a EL PERIÓDICO la Cap de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), Montse Dolz.

L’Édgar mira el seu futur amb incertesa, però amb cert optimisme. «Només vull explicar tot el que es viu en aquesta situació a través de l’art, que és la meva manera d’estar bé i continuar viu. Més que qualsevol fàrmac», assegura. Diu estar «moltíssim millor». Té cita per tornar a veure el psiquiatre el 16 d’agost, però confia a poder avançar-la.