El 18% de la població d’Espanya té dolor crònic

«La despesa econòmica del tractament del dolor es duplicarà o triplicarà en 40 o 50 anys», ha dit Luz Cánovas, coordinadora de la unitat de dolor d’Ourense a Servizo Galego de Saúde i secretària del curs d’estiu d’El Escorial ‘Sostenibilitat econòmica de l’abordatge del dolor crònic’, organitzat per la Societat Espanyola del Dolor (SET), juntament amb la Universitat Complutense de Madrid, en col·laboració amb la Fundació Grünenthal i el recolzament de Ferrer i Boston Scientific.

En aquest sentit, el president de la Societat Espanyola del Dolor, Víctor Mayoral, ha remarcat la importància de fer canvis que passen per un model d’estratègies que afavoreixin la prevenció de la cronificació del dolor dels pacients. «Cal actualitzar el Pla de Dolor Estatal, que les comunitats autònomes s’apuntin al projecte, la seva implementació i imitar aquells models d’èxit», ha remarcat.

D’altra banda, durant el curs s’ha assenyalat que el tractament dels pacients amb dolor crònic té un cost igual com el no-tractament també registrat com absentisme/preabsentisme laboral i ús de recursos sanitaris. De fet, el dolor té un impacte en la qualitat de vida superior fins i tot a algunes malalties oncològiques.

També s’han valorat els impactes en costos directes i indirectes, i en patologies específiques, però en aquests moments és necessari establir un debat en el qual tots els actors involucrats en el dolor crònic: pacients, professionals sanitaris i gestors puguin expressar les seves expectatives i es comparteixin els models sostenibles de tractament del dolor crònic al nostre país. El desenvolupament del dret a la salut, juntament amb una creixent demanda social necessita d’una exigència de responsabilitat social i institucional a dos nivells: equitat horitzontal (tots tenen dret a rebre atenció sanitària) i equitat vertical (els individus amb més necessitat són atesos més favorablement).

Així mateix, els experts han insistit en l’augment de tots els països en despesa sanitària. L’increment creixent als països desenvolupats de l’OCDE, entre els quals s’inclou Espanya, de la despesa sanitària ve condicionat per diversos motius: els canvis demogràfics (més gent per sobre dels 65 anys), el desenvolupament d’investigació científica que ha possibilitat un creixement de la indústria farmacèutica i de tecnologia sanitària, l’accés a la informació per part dels ciutadans que condiciona una exigència de qualitat de serveis més gran i atenció sanitària.

En aquest sentit, la consellera delegada de Globesalud, Paloma Alonso, ha defensat la necessitat que l’abordatge del dolor sigui una prioritat a les agendes polítiques de tots els governs de la UE. «No pot ser que un factor com el dolor, que a les enquestes de salut surt com el principal problema de la ciutadania, no s’estigui abordant des d’una perspectiva integrada», ha asseverat.

Finalment, la presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), Carina Escobar, ha posat de manifest els efectes dramàtics de la pandèmia en pacients amb dolor crònic. «No tenim els mateixos pacients que teníem el març del 2020, estan molt pitjor, amb més dolor i un empitjorament molt greu», ha lamentat.

«A més, és fonamental que el pacient estigui ben informat del seu dolor, de les causes, dels possibles tractaments, i de la seva gestió tant amb tècniques psicològiques de control del dolor com amb exercici i vida saludable. El pacient no només ha de ser coparticipant en l’abordatge del seu dolor, sinó que ha de ser el gestor d’aquest», sentencia la portaveu de la SET.

Tractaments habituals per al dolor crònic

Davant el dolor crònic, la portaveu de la Societat Espanyola de Dolor (SET), Concha Pérez, indica que el seu tractament ha d’anar encaminat a restaurar la funcionalitat del pacient. «És difícil abolir-lo i no és habitual tornar al punt previ a abans de tenir dolor» i per això manté que l’abordatge del dolor crònic intens ha de ser:

• Multidisciplinari: abordat des de diferents professionals, i per exemple entre un metge d’una Unitat del Dolor i un psicòleg de la Unitat.

• Multimodal: amb una combinació de diferents tractaments farmacològics, ja que és freqüent necessitar associar diferents fàrmacs.

• Intervencionista: amb diferents tècniques mínimament invasores que permetin una reestructuració de la funció, i una disminució del dolor. Exemple d’això seria una radiofreqüència nerviosa en el dolor d’espatlla, una epidural en l’estenosi decennal, un estimulat medul·lar en la síndrome de dolor postcirurgia d’esquena, una radiofreqüència del Gasser en una neuràlgia del trigemin, o una bomba intratecal, per exemple, en el dolor oncològic.

Què es pot fer perquè un dolor no es cronifiqui 

Què es pot fer perquè un dolor no es cronifiqui«Més del 18% de la població espanyola té dolor crònic, i un 6% aquest dolor és considerat moderat o intens, és a dir, amb una puntuació en una escala de 0 (no hi ha dolor) a 10 (el pitjor dolor possible) per sobre de 7. A més, quan parlem d’avis, el dolor incrementa de manera important la seva prevalença, de manera que en pacients institucionalitzats (en residències) arriba fins al 80%», adverteix l’especialista.

El dolor crònic també afecta els més petits

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat noves directrius sobre el tractament del dolor crònic en nens, que proporcionen intervencions físiques, psicològiques i farmacològiques recomanades per a l’alleujament del dolor en nens de 0 a 19 anys.

El dolor crònic, que es repeteix durant més de tres mesos, en els nens és un important problema de salut pública i una de les principals causes de morbiditat en els nens a nivell mundial. «Sense accés al tractament del dolor, la qualitat de vida dels nens i adolescents amb dolor crònic es veu greument afectada. En comparació amb els seus companys, els nens amb dolor crònic presenten més nivells de discapacitat física, ansietat, depressió, problemes de son i baix rendiment acadèmic», justifica l’OMS.

Se sap poc sobre la càrrega global del dolor crònic en els nens. Els estudis suggereixen que entre una quarta i una tercera part dels nens l’experimenten; i sovint és un símptoma de malalties de llarga durada, com el càncer, l’anèmia de cèl·lules falciformes, la diabetis i les afeccions artrítiques.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

«Els nens i els adolescents tenen dret a gaudir del més alt nivell possible de salut i de tractaments adequats i d’alta qualitat per controlar el seu dolor. L’atenció als nens amb dolor crònic ha d’estar centrada en el nen i en la família i incloure’s en tots els plans de cobertura sanitària universal», apunta l’organisme sanitari internacional de les Nacions Unides.

Basades en l’evidència científica més actual, les recomanacions inclouen tres àrees: teràpia física, teràpia psicològica i maneig farmacològic, que pot incloure l’ús de morfina per a l’atenció al final de la vida o quan el dolor crònic està associat, a condicions que limiten la vida. L’OMS defineix els termes «cures al final de la vida» com cures pal·liatives perquè les persones que es troben en les últimes setmanes o mesos de vida morin amb dignitat i «malalties que limiten la vida» com malalties per a les quals no hi ha cura i s’espera una mort primerenca, però amb les quals una persona pot continuar vivint durant diversos anys més.