Bellesa i medicina estètica

Segons el SEME (Societat Espanyola de Medicina Estètica), l’edat d’entrada dels pacients a la medicina estètica descendeix als 26 anys, «influïda per les xarxes socials». Els serveis són utilitzats per un 35,9% de la població espanyola, un 5,4% més que fa dos anys.

Bellesa, salut i benestar

«No estem parlant de cirurgies, estem parlant de salut i benestar». Segons les xifres, els més joves acudeixen a la recerca de tractaments corporals, solucionar problemes d’acné i les seves seqüeles, o calvície incipient, assenyalen des de SEME, i afegeixen que l’augment de llavis és un dels tractaments més requerits.

Si per als més joves l’objectiu és guanyar autoestima i «buscar la millor versió de si mateixos», les dones de més de 60 anys recorren a la medicina estètica de manera més esporàdica i amb la motivació de «sentir-se millor», explica el doctor Alberto Morano. La despesa anual dels que es fan tractaments, almenys una vegada a l’any, ascendeix a gairebé 1.000 euros, mentre que la despesa puntual de mitjana és 573 euros per a elles i de 493 per a ells.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateix sobrepès o obesitat: «Veiem adolescents amb diabetis, hipertensió o apnea»

Guillermo Chantada, oncòleg: «Un de cada tres nens amb càncer de retina és diagnosticat gràcies a una foto del mòbil»

D’una manera constant, tot i que no devastadora, els homes són cada vegada més consumidors de la medicina estètica, un 23%, especialment, acudeixen per rebre tractaments capil·lars, però també amb la intenció de mantenir un aspecte més juvenil. Un 11,4% d’homes han rebut un tractament corporal i un 10,7 facial.

Conservar la identitat

La «naturalitat» és el pilar en el qual s’han d’assentar els tractaments, segons la doctora Concha Obregón, que considera que els pacients han de conservar la seva «identitat física» després d’un tractament. «La persona que surti de la consulta ha de ser la mateixa que va entrar», incideix. Per això recorda la responsabilitat que té el metge i l’obligació de dir «no» a peticions exagerades. «Cal saber i fer entendre quins límits no s’han de sobrepassar». Aconseguir que el pacient no arribi a la consulta amb unes «expectatives irreals» que el facin sentir decebut al finalitzar el tractament és l’objectiu d’aquests facultatius que exerceixen també certa tasca de psicòleg, apunta Petra Vega, des de SEME.