«Els pacients crònics s’han quedat fora del sistema: hem d’anar a buscar-los»

Gemma Craywinckel, exdirectora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és des del maig la directora del Servei Català de la Salut (CatSalut).

---

¿Com valora Salut la situació de les llistes d’espera ara mateix? Estan millorant, clarament. Som pràcticament en nivells del 2019. Per tant, des del punt de vista de la recuperació d’activitat i alleugeriment de les llistes d’espera, estem bastant contents, tant pel que fa a les proves diagnòstiques com a les consultes externes i a les operacions quirúrgiques. Però el que més ens preocupa i on posem tots els nostres esforços és a facilitar l’accessibilitat i el retorn dels pacients al sistema. És on posem tot l’èmfasi.

Metges de Catalunya diu que, si les llistes d’espera són en nivells del 2019, és perquè hi ha un infradiagnòstic. ¿És així? Sí. Bé, Metges de Catalunya té una part de raó, no tota la raó. Som conscients que, tot i que la capacitat del sistema per fer coses ja és a nivells del 2019, l’accessibilitat ha disminuït. Hi ha un percentatge de pacients que nosaltres havíem de tenir al circuit i que encara no tenim, pel que sigui. Tot i així, en tenim molts més dels que teníem el 2020, ja que aquesta pèrdua de pacients del sistema va ser molt més elevada durant el 2020, sobretot durant la primera i la segona onada. Però encara ens queda feina.

¿Quines malalties infradiagnosticades preocupen més Salut? El pla de recuperació el fem sota els estàndards de qualitat assistencial, que detecten precisament el pacient crònic. En aquest moment hem d’anar a buscar novament pacients hipertensos, amb pluripatologies... Som conscients que aquí hi ha hagut una caiguda en aquests estàndards de qualitat assistencial. El control de la diabetis, la pressió arterial, la insuficiència renal... No hem perdut l’atenció en les cirurgies cardíaques, en l’ictus, en les malalties més agudes. En les que comentava abans sí. Però, a més de l’accessibilitat, hem d’incidir en la recuperació de la longitudinalitat: això és, que sempre sigui un mateix equip de metges i infermeres el que t’atengui. En això estem fent ara més èmfasi. I també volem posar el focus en el diagnòstic precoç de les neoplàsies.

De fet, l’octubre de l’any passat, EL PERIÓDICO publicava que havia augmentat el temps d’espera per operar les neoplàsies malignes per la Covid-19. ¿Ja hi està havent més casos de càncer? Encara no, però és probable que apareguin. El temps mitjà d’espera dels procediments en garanties –les neoplàsies, les cirurgies cardíaques, per exemple– ja estan tots al nivell del 2019. És a dir, quan tu diagnostiques un càncer l’has d’operar en 90 dies. Això ja està passant. Però el cap el tenim en el fet que n’hauríem d’estar detectant més dels que detectem. Hem d’anar a buscar. Això ja ho vaig dir al juny, en la meva primera roda de premsa. Però al juliol hi va haver la cinquena onada i una vegada més vam haver de dedicar-nos a la Covid-19 per davant d’altres patologies i això ens ha situat en un escenari amb la primària plena, els hospitals plens i les ucis plenes una altra vegada d’una malaltia que tots volem que deixi de ser protagonista. Tant de bo deixi de ser-ho aviat: la gent que no està vacunada, que es vacuni. El virus no ha desaparegut, però nosaltres hem de fer cada vegada menys esforç davant el virus. Encara no podem dir que la pandèmia hagi acabat.

¿Hi ha un pla específic per pal·liar les llistes d’espera? En tenim un de previst als pressupostos del 2021 –i que serà també als del 2022–, que és un recurs extraordinari, per a primària i hospitalària, de 150 milions d’euros destinat a la recuperació de tota l’activitat. Hem de fer més activitat, trobar més ràpid. Hem perdut pacients per les onades. Afortunadament, amb la vacunació, l’impacte d’aquesta onada ha sigut molt més baixa; sense ella, hauria sigut devastador. Hem d’aconseguir que la Covid-19 deixi d’interferir d’aquesta manera en el sistema i passi a ser una malaltia més. Aquí hi posem tots els esforços.

Notícies relacionades

¿Quant he d’esperar per a una colonoscòpia? Consulta-ho aquí

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

En tot cas, la problemàtica de les llistes d’espera fa anys que existeix a Catalunya. ¿Què fa falta? Les llistes d’espera tenen una doble mirada sempre: una són els pacients en llista d’espera i una altra l’activitat que fas. A Catalunya es fa molta més activitat quirúrgica i molta més activitat diagnòstica ara, el 2019, el 2020 o el 2021, que la que es feia el 2010. Ara mateix operem ja a nivells del 2019 i aquells nivells ja eren clarament superiors als del 2010.

¿Incrementaran la plantilla de metges i infermeres? Nosaltres el que tenim previst són uns programes de recuperació de l’activitat i d’enfortiment de la primària que ja contemplaven aquests recursos. Aquí hi va haver un increment molt important de professionals [diferents perfils, com psicòlegs o nutricionistes] en els últims dos anys, tant en la primària com en l’especialitzada. El problema que tenim nosaltres és que no tenim metges ni infermeres. No hi ha una borsa en aquests moments per anar a contractar-los.