Sanitat posa el focus sobre els opioides

Espanya és el vuitè país del món en consum d’opioides i el tercer de fentanil, un analgèsic similar a la morfina, tot i que 100 vegades més potent. L’augment exponencial del seu ús, més enllà de les indicacions autoritzades, ha portat Sanitat a voler posar-hi límit en pacients no oncològics.

La utilització d’opioides està ben establerta i és acceptada per al tractament del dolor intens en aquells malalts i també en cures pal·liatives o terminals i en el dolor postoperatori amb tractaments a curt termini.

Però el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han optat per reavaluar el paper d’aquests fàrmacs en el tractament del dolor crònic de tipus no oncològic, sobretot perquè no hi ha evidència científica suficient sobre la seva efectivitat a llarg termini, i també pels potencials efectes adversos i l’augment progressiu dels problemes d’addicció que comporten.

Ho han fet davant l’increment «exponencial» del seu ús per alleujar el dolor crònic més enllà del càncer, amb el risc d’addicció que això comporta: els últims set anys, el consum d’analgèsics en general ha augmentat de manera que les dosis diàries han passat de 3,57 a 5,42, gairebé un 52% més.

Així consta en el Pla d’optimització de la utilització d’analgèsics opioides en el Sistema Nacional de Salut elaborat per la Comissió Permanent de Farmàcia, a què el Consell Interterritorial va donar el vistiplau la setmana passada.

Una eina, va valorar llavors la ministra de Sanitat, Carolina Darias, per «evitar l’ús inadequat d’aquests medicaments», amb un enfocament «preventiu i transversal», perquè, va justificar, «hi ha preocupació» per l’increment del seu ús, tot i que no sigui tan elevat com al Canadà i els Estats Units.

Preocupa especialment el fentanil, el principi actiu més utilitzat a Espanya i a tota la UE: la xifra d’envasos facturats d’aquesta substància ha pujat els últims cinc anys un 39,6%, s’ha incrementat un 52,12% en import i un 33,6 7% en el nombre de dosis diàries.

La via d’administració transdèrmica és la més comuna en el Sistema Nacional de Salut, i representa més del 80% respecte a altres formes.

Segons dades recents de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) esmentats al document, els nous usuaris de fentanil d’alliberament immediat a Espanya han augmentat notablement durant el període 2012-2017, en què les dosis dispensades per cada 10.000 habitants al dia han passat de 2,1 a 3,8.

La taxa d’incidència i prevalença van incrementar en un 53% i 74%, respectivament; en aquest període, els pacients sense diagnòstic de càncer van representar un 27% dels nous usuaris d’aquests medicaments, sobretot dones, amb un diagnòstic majoritàriament associat a alteracions musculoesquelètiques.

A Espanya, un 32 per cent de la població adulta té algun tipus de dolor; en la seva modalitat crònica, la incidència es calcula entre un 11% i un 17%, segons les dades més recents de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

D’acord amb l’Enquesta Europea de Salut de l’any 2020, les patologies més prevalents que el provoquen són l’artrosi (56,17%), dolor lumbar (31,16%), dolor cervical (27,38%) i migranya o mal de cap (5%), mentre que la SEN calcula que entre un 6% i un 8% de la població espanyola té dolor neuropàtic, un 77% de manera crònica.

«En moltes ocasions –argumenta–, l’expectativa (tant del metge com del pacient) d’eliminar totalment el dolor porta a una escalada d’ús de diferents fàrmacs a dosis cada vegada més altes, que poden desembocar en danys per al pacient sense aconseguir l’objectiu terapèutic desitjat».

Davant aquest panorama s’ha dissenyat aquest pla, que se sustenta en cinc eixos: optimitzar la prescripció; millorar la utilització i potenciar el seguiment farmacoterapèutic; optimitzar la gestió de l’addicció; millorar la comunicació als pacients, sensibilitzar i conscienciar la població, i fer seguiment i vigilància del consum.

I s’ha marcat unes línies d’actuació, que van des de l’elaboració d’un decàleg de recomanacions sobre l’ús d’opioides per al tractament del dolor crònic no oncològic a escala nacional fins a l’establiment d’indicadors comuns d’adequació de la prescripció i consum (especialment fentanil, oxicodona, tapentadol i politeràpia amb benzodiazepines, antidepressius o gabapentinoides).

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

També, la valoració i estratificació de pacients per risc d’abús, addicció i sobredosi, i la revisió de les condicions de finançament de fentanil d’alliberament immediat.

En aquest sentit, considera adequat modificar les condicions de finançament en les presentacions per via nasal i bucal mitjançant la figura del visat, que s’aplicarà a nous tractaments, no als actualment vigents.