Malalt per la mala qualitat de l’aire
Un asmàtic: «M’ofego quan hi ha pics de contaminació»
Juan José Torres, de 49 anys, té asma des que en tenia 25. Viu a Barcelona i, sobretot en l’última dècada, la pol·lució ha anat fent efecte en la seva salut.
A Juanjo Torres, de 49 anys, algun pneumòleg li va recomanar anar-se’n a viure fora de Barcelona. És asmàtic des que tenia 25 anys però, en els últims vuit, ha patit amb més intensitat les crisis de broncoespasmes. «Si pogués elegir, viuria al camp», explica aquest empresari, que, per raons de feina, no pot abandonar la ciutat. Viu a la plaça de Tetuan, a l’Eixample, una de les zones més contaminades de Barcelona. Ho té assumit: «Per a un asmàtic això no és el millor».
Torres va començar a trobar-se millor quan va començar a ser tractat a la unitat de l’asma de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. «Me l’han millorat molt, però el que més ens afecta als asmàtics és la pol·lució», assegura. Quan es produeixen aquests episodis de contaminació en els quals Barcelona es tenyeix d’una capa groguenca, Torres amb prou feines pot respirar.
«No puc anar a córrer als matins, com solc fer, i noto que els pulmons no em tiren. A qualsevol exercici que faig, com pujar escales, el cor em va molt més ràpid. I si vaig pel carrer parlant per telèfon, la persona a l’altre costat em pregunta si estic corrent perquè sembla que m’ofego», relata aquest veí de Barcelona. «No puc anar caminant a la mateixa velocitat a la qual vaig habitualment», afegeix.
¿Què fa llavors? «Doncs el que puc, afluixar el ritme». Si fa esport, abaixa la intensitat. Si ha de pujar quatre plantes d’escales, es para a descansar a la tercera. «Tota l’activitat física es veu ressentida», explica Torres.
Els asmàtics noten més l’aire contaminat. «Tu no perceps que et molesti molt la contaminació perquè tens els pulmons bé. Però els que no tenim els bronquis bé, de seguida ens veiem afectats».
Millor en el confinament
Els metges li insisteixen a aquest home que la pol·lució no és bona per a la seva malaltia. De fet, Torres recorda com durant el confinament domiciliari de l’any passat va notar molt l’absència de pol·lució, «com tots els ciutadans de Barcelona», precisa. «Vaig estar dos mesos sense trepitjar el carrer perquè, com que soc asmàtic, no m’hi podia arriscar. Però quan ens van deixar sortir a fer esport sí que ho vaig notar», assegura.
Tampoc la mascareta soluciona els seus problemes amb la contaminació perquè «no ajuda a respirar». «Per a un asmàtic portar mascareta pel carrer és com per a tu fer esport amb mascareta. Sí que és veritat que permet que m’entri menys pol·lució o àcars, però em treu també capacitat pulmonar».
Notícies relacionadesEl tractament per a l’asma de Torres és amb corticoides. No només afecta la seva malaltia la pol·lució, sinó també els canvis de temperatura, com per exemple les onades de calor. «Però el que més m’afecta és la contaminació», insisteix.
A la unitat de l’asma de Sant Pau li administren una vacunació específica d’última generació que ha aconseguit eliminar els seus ingressos hospitalaris. Durant una època de la seva vida, Torres ingressava cada dos mesos de mitjana. «Gràcies a això estic millor, però la veritat és que no li veia la sortida», diu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
