Un home que va tenir un infart: «Creuava el túnel de la Rovira i em feia mal el pit»

«El meu cardiòleg em va dir que, en l’època en què em va passar, hi havia hagut diversos casos d’infarts i que coincidia amb uns dies amb més pol·lució», afirma aquest veí del barri del Carmel. El Jordi tenia altres factors de risc: era fumador i tenia sobrepès. La pol·lució podria haver contribuït com a factor desencadenant de l’infart. És molt difícil, per no dir impossible, afirmar que aquest va ser l’únic factor causal determinant, però els metges no van dubtar a considerar-lo un malalt de la contaminació atmosfèrica.

La contaminació atmosfèrica no és un factor que tingui tant pes com altres factors de risc, tot i que ja està considerada responsable de moltes malalties respiratòries i cardiovasculars a causa que la majoria de la població mundial hi està exposada.

De metge en metge

Les primeres vegades que el Jordi es va començar a trobar malament, abans de tenir l’infart, anava al metge a fer-se proves però, com que en aquell moment estava serè, els resultats no presentaven cap anomia. «Així que jo continuava treballant. Però em tornava a passar que em posava nerviós i notava dolor al pit i malestar. I, quan travessava el maleït túnel, el mateix», diu. Creuava el túnel quatre vegades al dia.

El Jordi creu que va estar «mesos infartat». És a dir, que feia temps que el seu cos li enviava avisos del que finalment va acabar passant. «Jo m’adonava que la pol·lució dels cotxes em molestava molt», diu. El dia 31 de desembre del 2017 va arribar a la Vall d’Hebron amb un microinfart que finalment es va convertir en un infart. «Em vaig recuperar perquè vaig tenir la sort de no quedar-me inconscient quan em va donar».

Notícies relacionades

Més infarts, arrítmies i asma per la contaminació

Un asmàtic: «M’ofego quan hi ha pics de contaminació»

Ja recuperat, des d’aleshores fa llargs passejos per la muntanya del Carmel, com li va prescriure el seu cardiòleg. A més, ha deixat d’anar a treballar amb moto i ara fa molt més ús del transport públic. Quan ha d’agafar el transport privat, tria el cotxe. Evita les zones més transitades de Barcelona, com la Rambla de Catalunya o el carrer d’Aragó. «Tot el que he de fer, ho acostumo a fer en transport públic», afirma.

Tot i així, continua notant els efectes de la pol·lució, ja que quan hi ha episodis de contaminació, no es troba «tan bé» com altres vegades. «Llavors he de parar i respirar fort».