Obligatori a Catalunya
El certificat Covid remarca la fractura digital que exclou els avis
Les entitats denuncien que aquesta «exclusió social» és una «forma de maltractament» i surten al rescat dels grans davant l’abandonament de l’Administració
L’obligatorietat del certificat Covid, que des de la mitjanit d’aquest divendres serà obligatori per entrar als bars, restaurants, gimnasos i residències de Catalunya, ha posat de manifest una realitat que discrimina, sobretot, les persones d’edat avançada: la fractura digital. Molts avis no disposen d’internet ni d’un ‘smartphone’, i tampoc tenen les habilitats tecnològiques necessàries per accedir a la web La Meva Salut o la pàgina vacunacovid.catsalut.gencat.cat, des de les quals es pot aconseguir el document. Aquesta fractura digital també afecta les persones immigrants que, per qüestions lingüístiques, es queden fora del sistema.
Això ha implicat, en els últims dies, llargues cues en alguns centres d’atenció primària (CAP), de nou saturats per la sisena onada pandèmica, per aconseguir el certificat. La Conselleria de Salut demana a la gent que no vagi als CAP per demanar aquest certificat, tot i que matisa que, en cas que algú el necessiti, pot dirigir-se als punts poblacionals de vacunació per a la impressió del document. Aquest dijous el conseller Josep Maria Argimon s’ha limitat a demanar a la ciutadania «solidaritat» i «corresponsabilitat» per ajudar els que pateixen la fractura digital, però no ha donat més solucions llevat de la d’habilitar una altra web (la de vacunascovid) per accedir al passi Covid.
No obstant, moltes entitats lamenten que, ja que el certificat digital s’ha tornat obligatori, no sigui la mateixa Administració la que faciliti la seva obtenció. Una opció seria, per exemple, enviar-lo imprès per correu postal a un determinat sector poblacional. I critiquen, sobretot, com és de discriminatòria aquesta situació.
«La fractura digital afecta les persones grans més vulnerables i això és un fenomen d’exclusió social absolut», denuncia Salut Camps, cap de l’àrea de gent gran de la Fundació Roure, que atén més de 600 persones grans vulnerables de tot Barcelona. «Els nostres usuaris són molt vulnerables. Gairebé no surten i no necessiten el passi per anar al restaurant, al cine o al teatre. Però sí que el necessiten, per exemple, per anar a la nostra Escola d’Envelliment», diu Camps. Les entitats que organitzen aquesta escola demanen el CAP que els imprimeixi el document.
Molts altres àmbits
Camps alerta que la fractura digital no està només present en el passaport Covid, sinó «en tots els àmbits d’aquestes persones grans que no tenen connexió a internet». «Hi ha molts altres tràmits que es fan per internet: demanar cita mèdica per La Meva Salut, els tràmits d’ajudes com el bo social per a la llum o l’aigua, les ajudes per a les rendes molt baixes o per pagar el lloguer. O el reconeixement del grau de dependència: ¿com poden demanar-ho si una de les coses que han de presentar és el padró, que se sol·licita via ‘online’?, assenyala. La Fundació Roure ajuda aquestes persones amb tots aquests tràmits, però alerta que aquesta «exclusió social» és «una forma de maltractament».
El 72% dels usuaris de l’entitat Amics de la Gent Gran, que lluita contra l’aïllament social de les persones grans, només tenen un telèfon fix a casa. Va ser l’únic canal de comunicació que van tenir durant el confinament del 2020. «La gran majoria de les nostres persones estan marcades per la fractura digital, no tenen accés a internet i no poden descarregar-se el certificat Covid», apunta Albert Quiles, director de la fundació que atén un total de 2.000 persones. També els voluntaris d’aquesta entitat estan acompanyant la gent gran als CAP per aconseguir el certificat Covid. «Ja sabem que Salut recomana no anar-hi, però Salut no té en compte la fractura digital. Seria perfecte que l’enviés per correu postal. Si és obligatori, l’Administració ha de facilitar-l’hi a aquella part de la població que no hi pot accedir», diu Quiles.
Resposta social
Així, davant l’abandonament de l’Administració, són les mateixes entitats les que estan donant resposta als problemes generats per la fractura digital. L’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, un dels barris més pobres de Barcelona, ha imprès ja 20 certificats Covid per als seus veïns. El mateix que fan els casals que formen part de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec). «Ahir vam tenir una reunió amb 50 casals de tot Catalunya i vam demanar als presidents que posin a l’abast un acompanyament per ajudar que aquesta gent es baixi el certificat», explica Josep Carné, president de Fatec. Segons explica, més del 40% de les llars on només viuen persones més grans de 65 anys no tenen internet. «Aquesta no és la nostra feina, sinó que hauria de fer-ho l’Administració», afegeix.
El vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Jordi Mestres, assenyala, a més, que la necessitat del passi Covid «ha vingut molt de cop» i això ha fet que molta gent s’acosti als CAP a demanar-ho. «Això és una feina afegida», diu. Creu que Salut hauria d’habilitar punts en biblioteques o en ajuntaments per aconseguir aquest document.
El CAP Gòtic, per exemple, és un dels que va començar a veure com augmentaven les cues des que el 22 de novembre Salut va anunciar l’ampliació del certificat Covid. «Ve molta gent gran a demanar-lo. Les cues s’han intensificat. El nostre centre és petit i pot ser que per això se’ns escapi alguna urgència», adverteix Meri Torrelles, administrativa del CAP. Torrelles demana «més recolzament social i comunitari» per no col·lapsar més encara l’atenció primària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Passaport covid Restriccions per coronavirus Vacuna del covid-19 Coronavirus a Catalunya Coronavirus Tercera edat