¿Són fiables els tests d’antígens davant la variant òmicron?

S’ha dit dels test d’antígens que no són fiables, que no detecten asimptomàtics i que fan una falsa sensació de seguretat; s’ha tardat molt a aprovar la seva venda sense recepta, només es dispensen en farmàcies i són cars. A sobre, escassegen quan més els necessitem.

Però la utilitat dels tests ràpids d’antígens està més que demostrada, sobretot en èpoques d’alta incidència, com l’actual. Ben utilitzats constitueixen una magnífica eina per evitar contagis, més ara amb les reunions nadalenques

¿Què és un test d’antígens?

Amb els contagis de covid-19 disparats i en plenes festes de Nadal i nit de Cap d’Any, els tests d’antígens són ara més útils que mai, i ben utilitzats constitueixen, per la seva rapidesa i facilitat d’ús, una alternativa molt pràctica a les PCR.

No obstant, moltes persones creuen que no són fiables, i els que volen utilitzar-los ja no els troben a les farmàcies. En aquest reportatge s’explica com es poden utilitzar bé aquestes proves, que augmenten la seva eficàcia amb la repetició, i s’inclouen matisos relatius a la vacunació i a la variant òmicron.

¿Com es fa el test d’antígens?

En 15 minuts, i després de la introducció d’un bastonet 2,5 centímetres al nas (convé fregar les parets de les dues fosses nasals diverses vegades), detecten persones susceptibles de contagiar, per a la qual cosa és necessari tenir una càrrega viral suficient.

Quan ens contagiem el virus comença a multiplicar-se al nostre cos. És necessari que aquesta càrrega viral pugi a un cert nivell perquè el test d’antígens doni positiu. Les PCR són més sensibles, detecten càrregues virals molt baixes, però no sempre un positiu en PCR és contagiós; a més, requereixen més temps i el seu cost és unes 25 vegades més gran.

¿Quan ens hem de fer un test d’antígens?

Si ens reunirem amb no convivents, just abans de la trobada. Si creiem que ens hem pogut contagiar, hem d’esperar almenys dos o tres dies després del contacte perquè la càrrega viral pugi a un nivell perceptible.

També, per descomptat, si tenim símptomes, tot i que això no sempre significa tenir una càrrega viral perceptible. Si donem negatiu amb símptomes hem de repetir la prova.

¿S’ha de confirmar amb PCR?

Les autoritats mèdiques assumeixen que un test d’antígens positiu s’ha de confirmar amb una PCR, la qual cosa està causant una enorme sobrecàrrega del sistema sanitari i retards en l’atenció mèdica.

No obstant, com apunta la biòloga molecular María I. Tapia, una de les expertes més grans sobre aquests tests a Espanya, el valor positiu de les proves d’antígens que hi ha al mercat, també les que fem a casa, té la mateixa fiabilitat que el valor positiu d’una PCR. Per això defensa que «seria molt més eficaç, ràpid i barat confirmar o descartar el positiu amb un altre test ràpid».

Per desgràcia, a Espanya, sense confirmació oficial per PCR no es dona baixa laboral i el positiu no compta en les estadístiques.

Quizá a alguien le cueste entender esta gráfica tan importante desde el punto de vista PRÁCTICO, actualizada para omicron y vacunados.
Por eso la voy a explicar con un ejemplo que todo el mundo entenderá.
Supongamos que te contagias de covid el 31 de diciembre.
Lo mas probable👇 pic.twitter.com/V8GGXMl1QH

— Maria I. Tapia (@mariaitapia) 19 de diciembre de 2021

¿Els tests d’antígens detecten la variant òmicron?

Sí. El fet que la proteïna espícula (S) hagi canviat no hi influeix, ja que els tests reconeixen com a antigen la proteïna (N) de la nucleocàpside del virus.

¿Influeix la vacuna en els tests d’antígens?

Que algunes persones donin negatiu tenint símptomes reflecteix que les vacunes funcionen, com ha explicat l’epidemiòleg nord-americà Michael Mina, expert en test d’antígens.

Gràcies a la immunitat adquirida per les vacunes podem tenir símptomes abans de ser contagiosos, com passa amb els refredats: a l’estar vacunats el nostre sistema ja reconeix aquest coronavirus i per això desenvolupa símptomes, i si el virus supera aquesta primera barrera es replica més ràpid després.

Per tant, «si ets simptomàtic i negatiu, tot i que significa que probablement no siguis contagiós en aquell moment, has de ser molt cautelós –adverteix Mina–. Posa’t en quarantena si és possible i fes-te la prova de nou al matí següent o aquella nit».

¿Podem confiar-nos si el test d’antígens dona negatiu?

Imaginem que ens dona negatiu just abans d’un cap de setmana amb no convivents en una casa rural. Els tests ràpids «capturen» la majoria de les persones infeccioses en un moment donat.

Per tant, potser ens hem fet el test quan el virus encara no ha arribat a un nivell viral «contagiós» al nostre cos i podem assolir-lo en aquell cap de setmana o bé contagiar-nos després. Convé repetir el test.

Estudio importante que muestra una sensibilidad muy elevada de los test de antígenos pero cuando se realizan de forma repetida:
-hacerlos un día aislado no es tan eficaz (puede haber cambiado al día siguiente)
-si es negativo pero tienes síntomas o eres contacto, no te fíes https://t.co/Tx688ZKSUs

— Miguel Marcos (@drmiguelmarcos) 19 de diciembre de 2021

¿Per què importa que siguin barats?

A Espanya –només en farmàcies– costen entre 5 i 8 euros, fet que dificulta que molta gent es testi diverses vegades. Al Regne Unit són gratis i a Portugal costen uns 2 euros en supermercats.

Un estudi en el «Journal of the American Medical Association» va demostrar una sensibilitat molt elevada dels tests d’antígens quan es fan de forma repetida: fer-los un dia aïllat no és tan eficaç, ja que el resultat pot canviar en qüestió d’hores o l’endemà.

En resum, ¿els hem d’utilitzar?

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Sí, si els utilitzem bé i sent conscients que no són perfectes. Res ho és. Són una capa de protecció més, juntament amb les vacunes, mascaretes, ventilació, distància... Com els formatges suïssos, totes aquestes capes tenen «forats».

Com diu María I. Tapia, «amb els tests ràpids està passant el mateix que va passar amb les mascaretes: primer diuen que no valen. Quan se n’adonen que sí, i quan més els necessitem, no n’hi ha per a tothom. Mala previsió, mala gestió».