Adeu a les restriccions de la covid, ¿i ara què?

Són paraules de l’epidemiòleg de Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) Joan Caylà, que recorda que tampoc ningú s’esperava una sisena onada com aquesta, que ha assolit tots els rècords de contagis haguts i per haver al llarg d’aquests dos anys. «Aquesta pandèmia és única: no n’hi ha cap altra d’igual en els últims 100 anys. I hem vist que cada trimestre tenim una onada», assenyala.

Per això, Caylà no és partidari de desmantellar els dispositius covid a la primavera ni tampoc de deixar de fer proves o demanar a la gent que faci aïllaments domiciliaris. «No hem de desmantellar el que tenim, sinó seguir amb el control. Si en algun moment sobrés el personal contractat per a la vigilància epidemiològica de la covid, hauria d’utilitzar-se per seguir altres malalties transmissibles que van quedar oblidades aquests anys», destaca l’epidemiòleg. Es refereix a totes les infeccions de declaració obligatòria, com el VIH, la tuberculosi, la meningitis, l’hepatitis. o qualsevol infecció de transmissió sexual.

Per a Caylà, la primavera seria el moment de reforçar aquest control. «Hem d’anar a buscar l’eliminació del virus. Si deixem de fer estudis de contactes, pujarà una altra vegada i es ressentirà la salut pública de la població. I, amb això, l’economia del país i el turisme», adverteix. Aquest epidemiòleg posa el focus, a més, que la covid-19 segueix causant un elevat percentatge de morts al dia. Entre el 23 i el 24 de gener, a Catalunya van morir 165 persones per aquesta malaltia.

Per això advoca per mantenir l’estudi de contactes fins que «s’elimini el problema». Això és, fins que desaparegui la malaltia. Altres malalties d’origen infecciós, com la tuberculosi, també requereixen un bon estudi de contactes. «És l’única manera de controlar les malalties transmissibles», postil·la. Ell assegura que la covid-19, tot i que finalment es converteixi en endèmia, acabarà sent també de declaració obligatòria.

En aquests moments, l’actual allau de contagis impedeix realitzar un bon estudi de contactes. Per això Caylà defensa mantenir un sistema de vigilància sentinella, és a dir, fer proves a un petit grup de persones representatiu de la població per conèixer els nivells de detecció. Aquest sistema és el que podria quedar-se per vigilar la covid en els pròxims mesos, una vegada es ‘gripalitzi’.

Reforçar la salut pública

A l’altra cara de la moneda hi ha aquelles veus, dins de l’atenció primària per exemple, que demanen gripalitzar ja la covid-19, en part per descarregar els CAPs. Denuncien que els tràmits burocràtics i una malaltia majoritàriament lleu (poca gent malalta greu amb òmicron) els impedeix atendre altres malalties.

Però això en cap cas hauria d’implicar un debilitament o abandonament dels sistemes de vigilància epidemiològica. Seran claus en un futur pròxim davant l’amenaça de noves pandèmies i altres problemes de salut pública. «Necessitem un canvi cap a la modernització d’aquests sistemes per seguir eventualitats. Els serveis de vigilància a Espanya estan infradotats», diu el portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Sistemes Sanitaris (Sespas), Ildefonso Hernández.

Notícies relacionades

L’OMS apunta que és «plausible» que acabi la pandèmia a Europa després de la variant òmicron

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ell no veu malament planejar ja la transició d’una pandèmia a una endèmia de covid-19. «No sabem com estem de lluny, pitjor que hi haurà transició és segur», justifica. I afegeix: «Hem d’estar preparats tant per a una transició a una normalització més gran, com per a qualsevol eventualitat, com una variant mes agressiva». Això últim tampoc és descartable i per això molts experts aconsellen no llançar coets abans de temps.

Per a Hernández, és vàlid deixar de fer estudis de contactes a la primavera en cas que no hi hagi contratemps, perquè, «si la malaltia és lleu, el seguiment no té sentit». Això sí, matisa, el sistema de vigilància ha de tenir la capacitat de detectar «qualsevol novetat» en les característiques del virus i fer seguiment d’això. «Cap a la primavera o l’estiu tindrem una situació millor, esperem. Però també hem de preparar-nos per al pitjor».