250 casos diagnosticats a l’any
Dia Internacional del Càncer Infantil «La pitjor notícia és que el teu fill tingui càncer»
Al Jan Pascual li van detectar una leucèmia mieloide aguda fa set anys, quan en tenia cinc. Avui està recuperat
«La pitjor notícia que et poden donar és que et diguin que el teu fill té càncer». Ho diu Francesc Pascual, pare del Jan, un nen de 12 anys que fa quatre anys va superar una leucèmia mieloide aguda. La hi havien diagnosticat amb cinc anys i, tot i que els primers tractaments van fallar, un trasplantament de sang de cordó umbilical li va salvar la vida el 2017. «Avui fa vida normal, fa esport i continua venint a l’Hospital de la Vall d’Hebron a fer-se visites periòdiques», diu el pare. El Jan juga al club de futbol Joventut Teià. Aquest 15 de febrer se celebra el Dia Internacional del Càncer Infantil.
A Catalunya es diagnostiquen a l’any uns 250 casos de càncer en nens i adolescents (en tot el món la pateixen uns 400.000 nens i adolescents a l’any, segons l’OMS). És una malaltia minoritària. «Hi ha més de 40 càncers en nens i els més freqüents són la leucèmia limfoblàstica, els tumors cerebrals, els neuroblastomas i els sarcomes». explica Lucas Moreno, cap del servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron. La part positiva és que, actualment, gairebé el 80% es recuperen. La taxa de supervivència és més gran que en els adults. «Tot i que en els nens el càncer és més agressiu, responen bé a la quimioteràpia. Els nens toleren quimioteràpies més fortes i això fa que sovint hagin d'estar ingressats a l’hospital durant llargs períodes», diu Moreno.
Supervivència a l’alça
La supervivència en el càncer infantil ha millorat en les últimes dècades, especialment fins a principis de l’any 2000. «En els últims anys, aquesta millora general s’ha estancat una mica. Cal continuar investigant en nous fàrmacs, en l’oncologia de precisió, en donar a cada pacient fàrmacs específics», assenyala aquest oncòleg. El fet que el càncer infantil sigui una malaltia minoritària obliga a treballar conjuntament amb altres hospitals.
L’any passat hi va haver importants avenços en l’abordatge del càncer pediàtric. Gràcies a la implantació del Programa d’Oncologia de Precisió del Catsalut, «tots els nens i nenes de la Vall d’Hebron amb tumors tenen accés a les tècniques de seqüenciació avançada, que obre la porta a molts més tractaments», destaca Moreno.
La pandèmia de la covid-19 també ha tingut impacte en els pacients oncològics pediàtrics. El fet que molts d’ells, que havien rebut trasplants, fossin de risc davant els contagis, va impedir que poguessin rebre visites dels seus cuidadors. «Han hagut d’estar completament aïllats. Tot i que no vam aturar cap tractament, tot això va tenir un fort impacte emocional en les famílies», diu Moreno.
Així, l’any passat es va posar en marxa l’Hospital de Dia Covid per al pacient oncohematològic pediàtric i crònic. «Si l’estat clínic dels nens i adolescents ho permet, els administrem el tractament de quimioteràpia o recolzament en una zona d’aïllament, extremant les precaucions, tenint en compte que són pacients asimptomàtics i que necessiten continuar amb el tractament per mantenir el càncer sota control», explica Esther Díaz, infermera supervisora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques del centre.
La Vall d’Hebron és centre estatal de referència per al trasplantament de progenitors hematopoètics o de cèl·lules mare. «El trasplantament ens permet tractar nens amb leucèmia i altres càncers que no es poden tractar només amb quimioteràpia i altres tractaments. És un procediment complex que requereix un nivell d’experiència molt elevat», destaca per la seva part la doctora Cristina Díaz Heredia. La Unitat de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics de la Vall d’Hebron és la més activa d’Espanya, ja que efectua 50 trasplantaments anuals.
Al Pau, de set anys, li van diagnosticar leucèmia mielomonocítica juvenil amb 16 mesos. «Vam anar a l’Hospital Doctor Trueta, a Girona, perquè feia mesos que patia bronquitis fortes. Li van fer les proves i ens van dir que tenia leucèmia. Ens van enviar a la Vall d’Hebron», explica el pare, David. El Pau es recorda molt poc d’aquella època perquè era molt petit. «Va ser molt dur. Nosaltres vam haver de venir de Girona». Al Pau li van fer un trasplantament de medul·la òssia i avui, sis anys després, està perfectament. Fa controls cada sis mesos i li agrada jugar a futbol.
