Els quatre tipus de càncer de mama

El demamaés un dels càncers que expliquen amb unasubclassificació biològicamés avançada, i això permet una medicina més personalitzada i precisa. Hi haquatre tipusde càncer de mama. En primer lloc hi ha elshormonodependents(també anomenats hormonosensibles o luminals), que són els que depenen de les hormones, especialment dels estrògens, i que suposen el70%dels càncers de mama. Dins dels tumors hormonodependents hi ha, al seu torn, dos subtipus: els de tipus A (amb millor pronòstic, però poc sensibles a la quimioteràpia) i els de tipus B (amb un pronòstic una mica pitjor, però sensibles a la químio). A aquests dos tipus de tumors hormonodependents es dirigeix el nou fàrmacVerzenios, desenvolupat a Espanya a partir de la molèculaabemaciclibi que duplica la supervivència de les pacients que tenen metàstasi.

En tercer lloc hi ha els tumors HER2 positiu, que suposen entreel 15% i el 20%del càncer de mama. Són aquells que tenen la proteïna HER2 molt sobreexpressada. Actualment existeixen fàrmacs dirigits específicament contra aquesta proteïna. I, finalment, hi ha el tumor triple negatiu, que no encaixa en cap de les anteriors classificacions i que també representa un 15% del càncer de mama. El triple negatiu és un tumor molt agressiu que afecta sobretotdones joves. De moment, no existeixen fàrmacs per afrontar-lo; per això, es combat només amb quimioteràpia. No obstant, les recents investigacions apunten que la immunoteràpia podria ser efectiva en aquest tipus de càncer de mama.

«El principal avanç en supervivència del càncer de mama s’ha produït als estadis inicials de la malaltia», explica María José Lallena, investigadora i directora del centre d’R+D de Lilly Espanya, la farmacèutica que ha desenvolupat el fàrmac Verzenios per a tumors hormonosensibles. «En aquesta fase i segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) –prossegueix Lallena–, les dones diagnosticades de càncer de mama amb possibilitat de ser lliures de recaiguda als cinc anys després del diagnòstic se situava entorn del 70% als anys 80. En l’actualitat, el percentatge s’aproxima agairebé un 90%». Únicamententre un 5% i un 10%del càncer de mama éshereditari.

La salut òssia

Notícies relacionades

Ana Rosa anuncia que té càncer de mama: «He d’acomiadar-me per una temporada»

Un fàrmac duplica la supervivència al càncer de mama més comú

Els inhibidors d’aromatasasón medicaments necessaris per al tractament del càncer de mama com a teràpia posterior a la cirurgia, a la quimioteràpia o a la radioteràpia. S’han d’aplicar durant cinc anys. Però els assajos clínics demostren que aquests inhibidors tenen efectes sobre l’os: és a dir, la dona sobreviu al càncer de mama, però a compte de perdre massa òssia. Això és, en cas de desenvoluparosteoporosi.

«Tenim fàrmacs per evitar-ho. Per això recorrem a agents antirresortius, com els bifosfonats o el Desonumab, en el context precoç de pacients que s’han operat i estan rebent tractament hormonal per no recaure», explica Meritxell Bellet, oncòloga de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Hi ha proves diagnòstiques per detectar precoçment aquests problemes, com ladensitometria òssia. El diagnòstic precoç, sumat als diferentstractaments farmacològicsper combatre la pèrdua de massa òssia, ha permès millorar la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama.