El col·lapse de la primària per la covid augmenta els afiliats a mútues privades

Però un altre factor és la crisi sanitària del coronavirus, que ha absorbit l’activitat de l’atenció primària durant els últims 48 mesos i que ha contribuït, així, als guanys de les companyies d’assegurances. El 2020, l’any en què va esclatar la pandèmia, les mútues privades de Catalunya van guanyar prop de 49.882 clients més, segons dades de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa). Algunes, com Assistència Sanitària, van tenir, entre març i desembre del 2020, un 36% més d’altes en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Durant el primer semestre del 2021, Assistència Sanitària va guanyar un 24% més d’afiliats.

Segons Unespa, un 31,82% dels catalans (un total de 2.436.133 persones) tenien el 2020 (últim any de l’ofereix xifres) una assegurança privada. El 2019, el percentatge era del 31,35% (2.386.251 persones). És un percentatge que ha anat creixent progressivament al llarg dels anys: el 2011, el 26,86% dels catalans (2.025.544 persones) tenien assegurança privada. Es tracta d’un creixement moderat però constant any rere any.

Catalunya, junt amb Madrid, és l’autonomia d’Espanya amb més nombre d’assegurats en mútues privades. Les retallades del 2010 de la sanitat pública, que la van deixar despullada, i posteriorment la pandèmia, que va dificultar encara més l’accés al sistema, han procurat beneficis econòmics per a les arques de la sanitat privada. Segons fonts d’Unespa (que insisteixen que «la sanitat pública i privada no són rivals, sinó que es complementen»), aquests guanys es deuen també que en els últims anys «moltes empreses han incorporat l’assegurança de salut per als seus treballadors com a concepte retributiu complementari».

Absorbits pel virus

Tot i que en els últims mesos ha tornat a reprendre el seu pols, l’atenció primària ha estat gairebé dos anys absorbida per la covid-19. Malgrat que la pandèmia també va impactar en els hospitals (especialment durant la primera onada), sobre els centres de salut, que són la porta d’entrada del sistema sanitari, han recaigut el gruix dels diagnòstics de la covid-19 i la vacunació. No hi ha hagut temps ni recursos per atendre altres patologies. I, en aquesta conjuntura, molts pacients (els que s’ho poden pagar) han optat per fer-se una assegurança privada.

«La pandèmia ha impactat sobre un sistema sanitari públic que ja estava infrafinançat i mal gestionat. I, és clar, no ha pogut donar resposta a algunes coses», assenyala Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap) i metge de família al CAP Besòs. Sánchez-Amat valora com a «molt negatiu per al conjunt de la societat» que els pacients se’n vagin a la sanitat privada. «Si les classes mitjanes i altes abandonen la pública, anirà perdent prestigi», assegura.

Un dels arguments que esgrimeixen les mútues privades és l’estalvi i la descàrrega de feina que suposen per al sistema públic sanitari. Aquesta metge de família ho rebutja. «La privada –diu Sánchez-Amat– tendeix a medicalitzar molt més, a fer més proves, i això implica més despeses i incentiva la cultura de ‘com més proves, millor’».

A més, segons la presidenta del Focap, el creixement de les mútues té, en concret, un impacte negatiu en l’atenció primària.Una de les «suposades millores» de les mútues és que permeten l’«accés directe als especialistes», però, «lluny de ser un avenç per a la salut, no dona bons resultats», segons ella. «El que fa falta primer és una atenció generalista. Si després es detecten necessitats de derivació, es deriva. La primària resol el 80% dels problemes de salut», apunta Sánchez-Amat. Els metges especialistes solen ser «més agressius» en les proves diagnòstiques i tractaments, una condició que en ocasions pot resultar «perjudicial» per a la població.

Infrafinançament

Però les mútues privades van començar a créixer realment el 2010, amb l’inici de les retallades en la sanitat. El nivell d’inversió preretallades mai s’ha recuperat. El sindicat Metges de Catalunya (MC) ha apuntat diverses vegades que el pressupost de la Generalitat destinat a la Conselleria de Salut és «el mateix que el 2010, però 12 anys més tard». El 2010, Catalunya va destinar 9.875 milions d’euros a la sanitat. Aquest any, 11.244 milions. «Però a aquesta xifra se li han de restar uns 1.500 que pertanyen a la factura per la covid», assenyala el secretari general de MC, Xavier Lleonart, que denuncia que «la sanitat pública és cada vegada més burocràtica, més complexa i menys resolutiva» per la falta de metges i infermeres.

En aquest sentit, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que reconeix l’«infrafinançament crònic des de fa molts anys» del sistema sanitari públic, reclama mantenir els fons estatals covid per a aquest any. Fonts de Salut també destaquen la contractació de 600 professionals per a l’atenció primària (els sindicats critiquen que molts són perfils sanitaris diferents de metges o infermeres, com nutricionistes i psicòlegs) i la «desburocratització» dels CAP gràcies a la «potenciació» de l’ús de La Meva Salut, entre altres mesures.

«Tenim una de les xifres més altes de tot Europa en graduats en Medicina, però o han marxat del país o no els surt a compte treballar en la pública per les males condicions», apunta Lleonart. I tot això, afegeix, fa que «cada vegada més la gent es busqui mútues». El secretari general de MC adverteix que, si no s’inverteix més en sanitat, Catalunya (i també Espanya) acabarà tenint «una sanitat pública a l’estil americà: beneficència [per als pobres] i assegurança privada per a qui se la pugui permetre».

L’infrafinançament de la sanitat pública és reconeguda fins i tot des del sector privat. «El sistema sanitari públic d’Espanya és molt potent, però està infrafinançat. L’usuari no pot fer-se proves quan vol i hi ha llargues llistes d’espera», opina Ignacio Orce, president de la mútua Assistència Sanitària, que defensa que «si no existissin entitats d’assegurança lliure, la pública estaria encara més col·lapsada».

«Guerra de preus»

Notícies relacionades

El debilitament de la classe mitjana amenaça la viabilitat dels serveis públics

L’encallada a les llistes d’espera de Catalunya persisteix

També el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) expressa la seva «preocupació» per l’increment de pòlisses del sector privat, entre altres coses perquè això pot anar en detriment de la qualitat assistencial. «En els últims anys s’ha produït una guerra de pòlisses entre companyies per veure qui ofereix les més barates», valora el president del COMB, Jaume Padrós. Aquesta situació ha fet que s’ofereixin pòlisses «de 12 o 15 euros al mes» que «consoliden models precaritzats que posen en risc la qualitat» del sector.

Segons Padrós, la Generalitat no s’ha d’«oblidar del sector privat» i ha per això «de regular els marcs contractuals», ja que les ofertes d’algunes companyies privades no responen a criteris de «seguretat clínica» ni de «qualitat de serveis».