Crisi sanitària
Com funciona Paxlovid, l’antiviral de Pfizer
Quan el 22 de desembre l’Agència del Medicament dels Estats Units (FDA per les seves sigles en anglès) va donar l’Autorització d’Ús d’Emergència a Paxlovid, el tractament antviral contra la covid-19 desenvolupat per Pfizer del qual el president espanyol Pedro Sánchez ha anunciat aquest dilluns la compra de 340.000 dosis, una de les responsables de l’organisme federal, Patrizia Cavazzoni, el va definir com «un gran pas endavant en la lluita contra la pandèmia global» de coronavirus. El president dels EUA, Joe Biden, davant el gran avantatge d’un tractament que era el primer oral en la lluita contra la pandèmia, un avantatge davant els tractaments d’anticossos monoclonals que requereixen transfusions o injeccions, el va titllar d’un ‘game changer’ amb el potencial d’«alterar dramàticament el curs de la pandèmia».
Paxlovid està format per dos medicaments. Un és nirmatrelvir, un fàrmac que treballa a les cèl·lules inhibint un enzim que el virus produeix per replicar-se, l’Mpro. L’altre és ritonavir, un inhibidor de proteasa que es fa servir en la lluita contra la sida i que, en aquest cas, ajuda que el nirmatrelvir segueixi més temps actiu al cos.
El tractament, que ha rebut llum verda per a casos moderats de covid-19, està autoritzat per a ús en adults en situació d’alt risc i per a menors a partir dels 12 anys sempre que aquests pesin més de 40 quilos. Ha de receptar-lo un metge després que es confirmi el contagi i de començar a prendre’s en els cinc primers dies amb símptomes. En el seu assaig clínic va demostrar una reducció del 88% d’hospitalitzacions i morts.
En el tractament es prenen alhora tres pastilles (dues de nirmatrelvir i una de ritonavir) dues vegades al dia durant cinc dies, per a un total de 30 pastilles en cinc dies. Entre els seus potencials efectes secundaris se citen la diarrea, dolors musculars, pujada de la pressió arterial i pèrdua del sentit del gust.
Contraindicacions
Paxlovid no es recomana per a persones amb problemes greus de ronyó o fetge. No s’ha de prendre tampoc amb determinats medicaments, incloent unes estatines d’ús habitual per rebaixar el colesterol, perquè ritonavir hi pot interferir. També els metges poden recomanar interrompre alguns dies la ingesta d’altres medicaments o ajustar-ne la dosi, ja que s’adverteix de «potencials interaccions significatives» amb altres fàrmacs. L’FDA va publicar una llista de medicaments el consum del qual alhora que Paxlovid està contraindicat.
El tractament de Pzifer no s’ha provat en embarassades i el prospecte recomana discutir els possibles beneficis i riscos del seu ús amb el metge. Pot a més interferir amb la píndola anticonceptiva i es recomana utilitzar mètodes d’anticoncepció diferents mentre es pren Paxlovid.
Tot i que poc després de l’autorització del tractament de Pfizer va arribar la d’un altre de similar de Merck, Molnupiravir, l’efectivitat d’aquest últim és bastant més baixa i es calcula d’un 30%.
Escassetat als EUA
La realitat amb què han topat els EUA fins ara és la de l’escassetat del Paxlovid, un tractament que va ser desenvolupat per Pfizer en menys de dos anys i en el qual les pastilles es van començar a fabricar abans de l’estiu, però que té un procés de producció que fa que es tardin entre sis i vuit mesos per produir les píndoles. Nova York, per exemple, va rebre 1.300 tractaments a finals de desembre, però els va esgotar en una setmana.
El govern federal inicialment va anunciar la compra de 10 milions de tractaments, a un preu de 530 dòlars per unitat (una mica menys de 470 euros), i al principi d’aquest any va doblar l’ordre a Pfizer. Washington reparteix el tractament als estats, per ara depenent de la mida de la població, tot i que s’està considerant i distribuir segons contagis i hospitalitzacions, un sistema similar al que s’utilitza per a tractaments d’anticossos monoclonals. Després són les autoritats locals les que decideixen on enviar-los. El focus es posa en la gent amb el sistema immune més feble, però la falta de proveïment està forçant molts metges a donar prioritat a persones no vacunades davant d’altres en alt risc que ja estan immunitzats.
La farmacèutica, en una trucada amb analistes, va assegurar que aquest any espera arribar a 155 milions de persones en països rics i a 95 milions de persones en nacions de baixos ingressos el 2022.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia