Espanya diu adeu a les mascaretes en interiors mentre mira de reüll la pujada de la covid

L’epidemiòleg Joan Caylà adverteix que, en les últimes setmanes, les xifres de la covid-19 a Catalunya són «preocupants». L’índex de transmissió (l’Rt, que marca la velocitat a què es reprodueix el virus) està des de fa dies per sobre d’1 (1,18 en concret), cosa que indica que el coronavirus torna a estar en expansió. «Amb la retirada de les mascaretes en interiors, la població pot pensar que això ja està, i no. Ja vam veure que per Carnaval els indicadors van pujar», assenyala Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Apunta, amb certa preocupació, que també la Setmana Santa farà pujar la xifra de contagis. I que, per retirar les mascaretes en interiors, la incidència acumulada en els últims 14 dies hauria d’estar en els 40 casos per 100.000 habitants; aquest dilluns a Catalunya està en els 227,27 casos per 100.000 habitants, segons la Conselleria de Salut.

Altres països

No obstant, per a l’infectòleg Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, la retirada de les mascaretes no necessàriament ha de suposar un problema. «Ja s’ha fet a diversos països del nostre entorn –França, Alemanya, el Regne Unit, Dinamarca– i hem vist que no ha pujat la pressió hospitalària», diu Almirante. Aquest, insisteix, és «l’indicador més important». A Catalunya hi ha ara mateix 871 pacients ingressats amb covid-19 als hospitals i 40 en ucis, segons Salut. Aquesta última és la xifra més baixa de tota la pandèmia.

Les vacunes, segons aquest infectòleg, han suposat un «canvi fonamental». «Continuen sent eficaces [malgrat la variant òmicron, més contagiosa, tot i que menys greu que les anteriors] i han fet que la immensa majoria de la població no tingui la malaltia greu», insisteix. Almirante recolza l’estratègia de passar a concentrar tots els esforços en les «persones vulnerables», com ara avis i malalts.

L’entorn escolar

El Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) no espera que el virus es «descontroli en l’entorn escolar». La retirada de les mascaretes dins les aules ha sigut una de les principals demandes de la Conselleria de Salut en les últimes setmanes. Aquesta mesura requeria una aprovació en el Consell Interterritorial del Ministeri de Sanitat. Per fi es farà efectiva a Catalunya fins i tot un dia abans, a partir de demà 19 d’abril, dia en què tornen els nens a l’escola.

«Hem fet un estudi i hem vist que la mascareta a les escoles no comporta una gran reducció del virus. ¿Per què? Perquè els nens estan moltes hores junts i moltes vegades no les tenen ben ajustades, les mascaretes acostumen a ser de tela o quirúrgiques [menys eficaces]...», valora la investigadora del Biocomsc Clara Prats. «Però aquest resultat no és extrapolable al cine, al transport públic o al comerç», precisa. Els tapaboques continuaran sent obligatoris en aquests últims.

Prats també creu que deixar d’utilitzar la mascareta a l’interior de bars i restaurants no afectarà gaire el virus. «La lògica diu que no hi influirà gaire, perquè només s’ha veure com la fa servir la gent en aquests espais. El 90% està tota l’estona sense la mascareta, i les taules ja no guarden distància. No esperem que aquí hi hagi més transmissió», diu aquesta investigadora.

«Al carro de la Gran Bretanya»

Notícies relacionades

Sanitat planteja obrir la quarta dosi de la vacuna contra la covid-19 a la població general

Illa acusa Argimon de trencar la unitat avançant el final de les mascaretes

El canvi d’estratègia de control del coronavirus, que passa a centrar-se en els entorns i les persones vulnerables, implica la concepció que ja no és tan greu que el virus circuli o que la gent es contagiï, ja que, sense l’amenaça d’una nova variant agressiva (de moment), la majoria s’infecta lleument. Aquesta estratègia té detractors, com l’epidemiòleg Joan Caylà, que considera que el control del virus és «millorable». «Som l’únic país de la Unió Europea que té aquesta estratègia. L’altre país és la Gran Bretanya. Espanya s’ha apuntat al carro de la Gran Bretanya», lamenta.

Comptar cas per cas era impossible, diu, en el punt àlgid de la sisena onada, quan els «milers i milers de casos» eren «inassumibles». Però ara, considera Caylà, es podria tornar a fer. Caylà insisteix en la necessitat de continuar estudiant tots els casos i els seus contactes, una cosa que Espanya ja no fa, sinó que només comptabilitza els greus. Els que emmalalteixen lleument o sense símptomes ja no s’han ni de confinar.