Gairebé el 50% de les dones amb patologia dual pateix depressió

Un estudi publicat a la revista ‘Journal of Clinical Medicine’ i liderat per l’Hospital del Mar i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), realitzat entre l’1 de gener i el 30 de setembre del 2020 en aquest centre, va fer el seguiment d’uns 70 pacients amb addicions ingressats per altres motius. D’aquests, un 37% patien algun tipus de trastorn mental associat. La prevalença era més alta entre les dones, d’un 54%, mentre que en els homes era del 33%.

«Efecte telescopi»

Segons els investigadors, l’estudi confirma que les dones amb addicions pateixen l’‘efecte telescopi’, és a dir, que amb menys temps de consum tenen més problemes o els tenen abans que els homes amb la mateixa addició. Alhora, tenen molt mala qualitat de vida, pitjor que els homes. En la patologia dual, com explica la doctora Torrens, «sempre hi ha un biaix de gènere», ja que la pateixen més dones que homes. L’estudi del Mar, diu, ho confirma.

Els casos avaluats indiquen que l’edat d’inici de les dones en el consum era més tardana que la dels homes (23 anys davant els 18), però l’aparició de la patologia psiquiàtrica es produïa en edats similars.

L’alcohol, el més consumit

La substància de consum més habitual entre els pacients, tant en homes com en dones, amb addicions era l’alcohol, present en el 47% dels casos, seguit dels opioides, en el 38%. A més, el 46% de les dones que ingressaven per patologia dual patien depressió, el trastorn més habitual. En el cas dels homes, aquesta patologia era present en el 31% dels casos.

Quant als trastorns més comuns, els atacs de pànic i l’ansietat afectaven el 46% i 38,5% de les dones respectivament, i només el 13% i l’11% dels homes.

Especialistes

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els pacients amb patologia dual pateixen més ingressos hospitalaris i problemes socials, com dificultats per trobar feina, tenen més temptatives de suïcidi i un pitjor pronòstic. Per aquesta raó, els autors de l’estudi defensen la necessitat d’establir circuits que permetin als especialistes en altres patologies consultar els experts en addicions dels seus centres davant la sospita que els pacients poden tenir una addicció.

Aquests resultats, en última instància, reafirmen la importància d’explorar de manera rutinària la possibilitat que els pacients ingressats pateixin una addicció, així com la possible presència d’altres patologies mentals associades, ja que poden tenir un impacte important no només des del punt de vista de la patologia mèdica que els ha portat a ingressar, sinó també en la seva qualitat de vida. «Cada vegada donem més importància a això, perquè si no ho tractem tot junt, l’addició i la malaltia mental, la recuperació no funcionarà», assenyala la doctora Torrens.