Magda Campins: «Estan augmentant els ingressos per covid dels més grans de 65 anys»

-¿En quin moment de la pandèmia ens trobem?

-En un moment epidemiològicament bo. A nivell assistencial, no tenim un volum important d’ingressos. Sí que és cert que, des de fa setmanes, estan augmentant una mica els ingressos en planta de persones grans, de més de 65 o 70 anys. Però a les ucis realment no estem veient ingressos. Això sí, a nivell comunitari encara hi ha molta circulació del virus. Però afortunadament estem amb una variant com l’òmicron, amb una població molt vacunada, i els quadros són més lleus. Cal estar molt atents i ser molt prudents amb les persones vulnerables.

-¿Per què estan augmentant els ingressos dels més grans de 65 anys?

-Perquè ja han passat uns quatre o cinc mesos des de la tercera dosi. A partir d’aquest temps, la protecció comença a baixar amb les vacunes actuals. En les infeccions moderades, la baixada és molt més ràpida, a partir de les 10 setmanes. Però en el cas de les formes greus o amb risc d’hospitalització, la pèrdua d’efectivitat és més petita: podem passar d’una protecció davant l’hospitalització d’un 85% a un 70% o 75% quan han passat quatre mesos. Alguns països ja estan començant a administrar quartes dosis per criteris d’edat: Els Estats Units, Itàlia, França... Espanya ho està debatent i probablement la setmana vinent sortiran ja recomanacions de posar la quarta dosi a les persones de més de 80 anys. Precisament per aquest increment d’hospitalitzacions. Fa un mes i mig que es va començar a posar a persones immunodeprimides, independentment de l’edat.

-¿s’estendrà a tota la població?

-Dependrà de com es comporti la covid-19. Si veiem que els de 60 o 70 anys pateixen una gran pèrdua de protecció i comencen a ingressar, sí que caldria anar vacunant a franges d’edat menors, igual que va aconseguir les terceres dosis. Però, si podem esperar una mica, millor. Perquè les vacunes que estem posant ara són les fabricades amb la variant de Wuhan i sabem que no confereixen la mateixa protecció que si fossin de nova generació, fabricades amb noves variants. Els laboratoris ja estan treballant en aquestes vacunes efectives davant òmicron i altres noves variants, serà possible tenir-les en els pròxims dos o tres mesos. Per això, si podem estirar una mica més per posar aquestes quartes dosis a tota la població, seria l’ideal perquè posaríem vacunes millorades i més protectores. Però, si comencen a augmentar els ingressos, no podrem esperar: això és just el que està passant ara amb els més grans de 80.

-¿Poden les persones tornar-se immunes a tantes vacunes?

-Hi ha algunes vacunes, com les antipneumocòcciques –les que no estan conjugades, les clàssiques– en les quals sí que s’ha vist que es produïa un fenomen de tolerància immune. És a dir, a mesura que anaves posant dosis, el nombre d’anticossos era menor i arribava un moment que hi havia com un esgotament del sistema immune. Però això s’ha vist amb un tipus de vacunes molt concretes, insisteixo, les antipneumocòcciques no conjugades. Amb les vacunes de la covid-19 això no s’ha vist. I sobretot tenim els articles a ‘The New England Journal of Medicine’, basats en l’experiència d’Israel, que va ser el primer país a posar quartes dosis. Aquests treballs no han vist que hi hagi cap problema d’interferència o tolerància immune amb les vacunes de la covid-19. Tampoc s’han vist efectes secundaris en la seguretat d’aquestes.

-¿Què ens podem trobar, a nivell epidemiològic, en les pròximes setmanes?

-A l’haver eliminat totes les mesures –estem ja en una situació de normalitat absoluta–, hi haurà un augment de la incidència. El que hem d’intentar és que això no tingui un impacte sobre el sistema sanitari, una cosa que podria passar si aquest augment de la incidència afecta persones grans o vulnerables. Per això és molt important que les persones, sobretot les vulnerables, es protegeixin quan estan en entorns interiors, si hi ha molta gent. També ho haurien de fer els joves que estiguin en contacte amb gent vulnerable. Jo recomano que les persones de més de 60 anys portin la mascareta en cines, teatres, supermercats, grans superfícies comercials. La mascareta és una de les eines més efectives, al costat de les vacunes, per protegir-se del virus.

-¿Hi haurà una setena onada?

-És probable que sí, però amb l’òmicron –si és la variant que continua circulant– esperem que no tingui la magnitud de les onades prèvies, ni un impacte sobre el sistema assistencial.

-A Pequín hi ha temor d’un nou confinament. ¿Podria passar això aquí?

-La Xina ha apostat des del principi per una política de contenció, amb confinaments molt estrictes. ¿Això què ha fet? Que, malgrat el gran percentatge de població que té, la Xina és probablement el lloc del món en què s’ha contagiat menys gent. En aquests moments no tenen immunitat natural, són naïf en relació amb aquest virus. A més, les vacunes que han utilitzat, que són les fabricades a la Xina, tenen una efectivitat molt més baixa que les de RNA missatger. I la Xina també té unes cobertures vacunals molt baixes, sobretot en persones grans i de risc. ¿Per què? Perquè les persones grans a la Xina segueixen molt la medicina tradicional xinesa. Potser tampoc s’han fet campanyes de vacunació per conscienciar com les que vam tenir aquí. Tot això col·loca el país en una situació de molt risc amb una variant, com l’òmicron, tan transmissible. A tots ens preocupa molt perquè veiem que se’ls escaparà de les mans.

-Ja que al principi la Xina era el bon exemple de la pandèmia.

-s’ha vist que amb un virus que es quedarà i circularà entre nosaltres, aquesta política que segueixen ells no és l’adequada.

-Espanya ja no compta cas per cas i els infectats lleus o asimptomàtics no han de confinar-se. ¿Està d’acord en com s’està fent el control de la pandèmia?

-El nou sistema de vigilància, basat en un sistema sentinella, està dirigit a protegir les persones grans i vulnerables. Crec que això i que els principals indicadors siguin els hospitalaris és una bona estratègia, complementat-ho amb d’altres –com la recerca de mostres en aigües residuals, el nombre d’infeccions agudes diagnosticades per la primària, etcètera–. Tot això està bé, però el problema és que encara no està implementat. Potser s’ha anat massa ràpid, no tenim encara els sistemes de vigilància a punt i ja hem aixecat restriccions. Entenc que s’ha fet perquè hi havia fatiga pandèmica i perquè per al Govern pesen també altres assumptes, com l’economia. Però personalment crec que havíem d’haver esperat una mica que el sistema de vigilància estigués a punt perquè ara s’ha perdut una mica la traçabilitat de les dades.

-¿Per exemple?

-Per exemple, el Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya (Sivic) està funcionant però encara no de forma completa. Hi ha 33 centres d’atenció primària i uns hospitals que participen en aquesta xarxa de vigilància sentinella i cada dilluns han d’aportar dades de pacients que compleixen criteris. Però no tots envien les dades, el sistema encara no és públic –ho serà com dadescovid.cat–... Als epidemiòlegs que no treballem a la conselleria ens agradaria tenir el seguiment d’aquestes dades. Per això de moment ens guiem molt per com van les hospitalitzacions i la incidència en els més grans de 60 anys.

-¿Què més faria falta a nivell epidemiològic?

-A mi em preocupa el missatge que això ja acabat –almenys moltes persones així ho han entès– i no. I que les persones positives no s’hagin d’aïllar ni fer proves posa en risc els vulnerables.

-¿És un error?

-Jo crec que sí. A totes les persones, tot i que no tenen factors de risc, que tinguin contacte amb persones vulnerables se’ls hauria de fer proves. De fet, tots podem tenir contacte amb persones vulnerables. En aquesta fase hauria sigut ideal facilitar l’accés a tests d’antígens ràpids. Encara no estem en una situació com per parlar de la covid-19 com si fos una grip.

-¿I per què s’ha deixat de fer proves?

-Jo crec que si la nostra atenció primària estigués més potenciada, és a dir, tingués més recursos, probablement hauríem continuat fent proves. Deixar de fer proves a les persones sense factors de risc és un reflex que no en tenim una primària preparada per fer tot aquesta feina extra. Si ho fa, deixa d’atendre altres pacients. Altres països com els EUA o els europeus continuen fent proves... Només el Regne Unit i Dinamarca han fet com Espanya, ho han flexibilitzat tot i han deixat de fer proves. Però deixar de fer proves té un risc.

-¿Què és ara mateix el més rellevant en la investigació de la covid?

-Una de les línies més importants és la de la covid persistent, que pateixen entre un 10% i un 15% dels contagiats. De moment, no tenim cap tractament eficaç per a ells. L’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, de Badalona) està fent molta investigació.

Notícies relacionades

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Bata, fonendo... ¿i IA?

-¿Estem a prop de trobar algun fàrmac per a la covid?

-Teníem bastants fàrmacs anticossos monoclonals que eren efectius en persones amb formes greus de la malaltia, però òmicron ha fet que molts no serveixin. Per tant, s’ha de tornar a treballar en nous medicaments dirigits al tractament i no tant a la prevenció. Per a la prevenció ja tenim les vacunes, i s’està treballant també en noves de segona generació. Seria molt important trobar-ne algunes que evitin la infecció. Són vacunes esterilitzants, mucosals, que ofereixen immunitat en les mucoses i així eviten la infecció, cosa que les vacunes actuals no fan. I també s’estan buscant vacunes que siguin efectives davant totes les variants. Són les anomenades vacunes pancoronavíriques, fabricades amb parts estructurals del virus que no estiguin afectades per les mutacions.