Un estudi mostra qui són els que corren més risc de tenir covid persistent

Un equip d’investigació japonès que estudia les repercussions persistents de la covid en els supervivents i les comunitats locals ha descobert que tenir un cas lleu de coronavirus, l’hàbit de fumar, les comorbiditats (presència d’un o més trastorns a més de la malaltia o trastorn primari) o el sexe no són factors de predicció significatius per saber si és menys probable que es desenvolupin símptomes a llarg termini, però sí que ho és l’edat.

«La prevalença de les seqüeles no difereix significativament en funció del sexe, la gravetat de la covid, el lloc d’atenció mèdica, l’hàbit de fumar o les comorbiditats», ha afirmat l’equip d’investigació, dirigit pel professor i vicepresident executiu de la Universitat d’Hiroshima, Junko Tanaka, en les seves conclusions publicades a la revista científica ‘Scientific Reports’.

L’estudi transversal va explorar quatre àrees per investigar com són la recuperació i la vida comunitària dels supervivents de la covid. Aquestes àrees són la persistència dels símptomes, l’angoixa psicològica, el deteriorament del rendiment laboral i les experiències d’estigmatització i discriminació.

Segons l’edat

Uns 127 pacients que es van recuperar de la covid a dos hospitals de la zona d’Hiroshima (Japó) van participar en l’estudi entre agost del 2020 i març del 2021.

Es van identificar símptomes persistents de covid en més de la meitat dels participants en una mitjana de 29 dies després de l’inici. «La troballa més important és que el percentatge de pacients amb algunes seqüeles després d’aproximadament un mes de l’aparició de la covid va arribar a ser del 52%, i fins i tot entre els que tenien una malaltia lleu, la taxa va ser del 49,5%», explica la primera autora de l’estudi, Aya Sugiyama, professora adjunta de l’Escola de Postgrau de Ciències Biomèdiques i de la Salut de la Universitat d’Hiroshima. Les troballes coincideixen amb estudis anteriors que informen que entre el 53% i el 55% dels pacients de covid no hospitalitzats presenten símptomes persistents.

La prevalença dels símptomes persistents va variar segons el grup d’edat en l’estudi, els investigadors van descobrir que els pacients més grans són significativament més propensos a convertir-se en pacients de llarga durada en comparació amb els de 40 anys o menys. Això concorda amb estudis anteriors que mostraven que els símptomes de llarga durada eren més probables amb l’augment de l’edat.

També van descobrir diferències dependents de l’edat en la prevalença dels símptomes. Els pacients de 60 anys o més eren més propensos que altres grups d’edat a informar de fatiga, palpitacions, sequedat d’ulls o boca, dificultat respiratòria i producció de mucositat als pulmons.

El tabaquisme i el sexe

Els investigadors van observar com els símptomes de llarga durada són comuns als òrgans amb alta expressió d’ACE2. L’ACE2, el principal receptor d’entrada cel·lular del SARS-CoV-2, s’expressa àmpliament en nombrosos òrgans humans, com la boca, el fetge i els pulmons.

Entre els símptomes més comuns dels quals van informar els viatgers de llarga distància en l’estudi es troben els trastorns del sentit de l’olfacte (15%) i del gust (14,2%), la tos (14,2%) i la fatiga (11%).

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Tot i que van descobrir que els antecedents de tabaquisme i les comorbiditats no estaven significativament relacionats amb la freqüència dels símptomes a llarg termini en l’anàlisi multivariant, els investigadors creuen que aquests factors haurien de continuar examinant-se en el futur, ja que només 18 eren fumadors entre els participants de l’estudi. Quant a les comorbiditats, només es va informar d’hipertensió en 19 dels participants i de diabetis en 13.

Els seus resultats també van revelar que el sexe no era un factor de risc per als símptomes de covid de llarga durada, cosa que contrasta amb un altre estudi que assenyalava que és dues vegades més freqüent en les dones que en els homes.