Només una farmacèutica en tot el món produeix la vacuna de la verola i el seu valor es dispara a la borsa

Amb l’erradicació de la verola humana el 1980 es va deixar d’inocular la vacuna que va acabar amb aquesta malaltia vírica i infecciosa, que va afectar la humanitat durant més de 3.000 anys. Per tant, l’elaboració i venda de l’antídot va passar de ser un negoci a nivell mundial, amb milions de dosis administrades a l’any, a un medicament que es requereix quan sorgeix algun brot esporàdic. Amb el repunt de verola del mico, Espanya i altres països estan considerant la compra d’antivirals. Només una farmacèutica produeix la vacuna, el 2021 va tancar amb pèrdues i des de fa dos dies el seu valor en borsa s’ha disparat.

La biotecnològica danesa Bavarian Nordic és l’únic fabricant autoritzat per l’Agència Europea del Medicament per fabricar i distribuir la vacuna. Les seves accions s’han disparat un 33% a la borsa de Copenhaguen des de dimecres, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va llançar l’alerta sanitària. Va tancar la sessió de dijous a 25 euros (183 corones daneses) i aquest divendres manté el seu impuls alcista: creix un 165% situant la cotització a les 215 corones (28,9 euros).

La vacuna es va aprovar a Europa el 2013

La farmacèutica comercialitza la vacuna sota diversos noms comercials: Imnavex a Europa, que es va començar a utilitzar el 2013, Imvamune al Canadà i Jynneos als Estats Units. Aquesta última no va ser aprovada per l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) fins al 2019.

Hi ha una altra puntualització: l’agència europea només la recomana per a la verola humana, si bé els experts consideren que podria funcionar en el 85% dels casos d’aquesta malaltia endèmica de l’Àfrica central i occidental. En canvi, l’FDA va autoritzar-ne l’ús també en la verola del mico.

Versió liofilitzada de l’antídot

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

D’altra banda, Bavarian Nordic va desenvolupar el 2019 una versió liofilitzada, que augmenta la conservació del producte abans de ser inoculat. No obstant, l’agència europea no n’ha validat l’ús. Per contra, l’FDA sí.

L’únic país que ha anunciat que compraran les vacunes de la farmacèutica danesa són els Estats Units: el Govern de Joe Biden pagarà més de 118 milions de dòlars (111,64 milions d’euros) per les dosis liofilitzades, va anunciar la companyia a través d’un comunicat. A més, el país nord-americà ja ha realitzat adquisicions de la versió normal.