Un estiu de contagis pendents de la quarta vacuna

La pandèmia pressiona. En tot just un mes, els centres sanitaris de tot Espanya han passat de tenir uns 6.500 pacients ingressats la primera setmana de juny als 10.249 notificats pel Ministeri de Sanitat ahir. La incidència acumulada en els últims 14 dies ha pujat a 996 casos per 100.000 habitants (fa un mes era de 617) i la covid-19 causa una mitjana de 40 morts al dia a tot Espanya. «Em preocupa que tornem a tenir molts pacients amb coronavirus. Ja n’hi ha suficients per estressar l’hospital», certifica el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic (Barcelona), Àlex Soriano.

Són, això sí, pacients de molta edat, que ingressen «perquè es descompensa la seva malaltia de base». «La part bona és que, de moment, no tenim pacients a les ucis per culpa de la covid. Però em preocupa que la cosa canviï en una o dues setmanes. I també que, en un moment determinat, baixi l’edat d’ingrés i n’augmenti la gravetat», afegeix l’infectòleg.

En aquesta tessitura d’expansió del virus (que es deu, essencialment, a la subvariant de l’òmicron, la BA.5, la més contagiosa de totes), la Conselleria de Salut va instar divendres la Comissió de Salut Pública que revalori la possibilitat d’administrar la quarta dosi als més grans de 80 anys abans de la tardor. «No veig massa sentit a haver d’esperar a la tardor», va dir la setmana passada la presidenta del Comitè Científic Assessor contra la Covid-19, Magda Campins, a Catalunya Ràdio.

Del Val: «No està baixant la immunitat»

Però no tots els experts coincideixen en la necessitat de posar ja la quarta dosi, ni tan sols a persones vulnerables. «No hem vist cap indici que hagi caigut la immunitat. La immunitat està durant», va assenyalar dilluns la immunòloga del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Margarita del Val en la presentació d’un estudi europeu sobre l’impacte de la covid a les residències espanyoles.

«Ara mateix una quarta dosi a persones que responen bé a la vacuna no té sentit», va defensar Del Val. Segons ella, la tercera dosi de la vacuna ja incrementa molt els anticossos neutralitzants contra el virus.

Del Val, a més, va posar el focus en el fet que hi ha persones (per exemple, els avis d’edat molt avançada o pacients immunodeprimits o trasplantats) en què les tres dosis de la vacuna no han generat una bona resposta immunològica. Per això advoca per administrar a aquest petit col·lectiu altres fàrmacs en lloc de posar-los la quarta vacuna.

«Sabem que hi ha entre un 5% i un 10% de pacients trasplantats o immunodeprimits que continuaran sense respondre a la quarta dosi. És possible que aquests pacients es beneficiarien més d’altres estratègies que d’una quarta vacuna», apunta Soriano.

En concret, es refereix a l’Evusheld, que és un anticòs monoclonal (una proteïna artificial que actua com un anticòs humà en el sistema immunitari). Ja s’està utilitzant en pacients immunodeprimits. «Pot servir com una manera de vacunar. Una forma de vacunació passiva», diu aquest infectòleg.

«Variabilitat entre països»

Com explica el cap de Secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), Roger Paredes, hi ha «poblacions vulnerables», de més risc, en les quals les «dosis habituals» de la vacuna «no són suficients». Segons ell, hi ha «molta variabilitat» entre els diferents països. «Alguns creuen que, amb la quarta dosi, aconseguirien una bona resposta. D’altres que, per molta vacuna que hi hagi, no s’aconsegueix arribar a la protecció desitjada», diu. Per exemple, un grup dels que no responen bé són els pacients amb limfoma. «Hi ha anticossos monoclonals que es mantenen a la sang entre tres i sis mesos. Ens plantegem en aquestes persones, que són poques, fer aquest tractament».

Els pacients més vulnerables, a més dels anticossos monoclonals que poden servir com una protecció davant el coronavirus, també compten amb una sèrie de fàrmacs antivirals que se’ls administren una vegada ja han donat positiu en covid. Són el paxlovid («el més prioritari de tots»), el remdesivir (que s’administra per via intravenosa durant tres dies a persones que s’acaben d’infectar) i el molnuparivir (per via oral, però hi ha estudis que demostren «una menor eficàcia»).

Tot i així, Paredes recorda que tots aquests fàrmacs són «més cars» que la vacuna. «Per això primer hem de maximitzar la seva eficàcia. En una població concreta, no és una tonteria posar quartes dosis», defensa l’infectòleg de Can Ruti.

Resistència als anticossos

Per la seva banda, l’internista i infectòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Pere Domingo tem els problemes que puguin donar els antivirals. «S’han descrit ja mutacions del virus que generen resistències als antivirals. El virus intentarà buscar mutacions que no permetin que el fàrmac actuï», diu Domingo. No és una opinió compartida per tots els seus col·legues. «En aquests moments la resistència als antivirals no és un problema freqüent», opina el doctor Paredes.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Per Domingo, tanmateix, és «segur» que es produiran aquestes resistències als fàrmacs. Per això és important seguir investigant i trobant nous antivirals. «Si en tinguéssim molts, seria un problema menys important. Però no en tenim gaires, d’antivirals». Una opció seria, quan hi hagi més varietat d’antivirals, fer «combinacions» entre ells. L’elevada transmissió diària del virus facilita les mutacions i els escapaments, no només a les vacunes, sinó també als fàrmacs.

Domingo adverteix que la subvariant BA.5, que ja és present en el 80% o 90% dels contagis de Catalunya, és «la pitjor» que hi ha hagut fins ara quant a transmissió. És menys greu que les anteriors i no està causant gaires ingressos a les ucis. Però si els malalts en hospitals continuen augmentant, ho faran també les ucis i, amb aquestes, la mortalitat.