Cancel·lats els anys anteriors

Els primers Sanfermines amb covid posen a prova les grans festes a Espanya

La cita navarresa condensa el còctel de celebració i contagis que es viurà en ciutats i pobles aquest estiu

AGENCIAS

L’explosió dels Sanfermines, que han arrencat aquest dimecres a Pamplona, condensa l’estiu que es viurà a ciutats i pobles de tot Espanya: un còctel de festes sense restriccions i de contagis per covid-19, perquè la pandèmia no se n’ha anat. Després de dos anys cancel·lats a causa del virus, l’alegria, l’eufòria i la festa descontrolada han pres avui, indissimuladament, els carrers de la capital navarresa. A més, el ‘txupinazo’ d’aquest 2022 ha anat a càrrec de l’exfutbolista Juan Carlos Unzué, que l’ha dedicat a tots els sanitaris que van cuidar la població durant la pandèmia i, en especial, els malalts d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), malaltia que ell pateix.

És possible que aquests mateixos sanitaris vegin les imatges d’avui a Pamplona amb certa preocupació, a l’hora d’encarar una època estival en què, com ocorre cada any per les vacances, hi ha encara més escassetat de metges i infermeres. «Comencen els Sanfermines, però el que farà el ‘txupinazo’ soc jo», escrivia en un tuit el compte paròdic Coronavirus Gripalizado, també conegut com El Coronavirus de Twitter. I més que n’hi haurà: després d’aquesta festivitat navarresa, vindran les festes del Carme (16 de juliol), de l’Assumpció (15 d’agost) i tantes altres festes majors i de barri a tot arreu d’Espanya.

Però els odiosos indicadors epidemiològics segueixen allà. En només un mes, de la setmana que va del 3 de juny a la del 5 de juliol (últim dia en què el Ministeri de Sanitat va oferir dades), la incidència, els hospitalitzats o els ingressos en ucis per covid-19 s’han duplicat a tot Espanya. En els més grans de 60 anys, la incidència acumulada en els últims 14 dies ha passat de 617 casos per 100.000 habitants a 1.135. I això malgrat que hi ha molts contagis que no s’estan comptabilitzant.

Sí que hi ha dos indicadors que no donen lloc a equívocs: les hospitalitzacions (hi ha 11.585 malalts per coronavirus a tot Espanya, davant els 6.481 de principis juny) i les ucis (hi ha 503 pacients greus, davant els 325 de fa un mes). La transmissió del virus continua, tot i que no sapiguem mesurar amb exactitud a quina velocitat: ¿fins a quin punt pot afectar a la pandèmia la interacció social dels Sanfermines o d’altres festivitats, com el Carme (16 de juliol)?

¿Més contagis?

Els metges donen per fet que augmentarà la transmissió, però no tots pensen que la cosa es desbocarà a causa de les festes. Ho diu José Jonay Ojeda, un dels portaveus de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), que fa una crida a «relativitzar» l’impacte d’aquests esdeveniments, principalment perquè fa mesos que a Espanya no hi ha restriccions.

«En època de fase aguda de la pandèmia, que formalment va acabar al març quan va canviar l’estratègia de control, l’impacte d’aquests esdeveniments era més rellevant perquè no havíem recuperat la normalitat de les nostres interaccions», raona Ojeda. «Hi haurà un impacte [dels Sanfermines i altres festivitats], però probablement no sigui igual que abans perquè ja hi ha, de base, un nivell important de transmissions», afegeix.

És a dir: fa un any les restriccions (més o menys severes depenent de l’estació) contenien el virus i evitaven que aquest es desboqués. Quan s’aixecaven, sí que s’observava un augment de la corba epidemiològica. Però fa mesos que aquestes mesures no existeixen i, per tant, alguns epidemiòlegs esperen que augmentin les infeccions aquest estiu però dubten que aquest increment sigui tan marcat com fa un any, quan es passava de zero a 100.

A més, Ojeda també assenyala un altre factor que pot contribuir a l’augment de les infeccions: el descens de la immunitat provocat per la vacuna. Tot i així, precisa que els contagis que s’estan produint «també generaran immunitat». «Per això dic que probablement aquest estiu totes les activitats socials multitudinàries tindran un impacte menor que altres anys. Hi haurà contagis, sí, però la transmissió comunitària que existeix des de fa temps probablement els esmorteeixi», opina aquest epidemiòleg.

El metge del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar (Barcelona) Robert Güerri creu que, en aquest escenari de lliure circulació del virus, el «risc més gran» el corren, essencialment, les persones vulnerables. I per això fa una crida que cada ciutadà «avaluï» quina és la seva situació personal. «¿Els contagis pujaran? Segur, perquè el virus està circulant i hi haurà més persones juntes. Però això no ha de suposar més hospitalitzacions. Dependrà de si aquestes persones infectades contagiaran, al seu torn, els vulnerables. El que s’ha de fer és preparar-se per al que ve a la tardor», comenta Güerri.

La tardor que ve

Com cada any des que va començar la pandèmia, preocupa molt l’arribada del fred. Els contagis estan disparats ara, en un moment en què la ciutadania fa vida fora de casa. «A la tardor, quan la covid-19 s’ajunti amb la grip, pot ser complicat», avança el metge de l’Hospital del Mar. Segons ell, aquesta setena onada està evidenciant que la vacuna perd eficàcia en les persones grans (en les formes lleus). Ell creu que Espanya començarà a posar les quartes dosis al setembre, abans que arribi la tardor, per estar preparada per a una estació en la qual es desconeix quina variant circularà.

Càrrega assistencial

Tot i que la pressió hospitalària ha crescut (sobretot, en l’atenció primària: Catalunya ha tornat a habilitar avui La Meva Salut per demanar les baixes per símptomes de covid, per evitar així que la gent vagi al CAP), la impressió dels sanitaris «des de la trinxera» és que el territori es troba «en una fase d’altiplà». «No s’han disparat les dades, però tampoc estan disminuint», diu el doctor Güerri.

Notícies relacionades

L’any passat, per aquestes dates, l’Hospital del Mar tenia quatre plantes ocupades amb pacients covid-19. Ara mateix n’hi ha dues, en les quals hi ha pacients ingressats per covid-19 i altres que estan ingressats per un altre motiu i a qui se’ls va diagnosticar el virus en la prova rutinària d’entrada a l’hospital.

Ojeda confirma que, de moment, l’augment de contagis no s’ha traduït en un augment important de la càrrega assistencial dels hospitals. Però això és, diu, en el que caldrà fixar-se les pròximes setmanes. «Aquest serà el paràmetre a l’hora de prendre mesures de salut pública», adverteix.