Espanya es prepara per a una tardor amb quatre noves vacunes anticovid

Catalunya començarà a posar les quartes dosis de la vacuna contra la covid a la tardor, i s’iniciarà amb els més grans de 80 anys. El pediatre i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Fernando Moraga-Llop, creu que, aleshores, Espanya ja tindrà la vacuna de Moderna actualitzada. I, també, una de segona generació de Pfizer, que, igual que la de Moderna, serà efectiva contra les soques de Wuhan i les subvariants BA.4 i BA.5. De moment, però, només ha sigut autoritzada la de Moderna, i només per l’agència de medicaments del Regne Unit.

Però hi haurà dues vacunes noves més. «Juntament amb els fàrmacs d’ARN missatger [Pfizer i Moderna], hi ha el segon grup de vacunes de proteïnes recombinants», assenyala Moraga-Llop. A Espanya hi ha autoritzada Nuvaxovid, del laboratori nord-americà Novamax, de la qual no «s’ha fet gaire difusió, ni s’han comprat gaires dosis» perquè el Ministeri de Sanitat només la posarà en persones que tinguin alguna contraindicació de les altres vacunes. «Aquesta vacuna, que només té la soca ancestral, la de Wuhan, no compta gaire en l’estratègia vacunal», assenyala aquest pediatre.

L’arribada d’Hipra

A més, és previsible que per a la pròxima tardor també estigui disponible Hipra, la vacuna espanyola, més concretament desenvolupada a Catalunya. Aquesta seria la primera vacuna anticovid fabricada a la Unió Europea (UE). «És, com Nuvaxovid, de proteïna recombinant. Però, a diferència d’aquesta, és bivalent i portarà dues variants: l’alfa i la beta. Tot i així, s’ha vist que té una gran reacció immunitària a totes les variants, incloent-hi l’òmicron», detalla Moraga-Llop. De fet, els estudis mostren que una tercera dosi d’Hipra en persones més grans de 16 anys que n’han rebut prèviament dues de Pfizer tindria «una resposta immunitària més elevada» i «menys efectes adversos».

Finalment, hi haurà una altra nova vacuna, la de Sanofi, que portarà les variants de Wuhan i la beta, però que trigarà més a arribar. Moraga-Llop creu que les que arribaran més imminentment seran les actualitzades de Moderna i Pfizer, i Nuvaxovid i Hipra.

¿I les vacunes antigues?

No obstant, les punxades amb aquestes noves vacunes dependrà del seu subministrament. L’experiència recorda que la producció té els seus límits. En aquest sentit, els metges fan una crida a la calma. «Les noves vacunes són millors, però no extraordinàriament millors. Les vacunes antigues continuen funcionant», apunta l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. Trilla és partidari de començar a vacunar amb quartes dosis quan hi hagi un «subministrament garantit», tot i que això comporti començar «una mica més tard». «Sempre hi ha el dubte de si Moderna i Pfizer subministraran a temps les seves noves vacunes. Encara les estan fabricant», adverteix l’epidemiòleg.

Moraga-Llop remarca la mateixa idea que Trilla. «Totes les vacunes que tenim en aquest moment redueixen el risc de malaltia greu. És més important posar-se’n una qualsevol que el tipus de vacuna», diu el vicepresident de l’AEV. Insisteix també que, si bé és important posar-se la quarta dosi arribat el moment, és clau continuar avançant amb les terceres dosis. «Més del 40% a Espanya encara no la té», assenyala. Aquestes persones que encara no tenen les terceres dosis (moltes perquè es van contagiar amb l’òmicron) podrien rebre també les noves vacunes.

En tot el pla de vacunació no hi ha rastre ja de les vacunes d’AstraZeneca i Janssen. «Les campanyes de comunicació de totes dues, arran dels efectes adversos, han fet que Europa les deixi fora de joc. No crec que tornem a vacunar-nos amb aquestes», opina Trilla.

La tardor que ve

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Igual com les dels dos últims anys, la tardor que ve és una incògnita. Com sempre, els experts recomanen prudència davant l’aparició d’una nova variant. Tampoc descarten que els contagis d’òmicron tornin a pujar, malgrat que molta gent ja se n’ha contagiat. Entre altres coses, perquè la reinfecció és possible.

Però, a més, després de dos anys sense gairebé ni rastre, preocupa la grip. «Austràlia, el territori de l’hemisferi sud en què més ens fixem, ha tingut grip. Fins i tot s’ha avançat respecte a anys previs a la covid-19», assenyala Trilla. Reconeix, així mateix, que està preocupat per com les mesures d’estalvi energètic poden afectar la transmissió de les malalties respiratòries en general. «Hem de tancar més les cases. Es ventilaran menys i hi haurà més risc de contagi», anticipa aquest epidemiòleg. Una vegada creuat l’equador de l’agost, el setembre i la tardor es comencen a albirar.