Article publicat a ‘Cell Reporters’
Tots tenim un doble i aquesta és l’explicació biològica
Una nova investigació podria ajudar a predir malalties genètiques i a millorar les tècniques de medicina forense
¿A qui no li han dit alguna vegada que s’assembla molt a tal o tal altre personatge famós? ¿Que ha vist un doble d’ell o ella en alguna altra part del món? Durant dècades, l’existència d’individus que s’assemblen entre si sense que hi hagi cap vincle familiar entre ells ha estat descrit com un fet comprovat però anecdòtic i sense justificació científica. Ara, la cosa canvia.
Un article publicat aquest dimarts a la revista ‘Cell Reporters’ demostra per primera vegada la causa que hi hagi individus idèntics o molt semblants en diferents parts del món. «Vam estudiar les imatges de bessons virtuals, els vam passar per programes de reconeixement facial, vam estudiar tot el material genètic [el genoma, el seu perfil epigenètic i el seu microbioma] i vam veure que la similitud entre aquests dobles és a causa que comparteixen parts de l’ADN», explica a EL PERIÓDICO el líder d’aquesta investigació, el doctor Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres (IJC), professor d’investigació ICREA i catedràtic de la UB.
Segons Esteller, l’aparició de dobles d’una persona com si fossin fotocòpies ha sigut motiu d’atenció en les arts i la cultura popular, però mai abans havia sigut abordada des del punt de vista científic. Per a aquesta investigació, es va recopilar el mateix material biològic d’aquests individus extremadament semblants per veure si hi havia una «raó objectiva» d’aquesta similitud. Els programes de reconeixement facial van descobrir parelles d’individus «gairebé indistingibles entre si». «I vam veure que els dobles humans comparteixen variacions similars en el seu ADN, particularment en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, nas, ulls, barbeta i front», afegeix Esteller.
Milers de milions
Notícies relacionades¿I a què es deu això? Segons l’investigador, al fet que, ja que la població humana és actualment de 7.900 milions de persones, «cada vegada és més probable que es produeixin aquestes repeticions». «Un altre punt interessant és que, entre aquesta gent que s’assembla tant, vam fer un qüestionari molt extens i vam veure que s’assemblen més enllà de la cara, és a dir que també tenen altres aspectes físics similars, com l’altura i el pes, i de comportament. Per exemple, són o no addictes al tabac, tenen un quocient intel·lectual semblant», diu Esteller.
Aquest estudi obre les portes a moltes línies d’investigació, de les quals Esteller en destaca dues. D’una banda, proporciona les bases perquè, a partir de l’anàlisi de la imatge i la forma de la cara, es puguin diagnosticar malalties genètiques, com l’Alzheimer o la diabetis. «Podríem predir qui té més possibilitats de desenvolupar aquestes malalties i avançar-nos», assenyala. D’altra banda, la investigació serveix també com a base per a noves tècniques de medicina forense, ja que permet, a partir d’una mostra de l’ADN desconegut, reconstruir la cara de la persona a qui pertany aquest material genètic. «Pot ajudar en la investigació de persones desaparegudes o a resoldre crims», conclou Esteller.
