Un nou tractament permet el trasplantament de ronyó en pacients fins ara inoperables

Un nou tractament permet el trasplantament de ronyó en pacients que fins ara eren inoperables i que estaven en diàlisi des de fa dècades. L’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona, és el centre que ha tractat el primer pacient de tot Europa amb aquest fàrmac, anomenat imlifidasa, i que posteriorment ha sigut trasplantat amb èxit. «És un gran canvi després de 35 anys en diàlisi. Això és un alè d’esperança per a pacients com jo», ha dit aquest dijous el Miguel Ángel, el pacient. «Ara tinc una vida sense diàlisi, amb llibertat i em trobo millor que abans», ha assegurat aquest home de 54 anys a qui li feien diàlisi des de 1984. El Miguel Ángel va viure, sense èxit, dos intents de trasplantament: el 1991 i el 1996. Ara, assegura, la seva vida és una altra.

El cas d’aquest pacient, que va ser trasplantat fa tres mesos, s’engloba dins d’un estudi clínic en fase tres que busca demostrar l’eficàcia de la imlifidasa. Es preveu que sigui pròximament aprovada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). El fàrmac està indicat per a persones amb un sistema immunitari hiperactivat i que per això no poden ser trasplantades.

La imlifidasa «millora la qualitat de vida i és més barata que la diàlisi», segons ha destacat el doctor Oriol Bestard, Cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de la Vall d’Hebron. Bestard estima que uns 150 catalans es podran beneficiar d’aquest tractament. «A Catalunya hi ha mil persones en llista d’espera per a un trasplantament renal, però entre un 10% i un 15% no poden ser trasplantades», ha dit.

Perfil de pacient

En les persones amb un sistema immunitari hiperactivat hi ha un excés d’anticossos a la sang davant la major part d’antígens del sistema de l’antigen leucocitari humà (HLA) de la població, que expressa les cèl·lules dels diferents teixits de l’organisme i marca si un òrgan pot ser compatible per a un pacient concret. Per tant, en cas que es realitzés un trasplantament, es produiria un rebuig de l’òrgan d’una manera ràpida i pràcticament irreversible. És per això que aquests pacients tenen una probabilitat extremadament baixa de trobar un donant compatible.

El que fa aquest nou fàrmac, que s’introdueix per via endovenosa, és eliminar els anticossos, i per això podria ser una alternativa terapèutica eficaç per als pacients amb una malaltia renal terminal, que estan destinats a mantenir-se en diàlisi durant molts anys. «Aquest tractament es tracta d’una molècula que elimina els anticossos i això ofereix una nova possibilitat: durant un temps de cinc o sis dies després del tractament, podem acceptar una oferta [d’òrgan] i anar a quiròfan. L’efecte del fàrmac és immediat i dura cinc o sis dies», ha explicat Bestard. El fàrmac només es pot posar una vegada en el pacient, ja que després «l’organisme genera anticossos contra aquesta molècula».

Segons aquest metge, l’efecte d’aquest tractament pot ser «beneficiós» també per a moltes altres malalties. «Hi ha estudis en malalties diferents fora del trasplantament. I aquesta opció també s’està plantejant com a rescat del rebuig, és a dir, en pacients que desenvolupen un rebuig agut del trasplantament», ha dit.

Trasplantament de ronyó

El trasplantament de ronyó és el tractament d’elecció per als pacients que tenen una malaltia renal terminal. L’òrgan trasplantat té una supervivència mitjana del voltant 15 anys i, per tant, especialment en els pacients més joves, moltes vegades serà necessari un nou trasplantament en el futur.

«En aquells casos en què ja hi ha hagut un trasplantament previ, especialment si s’ha perdut per rebuig crònic, o en dones amb embarassos previs que han permès el contacte amb material biològic d’altres individus, el sistema immunitari del o la pacient està més activat de l’habitual i això genera un repertori d’anticossos específics que persisteixen al llarg del temps [l’anomenada memòria immunològica]. Això pot provocar un rebuig de manera molt ràpida si el pacient es trasplanta amb un òrgan que expressi antígens HLA prèviament reconeguts», ha explicat el cap de Nefrologia de la Vall d’Hebron.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Tot i això, hi ha pacients amb nivells d’anticossos tan elevats que, tot i estar prioritzats a escala autonòmica i estatal per rebre òrgans, no aconsegueixen trobar-ne un de compatible. Cap fàrmac, fins a l’arribada de la imlifidasa, havia resultat eficaç per rebre el trasplantament. Estudis previs als Estats Units i Suècia realitzats amb aquest tractament en petits grups de pacients han demostrat resultats positius fins a tres anys després de la cirurgia.

Salvar la vida d’aquests pacients requereix d’un nivell d’especialització dels equips molt elevat, així com una gran coordinació multidisciplinària entre nefròlegs, immunòlegs, uròlegs, coordinació de trasplantaments i un equip d’infermeria altament especialitzat. «Aquest tipus de pacients són bastant complexos també des del punt de vista quirúrgic, ja que tenen una edat biològica que no representa en general la cronològica per haver estat tants anys en diàlisi», ha dit per la seva banda Enric Trilla, cap del Servei d’Urologia de l’hospital. Per això es requereix molta «experiència quirúrgica» en el camp del trasplantament.