Una guia orienta les famílies per tractar fills víctimes d’abusos sexuals

L’ Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ha redactat una guia que orienta les famílies sobre com han de reaccionar i actuar quan un fill els comunica que ha patit violència sexual. La guia, redactada per la Unitat d’Atenció a les Violències cap a la Infància i l’Adolescència del centre i editada en format digital per facilitar-ne la difusió, posa el focus en la necessitat de donar credibilitat al relat del menor, acompanyar-lo en les seves necessitats i protegir-lo de l’agressor. Aquesta unitat, de referència a Barcelona, va atendre l’any passat 304 casos, 250 per violència sexual.

«La guia se sosté en tres pilars: donar credibilitat al menor, protegir-lo –és a dir, no deixar que torni a tenir contacte amb el presumpte agressor– i acompanyar-los emocionalment», assenyala la coordinadora de la unitat, Anna Fàbregas, en la presentació de la guia. Així, Fàbregas recomana fugir de preguntes del tipus «¿per què no vas demanar ajuda abans?» o «¿per què no vas sortir corrents?». A més, recomana «reforçar la valentia» del menor i fer «que no se senti culpable».

Segons dades del Consell d’Europa, un de cada cinc nens o adolescents són víctimes de violència sexual. Els experts calculen que entre el 80% i el 85% de les agressions sexuals es cometen en l’entorn de confiança del nen o nena i el 60%, dins de la família. Els experts asseguren que hi ha un «infradiagnòstic» de casos d’abusos sexuals en la infància. La unitat de la Vall d’Hebron rep cada mes més casos, però els experts creuen que tan sols són «la punta de l’iceberg».

«Xoc emocional»

«Davant la revelació per part d’un fill o filla que ha sigut víctima de violència sexual, és normal que els progenitors tinguin un xoc emocional que els faci sentir-se bloquejats, sense saber què dir o què fer. Aquesta guia intenta orientar i resoldre els dubtes que sovint ens plantegen», explica Fàbregas.

Així, la guia és, sobretot, «per ajudar els pares», segons la psicòloga clínica i coautora, Mireia Forner. Entre altres coses, perquè els menors que han patit violència sexual acostumen a presentar una «barreja de sentiments», com de culpa, vergonya, ràbia i por.

Segons ella, entre el 30% i el 35% dels menors que viuen una situació de violència sexual presenten seqüeles a mitjà i llarg termini, i per això un bon acompanyament emocional és un factor protector.

Notícies relacionades

El ‘mètode l’Hospitalet’ per tractar la síndrome de Diògenes: el cas més exitós de Barcelona

Catalunya va realitzar 1.344 trasplantaments d’òrgans el 2024, el tercer millor any de la seva història

«No podem fer veure que no ha passat, però tampoc és positiu preguntar reiteradament sobre els fets. S’ha de trobar un equilibri, ser present, escoltar, acompanyar i donar resposta a les necessitats,» diu Forner. Un dels principals dubtes dels pares és si han de parlar o no del tema amb el seu fill.

Fins ara no hi havia una guia com aquesta en l’àmbit clínic. «Quan les famílies venen al centre sanitari estan en una situació molt vulnerable i sensible. Hi arriben en un estat d’angoixa, molt patiment i preocupació, fins i tot en alguns casos amb estrès posttraumàtic,» assenyala Fàbregas. Així, la guia permet revisar i rellegir a casa els consells explicats a la consulta.