La verola del mico satura la unitat de Drassanes especialitzada en infeccions sexuals

Tot i que la verola del mico no és una ITS (ja que no es contagia només per via sexual, sinó també a través de secrecions respiratòries, objectes o per contacte directe amb les granissades de l’infectat), sinó una infecció sexualment transmissible, sí que s’està comportant com una ITS, ja que el brot es va originar a partir del contacte físic sexual. La infecció està afectant, majoritàriament, homes que tenen sexe amb homes, si bé cada vegada més arriba a altres perfils poblacionals.

«Aquesta nova infecció, que és la novetat d’aquest estiu, suposa una sobrecàrrega de feina en una unitat que ja rendia al 100%. Això està desplaçant altres ITS [gonorrea, sífilis, clamídia, papil·loma i herpes són les principales]», explica Jorge García, metge especialista en VIH i ITS a la unitat de Drassanes. Hi ha més feina amb els mateixos recursos. Espanya és el país del món amb més contagis de verola del mico. A Catalunya ja es registren prop de 2.000 casos confirmats i, a tot Espanya, més de 6.500. A Drassanes, la tendència de contagis va anar a l’alça fins a la primeres setmanes d’agost. Tot i que ara sembla que s’estan estabilitzant, «encara és massa aviat per pensar que estem veient el descens d’aquesta epidèmia».

La unitat de Drassanes funciona com una consulta que té un número limitat de visites cada matí: unes 20 o 25 diàries. Ara entre 10 i 15, gairebé la meitat, són per verola del mico. «Afegir una nova infecció probablement hagi desplaçat altres quadros que se n’han hagut d’anar a centres d’urgències de l’atenció primària o hospitalaris perquè aquí no s’ha pogut atendre el volum», continua García. Això podria provocar un subregistre d’infeccions sexuals. «Hi ha ITS que hi continuen sent-hi, però que no es poden diagnosticar perquè hi ha una sobrecàrrega de feina. Altres casos acaben en circuits [com CAP o hospitals] que normalment no fan diagnòstics tan precisos com nosaltres».

La Conselleria de Salut encara no té les dades del registre d’ITS d’aquest estiu. Tampoc l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), els últims informes de la qual són del 2020. Sense dades oficials a la mà, no es pot certificar que estiguin augmentant aquestes infeccions, però alguns especialistes expressen preocupació. «Tot el sistema de detecció d’ITS està sobresaturat», diu sense embuts l’epidemiòleg Joan Caylà. «Des del 2020 hi ha un subregistre i un infradiagnòstic molt important. I, tenint en compte com augmenta la verola del mico, és probable que estiguin augmentant altres ITS», creu Caylà. «A l’ASPB, per a totes les malalties de declaració obligatòria [com, per exemple, la verola del mico, el VIH o la sífilis, entre d’altres], hi ha només una cap de servei i tres epidemiòlegs per a tot Barcelona. Això augmentarà el ja important subregistre d’ITS, VIH i verola del mico».

Tot i així, la sensació a Drassanes és que aquest estiu no hi està havent més ITS que d’altres. Com relata García, el que la unitat està vivint és més aviat «un retorn a la normalitat», ja que aquest és el primer estiu de l’era ‘precovid’. Per exemple, ha tornat a augmentar el flux de turistes a la ciutat i això es veu també a la consulta de Drassanes. El perfil de l’usuari d’aquesta unitat és el d’homes que tenen sexe amb homes (al voltant de la meitat), dones cisgènere (les que s’identifiquen amb el gènere assignat al néixer) que tenen sexe amb homes i dones trans. Així, la saturació d’un centre com Drassanes, de què fan ús majoritàriament les persones LGTBI, té conseqüències negatives i directes en la salut d’aquest col·lectiu.

Més infeccions en joves

Notícies relacionades

Radiografia d’una «tempesta perfecta»: la sanitat pública catalana afronta sense metges el futur

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

L’oenagé barcelonina Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) sí que està detectant, en nois i noies de fins a 25 anys ( el 75% dels quas són heterosexuals), un augment en algunes ITS. Si l’any passat es registraven un 10% de clamídia i un 2% o 3% de gonorrea en persones asimptomàtiques, aquest any la xifra augmenta fins al 15% i el 5%, respectivament. «No en sabem explicar ben bé el motiu. Ens preocupa i no sabem per què. Podria ser la sortida de la pandèmia: les festes populars, les festes majors, els viatges... És el primer estiu normalitzat. No és descartable que hi hagi hagut un relaxament general», reflexiona Jordi Baroja, director del CJAS.

Baroja també assenyala la «fragilitat» del sistema de detecció de les infeccions de transmissió sexual. «Que la verola del mico estigui afectant la capacitat per detectar altres ITS posa en evidència que és fràgil», opina. «Qualsevol situació fora de la normalitat [la covid-19, la verola del mico] fa que la detecció asimptomàtica sigui la més perjudicada en aquest sentit», alerta Baroja.