La contaminació causa canvis estructurals al cervell fins als vuit anys

La connectivitat estructural és l’existència de tractes de substància blanca que connecten diferents regions del cervell. Constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell. Una microestructura de la substància blanca anormal s’ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics com, per exemple, símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista. Això no vol dir que la contaminació causi trastorns psiquiàtrics, ja que l’estudi de ISGlobal no segueix aquests trastorns. «Nosaltres no ens fixem en trastorns psiquiàtrics directament. Sí que s’ha vist que aquests canvis estructurals al cervell poden causar problemes psiquiàtrics en la gent, però no és una causalitat directa. Encara s’està investigant molt això», matisa la investigadora Mònica Guxens.

A més d’aquesta associació, l’estudi també ha trobat un vincle entre l’exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d’una estructura del cervell coneguda com a putamen, que està implicada en la funció motriu en i els processos d’aprenentatge. L’estudi ha observat que, com més elevada és l’exposició a les partícules PM2,5, sobretot en els primers dos anys de vida, més elevat és el volum del putamen.

Segons la primera autora de l’estudi, Anne-Claire Binter, aquest estudi és «nou» perquè «identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica». «Hem utilitzat una escala temporal més fina per considerar l’exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d’embaràs o anys d’infància. D’aquesta manera, hem estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8,5 anys amb una periodicitat mensual», diu Binter.

3.500 menors holandesos

Notícies relacionades

La contaminació de l’aire pot provocar arrítmies en adolescents sans

El 36% dels infectats amb covid sense vacunar ja no tenen anticossos un any després

L’estudi s’ha passat en una gran cohort, ja que ha seguit 3.515 nens i nenes dels Països Baixos. Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO₂(PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als 8,5 anys. Quan van tenir entre 9 i 12 anys, els van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.

Els nivells de NO₂ i PM2,5 registrats en l’estudi superaven les actuals recomanacions de l’OMS (10 i 5 micrograms per metre cúbic respectivament), però tanmateix complien la normativa de la Unió Europea. «La contaminació es relaciona amb canvis estructurals al cervell i aquests poden estar relacionats amb alguns trastorns psiquiàtrics. Però no hem vist que estigui relacionat en la cohort dels Països Baixos», explica Binter en aquest diari. «No és tant un problema individual –és a dir, no ha de ser un motiu d’inquietud per als pares– com dels països, ja que pot indicar que és necessari reduir, encara més, els nivells de contaminació. És més un problema de salut pública que individual», afegeix la investigadora.