Espanya no avança en el dret a l’oblit dels pacients que han superat un càncer

Com el Francisco, al voltant de dos milions de persones han superat una malaltia que s’emporta moltes d’altres pel camí. D’entre les seves seqüeles, n’hi ha que són més invisibles i fins i tot alienes a la salut, però que impedeixen que puguin recuperar amb plenitud aquesta vida reconquistada. Com les traves a l’hora de demanar un crèdit o contractar una assegurança personal. La Comissió Especial sobre la lluita contra el càncer del Parlament Europeu va demanar que es garanteixi el ‘dret a l’oblit’ als pacients oncològics quan hagin passat deu anys des que van acabar el seu tractament, o cinc si van ser diagnosticats sent menors d’edat. Sota aquest nom, el de ‘dret a l’oblit’, el que es pretén és que les companyies d’assegurances i els bancs no puguin tenir en compte el seu historial mèdic per discriminar-los, una cosa semblant al que ja va passar el 2011 quan una sentència del Tribunal de Justícia de la UE va prohibir a les empreses establir primes en funció del gènere. 

Tots els països europeus hauran de garantir el ‘dret a l’oblit’ oncològic abans de 2025, però a Espanya és encara una assignatura pendent. La Comissió Europea va elaborar un informe en el qual es constatava que aquí no hi ha una política governamental sobre aquest tema. A més, tot i que el Pla Nacional del Càncer «posa especial èmfasi» en l’atenció dels supervivents de càncer, «ha prioritzat les necessitats d’atenció social i de salut en primer lloc». 

La Lucía –nom fictici– va voler contractar una assegurança de vida quan va firmar la seva hipoteca, però amb prou feines feia dos anys que s’havia curat del càncer. Encara amb revisions i adaptant la seva vida a noves rutines, va optar per mentir al qüestionari de salut. Reconeix que, en cas de necessitar-ho, és probable que no pugui comptar amb una assegurança a la qual li serà molt fàcil demostrar el seu engany, però era l’única manera d’accedir a la hipoteca en aquell moment. «Realment el que se’m va fer més difícil va ser el missatge implícit, que soc una aposta arriscada, que les empreses no aposten perquè sigui viva prou anys per poder pagar», explica la noia. 

Testimonis com aquest no sorprenen Clara Rosàs, gerent de la Federació Catalana Entitats contra el Càncer (Fecec). «Hi ha persones que ens han explicat que la hipoteca està a nom de la seva parella perquè no hi havia manera d’accedir a aquest producte, és la realitat amb què es troben», explica. I el psicològic és un afegit més a aquest pes que ja porten els que superen la malaltia: «Et recorden constantment que l’has tingut». La Fececés una de les associacions que més està empenyent perquè el ‘dret a l’oblit’ oncològic sigui una realitat a Espanya, però «encara estem molt verds», assenyala Rosàs. Bèlgica, França, els Països Baixos, Luxemburg i Grècia tenen regulacions que protegeixen els pacients, i Itàlia treballava en una norma abans de la caiguda del govern.

El mur impenetrable de la discriminació

«En realitat no parlem d’eliminar uns antecedents de la història clínica d’una persona», explica Luis Pedro Gracieta, advocat expert en contractes d’assegurances, «sinó de no estar obligats a comptar-los, com ocorre a França, o que, encara reflectint-los, no es tinguin en compte com a únic factor excloent». 

El jurista aplaudeix la iniciativa del Parlament Europeu i creu que «s’han començat a obrir buits en aquest mur impenetrable de la discriminació per motius de salut». A Espanya, les companyies d’assegurances exclouen persones ancianes, discapacitades o malaltes. «Ho tenim assumit com el més normal», indica l’expert. El 2018 es va reformar la llei de Contracte d’Assegurança per incloure una clàusula que impedeix «discriminar les persones que tinguin VIH o altres condicions de salut». Aquestes altres condicions de salut són l’escletxa per la qual podria colar-se el càncer, però en el mateix text el Govern es va comprometre a presentar un projecte de llei per concretar quines malalties s’inclouen en la clàusula en el termini d’un any, però n’han passat quatre i «encara no s’ha desenvolupat per complet», tal com recorda la Comissió Europea.

Amb la llei actual a la mà, hi ha una eina contra la discriminació dels pacients oncològics. Segons el parer del jurista, la companyia té dret a conèixer tots els antecedents de salut d’una persona per concedir-li una assegurança personal, però ha de justificar que la condició de salut és rellevant per al contracte o que suposa un risc que no pot assumir. És allà, en els riscos, on és l’essència de la qüestió: les companyies d’assegurances tenen l’obligació de ser econòmicament viables i solvents per poder prestar els serveis concedits en cas que els seus clients els necessitessin. Però per a això necessiten una cartera d’assegurats que a priori no hagin de necessitar els seus serveis. 

Rosàs insisteix que «els pronòstics i taxes de supervivència han millorat molt per a molts tipus de càncer» i això s’ha de reflectir en aquest dret a oblidar. Hi ha evidència científica que una persona que va superar el càncer fa deu anys ja no té un risc més elevat que algú que no l’ha patit. La Fecec defensa per a Espanya un sistema similar al francès: per a préstecs o hipoteques de fins a 200.000 que puguin tornar abans dels 60 anys no cal cap qüestionari de salut.  

Les companyies d’assegurances demanen flexibilitat

A l’altre costat, la patronal de l’assegurança europea, Insurance Europe, mostra les seves resistències i ha demanat flexibilitat a l’hora de valorar els riscos de cada tipus de càncer: «Si la prima deixa d’estar vinculada als riscos, alguns consumidors pagaran massa en relació amb el risc que aporten a la companyia d’assegurances, mentre que d’altres pagaran menys en relació amb els riscos que presenten».

Gracieta insisteix que el principal problema era als bancs, que exigeixen assegurances que garanteixin els pagaments per concedir crèdits. «Es passa la pilota a les companyies d’assegurances, que podien trobar-se amb persones no assegurables amb criteris justificats que el risc no és assumible. Però, ¿per què el banc no concedeix el crèdit? Una cosa no hauria de tenir res a veure amb l’altra, i aquesta ha sigut l’arrel del problema», defensa Gracieta. A França la qüestió la va aclarir una llei pionera de dret a l’oblit oncològic que prohibeix preguntar sobre salut a qui necessiti una assegurança per accedir a finançament.

La Fecec va firmar un conveni amb l’Institut Lliure de Medicina per oferir accés a serveis mèdics al sector privat a persones amb antecedents de càncer que no podien obtenir una assegurança de salut pel seu historial mèdic.

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Gracieta recorda que l’Estat té a la seva disposició mecanismes per no deixar la qüestió només a mans privades, fent «aportacions» per cobrir el que les companyies d’assegurances no poguessin assumir, si fos necessari. Rosàs, en canvi, insisteix que als països que ja han regulat aquest assumpte són les empreses les que ho han assumit, «perquè hi ha evidència científica que avala que el risc és mínim».

La Lucía aplaudeix la possibilitat que el «dret a l’oblit» sigui una realitat a Espanya, però creu que la mesura hauria de tenir un altre nom més apropiat, com a «dret a continuar vivint» o «dret a disfrutar de manera plena de la vida recuperada». Perquè l’urgent, que és la investigació per salvar vides, no ha de substituir l’important, que és retornar-los la qualitat que els avenços mèdics ja els poden proporcionar.