El reforç amb una vacuna de Pfizer dona més protecció als qui van rebre la vacuna xinesa

Fins ara, la majoria dels estudis sobre eficàcia vacunal s’han centrat a les vacunes adenovirals i d’ARN missatger, malgrat l’àmplia utilització de vacunes amb virus inactivat, sobretot en països d’ingressos baixos i mitjans. De fet, la meitat de les dosis administrades globalment fins al gener del 2022 corresponen a vacunes de virus inactivat (CoronaVac i Sinopharm). Molts experts ja van mostrar dubtes al seu moment sobre l’eficàcia de CoronaVac, que era molt menor que la de les vacunes comercialitzades a Europa. La investigació d’ISGlobal, publicada a la revista ‘Nature Communications’, té una gran implicació per orientar les estratègies de reforç en països on la majoria de la població va rebre vacunes a base de virus inactivats.

«Conèixer l’eficàcia de la dosi de reforç en poblacions vacunades amb virus inactivat és fonamental per orientar les futures estratègies de vacunació en aquests països», afirma Otavio Ranzani, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. Ranzani explica a aquest diari que «CoronaVac s’utilitza en més de 50 països, incloses les regions d’Àsia, d’Amèrica del Sud, d’Amèrica Central i d’Europa de l’Est». És, per tant, la vacuna «més utilitzada». La vacunació contra la covid-19 ha demostrat que és molt eficaç per protegir contra la malaltia greu i la mort. Però l’eficàcia de la vacunació primària (és a dir, les dues dosis inicials) va disminuir amb l’arribada de noves variants, especialment l’òmicron, una situació que va justificar la necessitat d’administrar una dosi de reforç.

1,4 milions de casos

En aquest estudi, Ranzani i els seus col·legues van avaluar l’eficàcia del reforç amb una vacuna de CoronaVac o amb una de Pfizer en adults brasilers que van rebre inicialment dues dosis de CoronaVac. L’anàlisi, que va incloure gairebé 1,4 milions de casos (amb el seu respectiu control), es va realitzar entre desembre del 2021 i abril del 2022, una comparació entre dues èpoques en què predominaven la variant delta i l’òmicron BA.1, respectivament. El Brasil ha utilitzat les vacunes CoronaVac, AstraZeneca, Pfizer i Janssen. L’estudi descriu els primers vuit mesos de la campanya en aquest país.

«La força del nostre estudi observacional és la gran mida de la mostra i la cobertura geogràfica, que inclou els 5.570 municipis brasilers», explica Julio Croda, investigador de Fiocruz i de l’Escola de Salut Pública de Yale i coautor principal de l’estudi.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els resultats mostren que la vacunació primària amb dues dosis de CoronaVac va oferir una protecció gairebé nul·la contra la malaltia simptomàtica per òmicron i entre un 40% i 50% de protecció contra la malaltia greu. Una dosi de reforç amb CoronaVac no va aportar protecció addicional contra la malaltia simptomàtica i només una protecció moderada contra la malaltia greu (un 74% i entre un 40% i 50% en més grans de 75 anys). A més, aquesta protecció sembla que disminueix després de quatre mesos. En canvi, el reforç amb ARN missatger va aportar més protecció contra la malaltia simptomàtica i greu (un 56,8% i un 86%, respectivament) i sembla que dura més de quatre mesos.

«Els nostres resultats tenen implicacions immediates per a les estratègies d’administració de reforços en el context de la variant òmicron», afirma Ranzani. Demostren que, en individus que inicialment van rebre vacunes inactivades, el reforç amb una vacuna d’ARN missatger ofereix un augment considerable de la protecció, fins i tot en persones d’edat avançada.