L’infradiagnòstic causat per la covid aflora i fa que augmentin les llistes d’espera a Catalunya

En aquests moments crida especialment l’atenció l’augment de dies d’espera per a les operacions de neoplàsies malignes (càncer): l’agost del 2022, últim mes del qual el Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix xifres, la mitjana d’espera era de 21 dies, un 38% més que el juliol de 2021 (quan la mitjana eren 16 dies) i un 9% més que el desembre del 2019 (20 dies). Els metges creuen que darrere d’aquesta realitat hi ha la recuperació de l’activitat dels hospitals, que ja és la mateixa que abans de la pandèmia, però també l’aflorament de tot allò que es va infradiagnosticar i no es va tractar en el temps adequat.

Salut atribueix les llargues llistes d’espera a aquests més de dos anys de pandèmia i que l’activitat global de cirurgies ha augmentat respecte a l’any passat. «Tot i que en l’actualitat hi ha certa normalitat, fins al febrer els hospitals estaven en una situació molt complicada per la covid», assenyalen fonts del departament. Les mateixes fonts assenyalen que, en els mesos d’aquest any en què no hi va haver un impacte significatiu pel virus, el nombre d’intervencions quirúrgiques ha sigut «més elevat» que en els mateixos mesos del 2019. I destaquen que l’exconseller Josep Maria Argimon va anunciar que es destinarien 160 milions d’euros a la recuperació de l’activitat que es va deixar de fer per la covid.

Altres cirurgies

Les dades de CatSalut també mostren com han augmentat les llistes d’espera per a cirurgies generals: han pujat aquest any un 9% respecte al 2021 i un 10,29% en comparació amb el 2019. Un exemple: una persona que s’hagi de sotmetre a una cirurgia cardíaca ha d’esperar una mitjana de 109 dies, mentre que el 2021 n’eren 67, i fa tres anys, 92. O qui s’hagi d’operar del tub digestiu haurà d’esperar una mitjana de 188 dies (el 2021 n’eren 171 i el 2019, 154).

Passa el mateix amb les intervencions de cataractes, que tenen una mitjana d’espera de 94 dies, un 40% més que el 2021 (quan la mitjana eren 67 dies) i un 25% més que el 2019 (la mitjana eren 75 dies). Per a una pròtesi de maluc, cal esperar 143 dies, l’11% més que l’any passat (eren 129 dies) i el 64% més que fa tres (el 2019 eren 87 dies). I per a una pròtesi de genoll, cal esperar 161 dies, un dia més que l’any passat i el 46% més que el 2019, quan eren 110 dies.

Quant a l’accés de les proves diagnòstiques (com per exemple, ecografies, mamografies i colonoscòpies), la mitjana de dies d’espera s’ha mantingut pràcticament igual que el 2021: si l’any passat calia esperar una mitjana de 107 dies, aquest el pacient ha d’esperar 106 dies (un 0,9% menys). No obstant, aquesta espera és un 32,6% més elevada que el 2019, quan la mitjana era de 80 dies.

Per a proves com una ecografia abdominal els pacients han d’esperar uns 101 dies (l’any passat n’eren 83 i el 2019, 95). Les mamografies tenen una mitjana d’espera de 89 dies, davant els 86 del 2021 i els 64 del 2019. El temps mitjà d’espera reflecteix millor que el nombre de pacients de la llista com el sistema s’ha anat alentint i guanyant en demores. 

Sí que ha millorat l’accés a les consultes externes (la visita amb metges especialistes). L’espera aquest any és un 3,1% menor que el 2021 i un 3,9% menor que el 2019. L’any previ a la pandèmia calia esperar una mitjana de 100 dies, el 2021 n’eren 99 i aquest, 96. L’espera ha millorat significativament en especialitats com l’al·lergologia (ara cal esperar uns 85 dies, davant els 123 del 2019 o als 91 del 2021) o oftalmologia (86 dies aquest any i l’anterior davant els 101 del 2019), però ha empitjorat en d’altres com la cardiologia (ara cal esperar 90 dies, davant els 63 de 2019 i els 82 de l’any passat) o ginecologia (73 dies davant els 71 dels anys anteriors).

Sense pla de xoc

«Aquest augment general de les llistes d’espera es deu, en part, que s’està recuperant tota l’activitat. També està aflorant tot allò que es va infradiagnosticar i no es va tractar amb la covid-19. Però les llistes d’espera són un problema crònic de Catalunya», assenyala el secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, que es queixa que Salut no té un «pla de xoc».

MC no té «dades objectives» sobre el nombre d’infradiagnòstics. «En un diagnòstic de càncer, ¿quant podem atribuir a l’efecte de la pandèmia o a una altra situació extraordinària? Però sí que estem veient casos que s’haurien d’haver diagnosticat abans», diu Lleonart. A més, les patologies que visiten els metges estan en situacions «més agudes». I els pacients crònics, «més descontrolats».

El preocupant, diu Lleonart, és que es desconeix el percentatge de l’«iceberg» d’infradiagnòstics ha aflorat. «No sabem quina part està submergida: aquesta és la incògnita. És molt difícil dir què ens queda per posar-nos al dia», adverteix.

Notícies relacionades

Un psicòleg i un psiquiatre i mig per a 225 pacients a l’any: la falta de mitjans llasta la lluita contra l’anorèxia

«Els mil nens de Dosrius han d’anar al pediatre a Argentona»

Tenen la mateixa sensació els centres d’atenció primària (CAP). Els metges de capçalera són els que solen derivar als especialistes d’hospitals i sovint es troben llargues llistes. «Hi ha hagut un increment de les llistes en termes generals, però no és una cosa homogènia i depèn del territori. Sobretot ho veiem en les derivacions a especialistes i en les proves», valora Jordi Mestres, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). En concret, Mestres destaca demores significatives en l’accés a ecografies, ressonàncies i alguns TAC que es demanen «amb caràcter ordinari», ja que «el preferent i urgent sempre prioritza», matisa.

Aquest metge també atribueix les esperes que a Catalunya hi ha hagut jubilacions que no s’han pogut cobrir. «Hi ha llocs que fa mesos que no tenen un especialista determinat. Això genera increments en l’espera i és difícil posar-se al dia». El vocal de la Camfic recorda que en els pròxims 10 anys hi haurà a Catalunya una «jubilació important» de professionals. La problemàtica de les llistes d’espera, segons ell, són un «vell conegut» de Catalunya i per això reclama «planificació».