Els efectes de la pandèmia

Més del 50% de dones amb covid persistent desenvolupen alteracions menstruals

  • Can Ruti inicia un assaig per investigar aquestes seqüeles, mentre els metges adverteixen que continuen emmalaltint persones, tot i que menys que en altres onades

  • Un altre estudi escocès conclou que, entre 6 i 18 mesos després de la infecció, un 5% dels malalts encara no s’havien recuperat i un 42% només ho havien fet parcialment

Més del 50% de dones amb covid persistent desenvolupen alteracions menstruals

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

La covid persistent (o ‘long covid’ en la literatura anglesa) causa alteracions menstruals en més d’un 50% de les dones malaltes. La unitat de covid persistent de la Fundació Lluita Contra la Sida, ubicada a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), ha arrencat aquest mes un estudi per conèixer l’abast d’aquestes seqüeles en les dones que tenen la malaltia. Un 12,5% dels infectats per covid-19 desenvolupen covid persistent i, tot i que el nombre de malalts va disminuir des de la primera onada, el col·lectiu d’afectats de Catalunya continua rebent nous malalts, a més d’atendre aquells que la van desenvolupar en la primera onada.

«La major part de les nostres pacients diuen que pateixen alteracions menstruals, ja sigui en la quantitat de la regla, perquè tenen absència de regla o per cicles irregulars», apunta la internista Lourdes Mateu, coordinadora d’aquesta unitat de covid persistent. El seu és el primer estudi sobre la qüestió i ha sigut impulsat junt amb el Servei de Ginecologia de Can Ruti. De moment estan fent estudis hormonals, ecogràfics i amb biòpsies a les primeres pacients.

Un estudi escocès publicat recentment en ‘Nature Communications’ ha tornat a posar el focus en l’abast de la covid persistent. La recerca, en què van participar prop de 100.000 persones, va concloure que, entre 6 i 18 mesos després de la infecció, un de cada 20 malalts (un 5%) encara no s’havia recuperat i un 42% ho havien fet només parcialment. A més, segons ‘The Washington Post’, l’estudi també demostra que les persones asimptomàtiques tenen menys possibilitats de patir efectes de la covid a llarg termini i que la vacunació ofereix certa protecció davant la covid persistent.

La doctora Mateu precisa, no obstant, que tots els estudis sobre la covid persistent, inclòs aquest escocès, es van fer abans de l’arribada de l’òmicron, una variant més contagiosa, però menys greu. Tot i així, posa èmfasi en la problemàtica. «La covid persistent continua sent un problema. Encara en continuem rebent pacients. Probablement n’han disminuït els casos, però no s’han acabat», assenyala la doctora Mateu, que afirma que a la unitat arriben també pacients que es van infectar de l’òmicron i altres que estaven vacunats.

300.000 catalans

La majoria dels pacients amb covid-19 lleu es recuperen al cap de dues setmanes. Ara bé, hi ha un 10% d’aquests pacients que en continuen tenint símptomes, com a mínim, tres mesos després. Aleshores, els metges els consideren malalts de covid persistent: persones que, malgrat que les proves de coronavirus ja donen negatiu i no hi ha restes del virus, continuen patint símptomes com fatiga, dispnea (o dificultat respiratòria), dolors toràcics i de cap o boira mental.

Al voltant d’uns 300.000 catalans pateixen covid-19 persistent (el 12% de la societat). El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents Covid-19 té uns 1.500 membres, segons la seva portaveu, Sílvia Soler. «Encara rebem pacients, persones que han desenvolupat covid persistent després de la segona infecció o la tercera», diu Soler. Tot i així, el col·lectiu rep menys persones que en la primera onada. «Quan més en vam rebre va ser en les tres primeres onades», afirma.

Més assajos clínics

Notícies relacionades

Segons la doctora Mateu, la major part dels qui desenvolupen covid persistent són persones que van passar una covid lleu o moderada. «En la nostra cohort, i ara acumulem ja mil pacients, el 70% no han necessitat ingrés hospitalari», assenyala. També recorda que no hi ha tractament (només es tracten els símptomes i es fa rehabilitació) per a aquesta malaltia que de moment no té cura.

Per això és tan important continuar fent assajos clínics. La unitat de Can Ruti ha començat aquest mes un altre estudi clínic amb plasmafèresi (neteja del plasma). «Una de les nostres hipòtesis és que hi ha substàncies inflamatòries a la sang que fan que es desenvolupi la covid persistent. Aquesta tècnica l’estan utilitzant a Alemanya, però fins ara no hi havia assajos clínics que demostressin o no la seva eficàcia», apunta la metge. Aquest estudi, en el qual hi ha posades moltes esperances, es pot fer gràcies al finançament de Grifols.