Alberto Breda: «El futur és la robòtica i la cirurgia no serà menys»

Des d’aquest dimecres i fins al 28 d’octubre, Erus celebra ‘Barcelona Robotika’, el seu 19è congrés pel qual passaran més de 800 cirurgians. Sis hospitals catalans retransmetran en viu fins a 38 cirurgies robòtiques. Barcelona és la ciutat d’Espanya amb més màquines dedicades a la cirurgia robòtica.

---

¿Què és la cirurgia robòtica?

És una cirurgia mínimament invasiva, com una artroscòpia [un tipus d’endoscòpia que consisteix en la visualització d’una articulació] a un genoll. El cirurgià s’asseu davant una consola i, a través d’una ‘palanca de control’, dirigeix uns braços robotitzats que mou amb moviments de 360 graus. [El cirurgià] Està al costat del pacient i mou els instruments amb les seves mans. De fet, més concretament aquest tipus de cirurgia es diu cirurgia laparoscòpica robotitzada.

¿La precisió és més gran?

Clarament té una precisió que les mans humanes no tenen. La cirurgia robòtica elimina totalment la tremolor, hi ha una visió en HD i 3D. Veiem les tres dimensions amb una tecnologia de 5G i en alta definició. Això no existia en la laparoscòpia [cap altra cirurgia mínimament invasiva per observar l’interior de l’abdomen i la pelvis] i continua existint poc, tot i que la laparoscòpia està creixent molt per equiparar-se a la robòtica. Però la robòtica continua sent la màxima expressió de la mínima invasió.

¿El robot substitueix el metge?

No. I no és exactament un robot, són braços robotitzats. Necessita una consola amb ‘palanca de control’ amb un cirurgià que mogui aquestes mans. Però som molt lluny de tenir un robot que de forma automàtica reprodueixi una cirurgia com ho fan els metges: es necessita un pilot, un cirurgià, darrere de la tecnologia. Potser, en el futur no gaire llunyà tindrem robots capaços d’operar sols i el cirurgià farà la indicació a la cirurgia, però després el robot farà la cirurgia per al metge i ho farà amb molta més precisió. De moment, el cirurgià és el protagonista del quiròfan. Fins quan no ho sé. Però estem davant una gran transició.

Però el metge continuarà sent necessari.

Sí, perquè per programar-ho necessites un metge, no un enginyer. Però és probable que, en un futur, el cirurgià tingui menys implicació a l’hora de posar les seves mans.

¿Per què la urologia és el camp en el qual la cirurgia robòtica té més implantació?

Perquè va ser la primera especialitat que va abraçar la cirurgia robòtica a principis dels 2000. Va ser als EUA i a França, on es va començar a autoritzar la cirurgia robòtica per a la prostatectomia radical. Llavors ningú creia en la robòtica perquè era una cosa futurista, els cirurgians generals no van apostar per ella. En canvi els uròlegs, que sempre han sigut molt fins en la cirurgia, van començar a apostar per la cirurgia mínimament invasiva, la laparoscòpica. I la normal evolució de la laparoscòpia és la robòtica, perquè és passar d’una cirurgia mínimament invasiva a una de mínimament invasiva però robotitzada, cosa que significa que augmenta la precisió. La Fundació Puigvert també va apostar per ella: el 2005 va arribar el robot Da Vinci i vam ser el primer hospital d’Espanya a incorporar una cirurgia robòtica en un departament. Ara de quatre quiròfans que tenim, dos, el 50%, són robòtics. La cirurgia robòtica és caríssima i el sistema nacional de salut no la finança, amb la qual cosa un hospital ha d’invertir molts diners.

¿Es pot ampliar a altres camps?

S’ha ampliat. La ginecologia, la cirurgia general, la cardiocirurgia, fins i tot l’otorrinolaringòleg, estan començant a utilitzar cirurgia robòtica. Hi ha centres ginecològics que la utilitzen rutinàriament. També la cirurgia general ha començat a utilitzar-la. Fins al 2019, la cirurgia robòtica va ser un monopoli de la casa Intuitive, que és la mare de la cirurgia robòtica. Però el 2019 van caducar les 2.500 patents del robot Da Vinci i ara ja ni es compten les empreses que produeixen robots. Actualment hi ha 10 robots al mercat que ja s’han construït i que estan funcionant. S’està obrint la porta no només a la cirurgia urològica, sinó a nous robots.

És el futur.

És el present de fet. No hi ha dubte que els robots entraran en la realitat de cadascun de nosaltres. Els cotxes per exemple ja van sols. Ara tot funciona a través de xips i de nova tecnologia; el futur és la robòtica, per la qual cosa la cirurgia no pot ser menys.

¿Quins pacients se’n poden beneficiar?

Els que tenen càncer de pròstata –que se sotmeten a una prostatectomia radical–, càncer de ronyó –necessiten una nefrectomia parcial– o càncer de bufeta –requereixen cistectomía radical–. Aquests pacients són els que més es beneficien de la cirurgia robòtica en urologia avui dia.

Notícies relacionades

Javier Cortés: «Espanya està perdent el lideratge assistencial en el càncer de mama perquè la innovació no arriba»

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

El congrés de l’ERUS tindrà 38 cirurgies en directe.

A Espanya hi ha només unes 40 o 45 plataformes robòtiques –a Itàlia n’hi ha unes 150–. Madrid, per exemple, encara no té robots a la Seguretat Social. Espanya està començant des de fa un parell d’anys a robotitzar els seus hospitals, però encara estem poc representats a Europa. Això sí, a poc a poc estem entrant en el mercat de la robòtica, els hospitals estan començant a adquirir sistemes robotitzats i a Barcelona hi ha 16 màquines. És a dir, a Espanya una quarta part d’aquesta tecnologia és a Barcelona. Per això anomenem aquest congrés ‘Barcelona Robotika’, per transformar la ciutat comtal en l’epicentre de la cirurgia robòtica espanyola. Els sis hospitals urològics de més impacte de la sanitat pública –Vall d’Hebron, Bellvitge, Clínic, el Mar, Can Ruti i la Fundació Puigvert– estaran junts retransmetent cirurgies en directe des dels seus hospitals a la Fira de Montjuïc.