Alerta pel consum d’èxtasi ‘fake’ entre els joves espanyols

L’MDMA, consumit tradicionalment en contextos de música electrónica, és un estimulant del sistema nerviós que produeix sentiments de connexió amb els altres i de benestar. Una pastilla costa, de mitjana, uns 10 euros. Pot passar que la col·locada no aparegui si la composició no té cap substància activa: en aquest cas, el consumidor no estaria davant un risc, però sí davant un frau.

Després de l’anàlisi de pastilles comprades com a MDMA que els van arribar durant l’estiu, Energy Control (el programa de reducció de riscos de drogues recreatives que forma part de l’Associació Benestar i Desenvolupament, ABD), ha alertat de l’increment de les adulteracions. D’un total de 536 pastilles analitzades al juny, el juliol i l’agost, 80 han resultat ser falses (un 14,92%). Així, aproximadament una pastilla i mitja de cada 10 analitzades no era la substància esperada, i podria estar tallada (adulterada), contenir altres substàncies a més de l’MDMA o ser una substància diferent. Energy Control crida a «augmentar la vigilància» d’aquests canvis i a la «prudència» de les persones consumidores.

«Veníem d’uns anys en què hi va haver molta disponibilitat d’MDMA. Els comprimits portaven dosis molt altes [d’aquesta droga]. I sembla que això està canviant: en els mesos d’estiu, el 15% de tots els comprimits que vam analitzar venien adulterats», explica Claudio Vidal, director d’Energy Control. De moment, no hi ha hagut «cap ensurt», però la preocupació és latent.

Energy Control, que té quatre delegacions a Espanya, ha detectat un 22% de pastilles ‘fake’ a Andalusia, un 5% a les Balears, un 14% a Catalunya i un 9% a Madrid. «Ens preocupa l’adulteració de l’MDMA i sobretot aquest any. Ho estem veient a tot Espanya. No en sabem encara les conseqüències. Les adulteracions que hem detectat són de baix risc, hem vist cafeïna, algunes pastilles amb amfetamina... El problema és que, a l’augmentar l’adulteració, sí que pot aparèixer alguna substància de més risc que el mateix MDMA», explica Vidal.

En els últims anys a Espanya havia desaparegut l’adulteració de l’èxtasi. De fet, segons Vidal, el que estava suposant un «problema» era l’excessiva quantitat d’MDMA que contenien els comprimits. «Una dosi que et permet experimentar els efectes és d’un mil·ligram per quilo de pes. En els últims anys, la dosi mitjana per comprimit eren 270 mil·ligrams, fins i tot 350. Això es devia a l’elevada producció procedent, sobretot, dels Països Baixos. Ara conviuen pastilles amb dosis altes i d’altres amb dosis baixes», apunta el director d’Energy Control. Segons les dades de l’entitat, el 2019 (últim any del qual té xifres), un 7,5% dels espanyols i un 2,4% de les espanyoles havien pres l’èxtasi alguna vegada en la seva vida.

¿Per què augmenten les adulteracions?

«Perquè el mercat està canviant», respon Vidal. I un dels primers senyals és l’aparició de les adulteracions. Energy Control està veient més pastilles (no només d’èxtasi) que arriben adulterades, principalment, amb cafeïna. Però també n’hi ha algunes amb amfetamina (una droga estimulant) o procaïna (un anestèsic). I pastilles «sense cap principi actiu»: aquí hi hauria el frau.

«El més preocupant és que també s’utilitzen com a adulteradors noves drogues com les catinones sintètiques [popularment anomenades ‘sals de bany’], que són substàncies estimulants que poden produir efectes similars a l’MDMA, però que són de tan recent aparició que no tenim informació sobre elles», afegeix. Vidal insisteix que hi ha «molta incertesa» sobre els seus riscos i per això sempre es desaconsella consumir-la.

Es desconeixen les raons exactes per les quals el mercat està canviant. En els últims temps han tingut lloc «fets significatius», com que els laboratoris dels Països Baixos, que fins ara produïen l’MDMA, s’han posat a fabricar, aquesta vegada amb la participació de càrtels americans, metamfetamina (un psicoestimulant) per exportar al sud-est asiàtic. Això (és una «hipòtesi») podria fer que hi hagués «menys MDMA» i que per això s’estiguessin produint aquestes adulteracions. «Una altra hipòtesi és que la Xina ha endurit el seu control sobre els preprecursors, que són substàncies químiques que s’utilitzen en l’elaboració de l’MDMA. Això podria haver afectat la producció però, de nou, són només especulacions», valora Vidal.

¿Què veuen els hospitals?

A les unitats d’addiccions dels principals hospitals barcelonins no estan veient, de moment, problemes associats al consum de l’MDMA. L’alcohol i el tabac continuen sent les substàncies més consumides, i després hi ha el cànnabis i la cocaïna, per aquest ordre. «Nosaltres, que som a l’Eixample, assumim també pacients que consumeixen psicoestimulants, entre els quals hi ha l’èxtasi, que [en aquest districte] es consumeix en el ‘chemsex’ [la ingesta de substàncies estimulants associades a la pràctica de sexe entre homes], festes o trobades on es consumeixen moltes drogues», diu Mercè Balcells, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona. La metamfetamina, la mefedrona i el GHB (èxtasi líquid) són les tres drogues més consumides en contextos de ‘chemsex’.

Notícies relacionades

Frustrat el primer intent de la Mocro Maffia de niar a Catalunya

Armadors nàutics d’Empuriabrava al servei de narcotraficants

Segons Balcells, l’èxtasi o l’MDMA es va popularitzar en l’època de la ruta del bacallà. És l’anomenada ‘droga de la felicitat’. Té un «perfil al·lucinogen baix» i fa que el consumidor tingui la sensació d’estar «en comunió» amb els altres. Però, adverteix Balcells, sempre ha sigut una droga amb «molts riscos», ja que és neurotòxica. A més, pot ser mortal fins i tot en dosis baixes, ja que pot causar una fallada hepàtica fulminant. «En espais tancats et pots morir d’un cop de calor, ja que bloqueja la termoregulació corporal». Aquesta psiquiatra assegura que tot i que no és la droga més preocupant, sí que alarma que hi comenci a haver adulteracions.

Per la seva banda, la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) no ha notat un augment en les peticions de desintoxicació de l’MDMA. «Són minoritàries, menys del 5%. I tampoc hem notat un augment de les patologies psiquiàtriques derivades del seu consum», diu el director de la unitat, Santiago Durán-Sindreu. En aquesta unitat el que més s’està tractant són les desintoxicacions per alcohol, cocaïna, cànnabis i opiacis.