Un de cada tres agressors sexuals d’infants també és menor d’edat

Un terç (un 32%) dels agressors sexuals d’infants i adolescents són també menors d’edat. I el 87% de les víctimes són dones. Són xifres que ha fet públiques aquest dimarts la Unitat d’Atenció a les Violències cap a la Infància i l’Adolescència de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, l’anomenat Equip EMMA. «Cada vegada més aquesta problemàtica es dona entre persones de la mateixa edat i afecta sobretot les nenes. És un problema a l’alça», ha advertit José Manuel Domínguez, el subdirector assistencial de l’hospital. Els metges reclamen instaurar l’educació afectivosexual a partir dels 3 anys. «Hem de tenir una perspectiva de gènere sí o sí. Entenem la violència sexual infantil com un tipus de violència masclista: hi ha un abús, una coacció, una situació de poder», ha defensat Anna Fàbregas, adjunta del Servei de Pediatria de la Vall d’Hebron i coordinadora de l’Equip EMMA.

Aquest és el segon any de la instauració d’aquesta unitat, en què treballen dos pediatres, tres treballadores socials, dues psicòlogues clíniques i una secretària d’equip. Des del novembre del 2021 fins a l’octubre del 2022, l’Equip EMMA va atendre 341 infants i/o adolescents (en comparació als 307 de l’any previ) que havien sigut víctimes d’algun tipus de violència. I aquesta és només la punta de l’iceberg, ja que «la violència contra la infància està invisibilitzada i infradiagnosticada», segons l’equip mèdic d’EMMA. De fet, es calcula que un de cada cinc infants o adolescents pot haver viscut algun tipus de violència sexual, com recorda la campanya de conscienciació que ha compartit la Vall d’Hebron a través de les xarxes amb motiu del pròxim Dia Universal dels Drets dels Infants (20 de novembre).

#UnDeCadaCinc nens, nenes o adolescents són víctimes de #ViolènciaSexual. No deixem que sigui un secret.

Comparteix el missatge i ajuda'ns a trencar el cercle de silenci

ℹ️ https://t.co/mnRT0xWRgl pic.twitter.com/OLxpB9R4RY

— Vall d'Hebron (@vallhebron) 8 de noviembre de 2022

El 79% de la violència atesa per l’Equip EMMA va ser sexual, però per valorar aquesta dada cal tenir en compte que l’equip EMMA és el dispositiu referent per a infants i adolescents víctimes de violència sexual a Barcelona ciutat. Un altre 15,5% havia patit violència física, i un 3%, negligència en la seva cura. La majoria dels casos derivaven dels serveis sanitaris i de l’escola. Un 53% de les famílies van decidir denunciar-ho. La mare i l’entorn escolar són els principals llocs on es fa la revelació.

El perfil: una nena de 13 anys

El perfil majoritari d’una víctima de violència sexual és el d’una nena de 13 anys: el 87% de les persones menors d’edat que la pateixen són nenes. Sovint aquesta nena queda bloquejada i tarda a explicar el que ha viscut. Els experts recomanen sempre creure la persona que explica això i començar l’ajuda com més aviat millor. «Recentment hem detectat un important percentatge de les agressions entre iguals, especialment en els adolescents, en què un terç dels agressors són menors d’edat. Això no vol dir que un terç dels adolescents siguin agressors ni que hàgim detectat un augment de les agressions entre adolescents, però és una dada que cal analitzar», ha apuntat Fàbregas. Les xifres recollides per la Vall d’Hebron coincideixen amb les analitzades a la literatura mèdica.

Signes d’alerta

¿Què fa que un menor d’edat agredeixi sexualment o físicament? Segons la psicòloga clínica de la unitat Mireia Forner, hi ha diferents factors. «Hi ha un perfil psicològic amb impulsivitat, poca empatia, dificultat en la regulació emocional», ha assenyalat. «Hi ha una falta d’educació afectivosexual en infants i adolescents», ha afegit. També, la treballadora social Giuliana Ríos ha dit que aquesta matèria s’hauria d’instaurar en el sistema educatiu «a partir dels 3 anys». «Creiem que seria el més apropiat». També hi ha altres factors que expliquen per què un infant abusa d’un altre, com l’entorn social o l’exposició prematura a conductes sexuals inapropiades per a la seva edat.

En aquest sentit, la doctora Fàbregas ha demanat prestar atenció a determinats signes que podrien ser indicatius de violència sexual. Per exemple, una baixada brusca del rendiment escolar o dolors de panxa que no responen a res després d’haver fet proves al menor. A més, la simptomatologia freqüent d’aquest tipus d’agressions és el trastorn d’estrès posttraumàtic, la depressió, l’ansietat, les conductes suïcides i la ideació suïcida.

Més xifres

L’Equip EMMA també adverteix que aquest tipus de violències ocorren tant en l’àmbit intrafamiliar com en l’extrafamiliar, però, «en un grau més elevat», a l’entorn de la família. De fet, el 83% dels agressors són persones conegudes o familiars dels infants i adolescents. ¿Qui exerceix aquesta violència? «Majoritàriament els homes, en el 96% dels casos», ha dit Forner.

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

A l’entorn intrafamiliar, la principal figura agressora és el pare, seguit del cosí, l’avi i la parella de la mare. A l’entorn extrafamiliar, la majoria d’aquesta violència l’exerceixen els iguals, és a dir, infants d’edat similar a la del pacient atès, seguits de monitors i veïns. I un 9% d’aquestes agressions es perpetren a través de les noves tecnologies.

Educació afectivosexual

L’educació afectivosexual implica ajudar el nen o la nena a posar el nom real de les seves parts íntimes des de la primera infància (pits, vulva, cul i penis); ensenyar-los que ningú els pot tocar, excepte, segons l’edat, en moments com el bany o les visites mèdiques; ajudar-los a identificar quines situacions poden ser de risc, i respectar el dret dels infants a no voler fer abraçades, petons o altres mostres d’afecte si no ho volen. També és important l’educació tecnològica, per mirar de prevenir el ciberassetjament.