Com la covid ha transformat els hospitals: més llits d’aguts i més xarxa amb la primària

«L’hospital s’ha tornat molt més versàtil. Abans, cada servei tenia els seus llits: eren com petits hospitals infranquejables. Ara els llits són molt més polivalents i en traiem més rendiment», explica Antoni Castells, director mèdic del Clínic. Així, si algun servei no està ocupant tots els llits, aquests són utilitzats per pacients d’urgències. «Ha disminuït moltíssim el temps que un malalt espera un llit a urgències», diu Castells.

A més, segons explica, la covid-19 va ensenyar els professionals a ser «molt més àgils» en la presa de decisions. Atès que l’impacte del virus va ser tan alt en la primera onada, els equips sanitaris van prendre decisions «molt ràpidament». «Ara la presa de decisions està molt més descentralitzada que abans. Abans havia de passar per un comitè de decisions», apunta el director mèdic.

El virus també ha portat a incrementar el nombre de llits en les unitats intensives i semiintensives. «En la primera onada ho vam fer per força, però ara hem consolidat un nombre de llits important: uns 30 o 40 de crítics i semicrítics. Era una carència que tenia l’hospital», prossegueix Castells. Els hospitals generals són cada vegada més centres d’aguts i els malalts més greus necessiten procediments, quirúrgics o no, més invasius. Aquest augment de la «complexitat» fa que l’hospital necessiti llits d’intensius per atendre’ls. Molts llits convencionals s’han reconvertit així en espais per a malalts greus.

Hospital de referència

Amb la covid-19 els hospitals han après a treballar «més en xarxa» entre ells. El Clínic, per exemple, té una àrea de referència, la de l’autovia C-17, que uneix Barcelona amb Granollers, Mollet, Sant Celoni i Vic. «Amb la covid hem potenciat aquesta xarxa. Quan un d’aquests hospitals no disposava de llits, nosaltres ens en fèiem càrrec. Això ha ajudat molt perquè la capacitat d’aquests centres és menor», apunta Castells. Una vegada van passar les onades més fortes de la pandèmia, aquests hospitals van seguir aquesta política, que s’ha consolidat. El Clínic és el referent d’aquesta àrea. «Podem tenir més pressió, però afortunadament el compromís amb aquests hospitals és afavorir el retorn: el malalt ve aquí per un procediment més complex, però després torna al seu centre», afegeix.

Notícies relacionades

Més del 50% de dones amb covid persistent desenvolupen alteracions menstruals

Els metges alerten de la barreja fatal de policonsum de drogues i fragilitat mental

Diu el mateix Cristina Casanova, cap de Divisió de Projectes i Qualitat Assistencial de la Consellera de Salut. «Tot i que la covid va suposar un desgast molt gran, també ha donat oportunitats al sistema. Per exemple, ens ha portat més enllaços amb altres serveis assistencials: els hospitals s’han acostat més a l’atenció primària i als centres de salut mental», assenyala Casanova. També ha potenciat el teletreball i ha reforçat certs «rols professionals» com el de les infermeres.

Finalment, la pandèmia ha incentivat una cosa tan senzilla però tan important com la higiene de mans. Ara el compliment «és molt més alt», segons Castells. «Això ens aporta avantatges davant les infeccions hospitalàries. Ens preocupen molt perquè cada vegada més els hospitals patim els gèrmens multiresistents a tota mena d’antibiòtics», explica. Segons ell, les mesures d’higiene que s’han extremat «ajuden» a disminuir les infeccions. Tanmateix, encara no hi ha estudis definitius al respecte que ho confirmin.